Tsipras refusa en primera instància l’oferta final de la UE

Bones paraules, però poca cosa més. Les institucions europees i Grècia creuen que s’estan apropant al final de la tortuosa negociació que va arrencar al febrer per alleujar la difícil situació financera d’aquest país. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va rebre la nit de dimecres d'urgència el primer ministre grec, Alexis Tsipras, per presentar-li l'última proposta dels creditors (eurozona, BCE i FMI). El cap de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, es va sumar després a la cita. Tsipras va rebutjar en primera instància l'acord, després d'una reunió que va qualificar de "constructiva", per les diferències que persisteixen en els serrells més conflictius de la negociació, com el desig dels creditors que Grècia torni a retallar les pensions.

El primer ministre grec ha explicat que l'acord "ja s’entreveu", i el president francès, François Hollande, ha suggerit que és qüestió d'hores. Però pot ser que no sigui tan senzill. Tsipras necessita elevar el nivell de tensió per després vendre a casa les condicions més doloroses, amb l'ala esquerra del seu partit cada vegada més poc inclinada a pactar amb els socis un acord que impedeixi complir les promeses electorals de Syriza. "La base de l'acord ha de ser la proposta de Grècia", ha dit el líder grec: una proposta de 47 pàgines que els creditors consideren "totalment insuficient". "És imprescindible no cometre els mateixos errors que en el passat", ha explicat. Grècia creu que una nova ronda d'austeritat, amb retallades de pensions, pujades d'impostos i una nova desregulació del mercat laboral, seria contraproduent. Però aquesta segueix sent, en essència, la posició dels socis europeus i de l’FMI.

La trobada es va presentar com “una reunió privada”, en resposta a “una invitació personal” de Juncker a Tsipras. L’Executiu comunitari intentava així oferir la cara més amable de la negociació –el president de la Comissió no adopta la duresa dels estats membres o el Fons Monetari Internacional (FMI) perquè no és creditor directe– per propiciar un acord amb Grècia, els detalls del qual perfili després l’Eurogrup. Després de la reunió inicial, Juncker va incorporar al sopar el president d'aquest organisme, Dijsselbloem, malgrat els recels de Tsipras per rebre’l, segons fonts europees.

Amb aquest format més reduït –sense la presència de la resta de membres de la troica: l’FMI i el BCE–, el president de la Comissió pretenia crear “una zona d'aterratge” que permeti acomodar les exigències de totes les parts i evitar una suspensió de pagaments a Grècia. L'extensió del segon rescat grec expira a final de mes.

Malgrat aquests senyals conciliadors, Juncker buscava pactar sobre la base de l'acord a la qual havien arribat amb prou feines 48 hores abans –també a la nit– a Berlín els principals representants dels creditors: la cancellera alemanya, Angela Merkel, i Hollande, amb els responsables de l'antiga troica: Dijsselbloem per part de l’Eurogrup, Christine Lagarde per l’FMI i Mario Draghi, el president del Banc Central Europeu (BCE). Tsipras, d’altra banda, acudia a Brussel·les amb un enfocament una mica diferent i pretenia debatre sobre les seves propostes a la UE.

Per garantir que el que s’ha negociat aquesta nit s'atingui a les exigències dels estats membres, Dijsselbloem es va assegurar la seva participació en la trobada. Després d'un primer contacte bilateral entre Juncker i Tsipras, el cap de l’Eurogrup es va incorporar a un sopar de treball tripartit per concretar les claus del possible pacte.

Tant la Comissió com altres fonts representants dels estats membres van refredar les expectatives sobre un acord immediat. “No esperem un resultat definitiu aquesta nit. És una primera discussió, no l'última”, va advertir al matí un portaveu de l’Executiu comunitari. També el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, es va mostrar escèptic: “No tinc informació que res decisiu hagi canviat”.

Aquests missatges contrastaven amb uns altres molt més entusiastes, principalment del president francès. “Estem a pocs dies o hores d'un possible acord sobre Grècia”, va assegurar Hollande a París. “Estic completament segur que aconseguirem un acord amb Grècia. Completament segur. Al club de la zona euro, s'hi entra, però no se’n surt”, va afegir el ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, també a la capital francesa.

Cap dels negociadors ha volgut oferir detalls sobre la proposta feta a Atenes, concebuda gairebé com un ultimàtum. Quan falta conèixer el contingut exacte, algunes fonts expliquen que s'oferirà a Grècia una relaxació sobre els objectius fiscals previstos anteriorment i, a canvi, es requeriran reformes de pensions i de l’IVA.

Un dels principals coneixedors de la proposta, Draghi, va demanar des de Frankfurt a Grècia “un acord sòlid, que produeixi creixement, que sigui socialment just però també fiscalment sostenible i que solucioni les fonts d'inestabilitat financera en el sector financer”. Aquesta quadratura del cercle és la que manté bloquejades les negociacions entre els socis de l'euro i el Govern de Syriza pràcticament des que aquest partit va guanyar les eleccions gregues, a final de gener.

Malgrat les incomptables hores de discussió, ningú a Brussel·les no s'atreveix a pronosticar quin serà el resultat d'aquesta última ronda. Molts responsables europeus dubten que Tsipras tingui el suport del seu partit per acceptar les condicions que imposa Europa a canvi de desemborsar l'últim tram del segon rescat al país (7.200 milions que haurien d'arribar a temps per fer front als venciments de deute que afronta Grècia aquest mes). La gran incògnita és si el primer ministre aconseguirà convèncer el mateix país que es tracta de la millor oferta que pot aconseguir.