La NSA veu retallat el seu poder per primera vegada des de l’11-S

Els Estats Units es preparen per adoptar les retallades més grans a la vigilància de la NSA, l'agència d'espionatge electrònic, des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. La mitjanit del diumenge i a l'espera que en els propers dies el Congrés aprovi una reforma que imposarà límits a la NSA, el programa d'emmagatzematge massiu de dades telefòniques va quedar en suspens. Tant el tancament temporal d'aquest programa, com la nova llei, són un fre a la progressiva expansió de l'agència en els anys de la guerra contra el terrorisme. La reforma, que és conseqüència de les revelacions de l'analista Edward Snowden, traurà als espies el control de les dades i les deixarà en mans de les companyies telefòniques.

La història recent de la NSA (inicials en anglès de l'Agència de Seguretat Nacional) és la d'una ampliació creixent de la seva capacitat per espiar. L'última vegada que el Congrés va aconseguir frenar-la va ser el 1978 quan, després del cas Watergate i altres excessos dels serveis secrets, va prohibir la vigilància en territori nord-americà i va establir controls del poder legislatiu a les seves activitats.

L'11-S, unit al desenvolupament d'Internet i els telèfons mòbils, va inaugurar una nova era en l'espionatge electrònic. La descoordinació entre les agències d'espionatge abans dels atemptats de 2001 va disparar l'alerta. Les noves tecnologies van obrir un camp insòlit per als criminals i per als espies.

La nova llei preveu que el programa es mantingui durant un període de transició de mig any

Unes setmanes després dels atemptats, l'Administració del republicà George W. Bush va començar a recopilar en secret registres de trucades telefòniques. Era una peça més en el trencaclosques de mesures antiterroristes, algunes en una zona de penombra entre la legalitat i la il·legalitat. El 2006, Bush va aconseguir la legalització del programa, encara que va seguir sent secret fins que el 2013 Snowden, un exanalista subcontractat per la NSA, ho va revelar.

El debat que Snowden va obrir fa dos anys desemboca ara en un d'aquests drames legislatius —negociacions agòniques, terminis incomplits— que han marcat la presidència del demòcrata Barack Obama. Aquesta vegada han estat dos republicans els que s'han enfrontat i han provocat el bloqueig, i tots dos són senadors per Kentucky: el líder de la majoria al Senat, Mitch McConnell, i l'aspirant presidencial Rand Paul.

McConnell volia perllongar la secció 215 de la Patriot Act. Aquest text emparava l'emmagatzematge de les dades telefòniques —número de telèfon, hora i durada de la trucada— per part de la NSA, però expirava l'1 de juny. Paul —líder de l'ala llibertària de la dreta nord-americana, contrari a l'intrusió de l'Estat en la vida privada— volia deixar expirar la llei. En un terme mig, Obama i una majoria de congressistes, demòcrates i republicans, defensaven una nova llei, la USA Freedom Act, ja adoptada per la Cambra de Representants. Aquesta llei, sense qüestionar l'autoritat dels espies per vigilar les comunicacions privades, suposa el primer intent seriós, des de 1978, de posar límit a la NSA.

La mitjanit del diumenge va arribar sense acord per perllongar la secció 215. La NSA va perdre l'autoritat legal per recopilar trucades telefòniques dels residents als EUA. Per primera vegada quedava clausurat un programa que les dues últimes administracions han jutjat essencial per protegir el país d'amenaces terroristes.

El tancament d'aquest programa —i de dos més que serveixen per vigilar llops solitaris i per punxar els telèfons a sospitosos que canvien amb freqüència d'aparell— és temporal.

El diumenge, unes hores abans de l'hora límit, McConnell va cedir, va admetre que no tenia prou suport per perllongar la secció 215 i va donar suport a una votació preliminar de la USA Freedom Act, que va avançar amb 77 vots a favor i 17 en contra. La votació final, pendent de possibles esmenes, es pot celebrar a partir d'avui. Mentrestant, l'emmagatzematge de dades telefòniques seguirà en suspens. Una vegada aprovada la USA Freedom Act, el programa tornarà a funcionar.

La nova llei preveu que el programa es mantingui durant un període de transició de mig any. A partir d'aquest moment, les dades sobre les trucades romandran en mans de les companyies telefòniques, no del Govern dels EUA. La NSA necessitarà l'autorització del tribunal secret. La llei exigeix més transparència en els procediments d'aquest tribunal.

La USA Freedom Act busca un punt mig entre els falcons que col·loquen la seguretat nacional com a prioritat i els qui temen que els excessos de l'espionatge retallin les llibertats civils. Els nord-americans coincideixen amb aquesta visió. Un 54% s'oposa al control de la NSA de les dades de telèfon i Internet, segons el Pew Research Center. Al mateix temps, gairebé la meitat creu que les polítiques antiterroristes són insuficients per protegir-los.