Pegar als sense sostre ja no surt gratis

Un jove de 23 anys i la seva parella, una noia de 19, van apallissar fa un mes una persona sense llar que pernoctava en un caixer del carrer Gran de Gràcia, a Barcelona. La víctima, un home de 58 anys, no va resultar ferit de gravetat i els agressors ni tan sols han estat imputats per un delicte de lesions, sinó només per una falta. El pagament d'una multa, en principi, seria suficient perquè la parella saldés els seus deutes amb la justícia. “Fins fa poc, aquesta violència gratuïta cap als sense sostre s'instruïa com una falta quan les lesions no eren greus. Però les coses han canviat”, expliquen fonts de la Fiscalia.

Si es demostra que van cometre l'agressió –alguns testimonis dels fets ja han declarat en contra seu– la parella no evitarà fàcilment una pena de presó: a més de la falta de lesions, el titular del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona els ha imputat per tortures. El Codi Penal castiga els delictes contra la integritat moral –infligir a algú “un tracte degradant”– amb penes que van dels sis mesos als dos anys de presó.

L'atac va tenir lloc en un caixer de CaixaBank molt proper als Jardinets de Gràcia. Es tracta d'un espai ampli –hi ha fins a quatre caixers automàtics– que a la nit acostuma a acollir persones sense llar. El 21 d'abril passat, en Rafael (el nom és fictici) era allí. Dos joves se li van apropar i el van agredir. Els Mossos d'Esquadra els van detenir i van remetre les diligències a la Fiscalia de delictes d'odi de Barcelona, que persegueix amb especial zel aquesta classe d'incidents perquè no quedin impunes o castigats amb la imposició d'una sanció econòmica.

A petició del fiscal Miguel Ángel Aguilar, la policia autonòmica examina ara si els dos joves pertanyen a algun grup organitzat o xenòfob. Els delictes d'odi es cometen “per un prejudici cap a un grup o col·lectiu social”, assenyala l'informe Els delictes d'odi contra les persones sense llar, de l'Observatori Hatento, que agrupa entitats de Catalunya, Madrid i el País Basc. “És igual que siguin el Pedro, el Saúl o la Manuela; el que els converteix en blanc de la violència és que siguin persones sense llar”, afegeix el document, que denuncia la “vulnerabilitat” d'un col·lectiu que aglutina, segons la Comissió Europea, unes 410.000 persones a tot el continent. La setmana passada, voluntaris de la Fundació Arrels van comptabilitzar, només a Barcelona, 892 persones vivint al carrer.

Entitats com Hatento o Arrels, i la mateixa Fiscalia, lluiten per obrir pas a un concepte que prevegi la discriminació específica cap a les persones sense llar: l'aporofòbia, terme encunyat per la catedràtica Adela Cortina fa nou anys. L'aporofòbia, descriu, és “un sentiment difús de rebuig al pobre, al desemparat, al que no té sortides, mitjans o recursos”, recull el document. Les institucions pretenen que sigui una circumstància agreujant del delicte, al mateix nivell que el racisme.

Les agressions a persones sense llar se solen produir de nit, sense testimonis, cosa que redunda en la seva impunitat. Els empleats de les botigues properes a la sucursal on va ser agredit en Rafael amb prou feines han sentit a parlar del succés: “No està bé que els hi peguin, però... Divendres vaig treure diners i hi havia un home dormint. Encara que semblava bona persona, no saps mai si et pot robar”, explicava aquest dimarts la treballadora d'una sabateria. “Si pensem que les persones sense llar” –replica l'informe d'Hatento– “ens robaran o agrediran, quin grau de versemblança li donarem al seu testimoni com a víctima?”

La persecució judicial als agressors de sense sostre per delictes més greus comença a fer-se lloc. Fa poc menys d'un any, un jutge de Barcelona va condemnar per un delicte contra la integritat moral un home de 30 anys que va agredir Francisco Javier M., de 47 anys, en un caixer del BBVA a la plaça de Llucmajor. La pena va ser de dos anys i vuit mesos perquè incloïa altres delictes (amenaces, robatori amb violència) a pesar que la pallissa com a tal (falta de lesions) es va sancionar amb una multa 270 euros.

Els fets van passar a principis del 2014. L'agressor va admetre que va entrar amb una dona i un pit bull en un caixer on en Francisco Javier dormia des de feia poc. L'home el va increpar sense motiu “al mateix temps que li donava puntades i li deia que agafés les seves coses i sortís d'allí”, recull la sentència. L'agressor va posar un ganivet al coll de la víctima: “O surts o et forado aquí mateix”. En Francisco Javier es va tornar a adormir quan se'n va anar l'agressor. Aquest, malgrat tot, hi va tornar per pegar-li una altra vegada i robar-li un petit radiocasset i uns quants euros.