El Barça de Xavi Pascual emula el Dream Team de Valero Rivera

El Barça de Xavi Pascual engrandeix la seva llegenda. Amb la Copa del Rei que va sumar contra un esforçat Granollers (27-26), l'equip blaugrana suma els set títols als quals optava aquesta temporada (Copa del Rei, Copa Asobal, Copa dels Pirineus, Lliga Asobal, Copa d’Europa, Superglobe i Supercopa d’Espanya), igualant el ple que va aconseguir el Dream Team de Valero Rivera la temporada 1999-2000. L'únic títol que varia és la Superglobe, coneguda llavors com Supercopa d’Europa i que es jugava a partit únic.

Els dos conjunts estan atapeïts d'estrelles mundials. Els Karabatic, Rutenka i Lazarov d'avui vénen a ser els Masip, Xepkin i O’Callaghan de llavors. La comparació es pot establir també entre els tècnics, dues carreres amb paral·lelismes evidents. Tots dos van ser, abans de ser entrenadors, jugadors del primer equip blaugrana i, curiosament, tots dos van arribar al lloc de primer entrenador sent segons i rellevant els titulars, destituïts en el seu moment. A més, tots dos van assumir les regnes del primer equip un 9 de febrer. Valero el 1984, en rellevant Sergi Petit, i Pascual el 2009, en substitució de Manolo Cadenas.

Tot i que hi ha semblances, els casos són difícilment comparables. El context actual imposa la supremacia del Barça en totes les competicions estatals. L'handbol, un esport desballestat per la ferotge crisi econòmica, ha vist desaparèixer alguns dels equips més potents que tenia, com el Ciudad Real i el Portland San Antonio, i com d’altres quedaven seriosament tocats. El Barça ha mantingut una inversió econòmica important i es pot permetre fitxatges de primer ordre mundial. Això i la feina constant de la seva estructura esportiva i executiva li ha permès marcar la diferència. En l'època del Dream Team, en canvi, la competència era feroç per la compareixença d'equips com el Portland San Antonio i el Ciudad Real. Fins i tot l’Ademar de Lleó afegia certa emoció a la competició. A més, el mític equip de Valero va guanyar cinc Copes d’Europa consecutives, una cosa que Pascual va qualificar d’“impossible d'aconseguir en l'època actual”.

Abans de tocar la glòria amb les mans, als de Pascual els va tocar sofrir. El conjunt blaugrana va suar la cansalada per doblegar el Fraikin Granollers, que no es va deixar doblegar fins que va sonar la botzina final. La fam de triomf era infinita tenint en compte que el Granollers no aconseguia la Copa del Rei des del 1974, quan encara es deia Copa del Generalísimo. Amb les principals estrelles sense poder comparèixer per problemes físics (Rutenka i Lazarov) i un Karabatic exhaust per l'esforç de tota la temporada, els meritoris van rescatar l'equip.

El porter Gonzalo Pérez de Vargas, exgranollerí, va abaixar la persiana a la part final de l’enfrontament i Entrerríos, Noddesbo i Victor Tomás van alçar el Barça en l’esprint final. L'esquadra blaugrana segueix com equip amb més Copes del Rei, un total de 19. L’equip que el segueix a la llista és, precisament, el Granollers, amb dues. “Posar-se límits és irreal”, reconeixia Xavi Pascual, i és que l'esquadra blaugrana sembla que no en tingui. Probablement va ser l'últim partit de Karabatic amb la samarreta del Barça. El central francès té un principi d'acord amb el PSG i ara, l'equip francès ha de rematar l'operació negociant amb el Barça.