Què deixen a Barcelona els grans esdeveniments?

La Fórmula 1

La futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assenyalat ja l'aportació de quatre milions d'euros anuals que des del 2012 fa l'Ajuntament al Circuit de Barcelona-Catalunya com una de les partides que revisarà. No és la primera vegada que es posen en qüestió els fons públics que van a Montmeló. El 2011, en plenes retallades socials, el Govern de CiU va plantejar a l'Executiu valencià compartir el Gran Premi de Fórmula 1 per reduir costos. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va defensar que havia de ser el sector privat qui assumís aquelles aportacions. El Circuit ha renovat el contracte de la F1 fins al 2019, la qual cosa exigeix un pressupost que ronda els 34 milions d'euros. La societat que gestiona l'equipament rep uns 12 milions d'euros: sis de la Generalitat, quatre de l'Ajuntament de Barcelona i dos de la Diputació. El circuit defensa aquestes aportacions pel seu impacte econòmic, que estima en 332 milions d'euros. D'aquests, 188 milions són generats pel Gran Premi d'Espanya. Amb tot, l'experiència de València demostra que un esdeveniment d'aquesta magnitud també pot sortir malament: allà va costar gairebé 60 milions a la Generalitat. Luis Vives, professor d'Esade, recorda que el Gran Premi és un “aparador” per a les marques Barcelona i Catalunya.

Mobile World Congress

Van deixar Canes per una qüestió d'espai i ja fa una dècada que són a Barcelona. El congrés més important del món de telefonia mòbil (Mobile World Congress) aclapara per les seves xifres: 93.000 visitants i un impacte econòmic de 436 milions d'euros en quatre dies. Colau qüestiona aspectes de l'esdeveniment, però ha signat una oferta per aconseguir que la fira continuï més enllà del 2018. Les condicions que ofereix l'Ajuntament perquè el Mobile continuï no són públiques, però l'organització sempre ha manifestat “la seva bona relació amb la ciutat”. Tanta que a més del congrés, es va apostar perquè la ciutat mantingués tot l'any el cognom mobile. Projectes en educació i salut són la part més visible, a més del Mobile Centre a la plaça de Catalunya. “El congrés va arribar el 2006, dedicat a la indústria mòbil. Amb els anys i des que el mòbil és la porta d'Internet, la importància estratègica és incalculable”, subratlla el professor de l'IESE Javier Zamora. “Ara mateix són els Jocs Olímpics d'Internet. Posa Barcelona al mapa de molts alts directius i indústries”.

Barcelona Open Banc Sabadell - Trofeu Comte de Godó

El torneig de tennis que cada primavera se celebra a la ciutat rebia fins ara una subvenció per part de l'Ajuntament de Barcelona d'un milió d'euros, una aportació que des d'aquest mateix març s'ha convertit en un contracte de patrocini. El Consistori entén que aquesta fórmula s'adapta millor perquè suposa invertir en el posicionament de la “marca Barcelona”. El patrocini també és d'un milió d'euros anuals i s'ha signat per quatre anys. El torneig té un pressupost de 10 milions d'euros (6,6 de patrocinis; 1,5 d'ingressos de televisió i 1,6 per venda d'entrades), preveu dos milions en despeses d'organització i muntatge; i té un impacte econòmic a l'estranger de dos milions, segons va explicar el president del Reial Club de Tennis Barcelona, Albert Agustí, l'abril passat. El torneig dóna feina a 570 persones, dóna 2,5 milions d'euros en premis, té 80.000 assistents i 28 milions d'espectadors, la meitat a Espanya. I el superàvit, “mínim”, es reinverteix al Reial Club Tennis Barcelona.

Candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d'Hivern 2026

El programa electoral de l'alcalde en funcions, Xavier Trias, parlava de “continuar treballant en el projecte de candidatura olímpica de Barcelona com un projecte de suport al Pirineu”, sense precisar-ne cap data. Una estimació oficial feta el 2013 pensant en els Jocs del 2022 pressupostava la despesa en 2.683 milions d'euros, que suposarien un impacte total sobre l'economia catalana de 9.400 milions i 81.000 llocs de treball entre el 2016 i el 2022. El professor de l'IESE Antonio Dávila explica que analitzar l'impacte d'aquest tipus d'esdeveniments és molt complex: “Per fer-ne estimacions d'impacte cal basar-se en suposicions”. Per exemple, com es pot saber si els turistes estan en una ciutat per un esdeveniment o de vacances? Dávila considera que les administracions haurien de valorar el fet d'invertir en la seva marca “dins d'una estratègia de posicionament en un sector que et distingeixi. Com l'esport, pel qual Barcelona ha apostat”. L'expert creu que “és necessari tenir una estratègia global” i alerta que “qualsevol canvi té un risc i que caldria buscar una altra estratègia: no pots prescindir sense reemplaçar”. Dávila afegeix que les administracions haurien d'“analitzar el retorn de les inversions en esdeveniments, exigir-lo i negociar més”.