Encara hi són a temps

Les xiulades al Rei i a l'himne nacional a la final de Copa no passarien de ser una nova mostra d'incivilitat i incultura, com defineix el diccionari del gamberrisme, si no fos perquè aquella manifestació, ofensiva per a molts espanyols, va estar acompanyada aquesta vegada per l'exhibició d'una pancarta gegant amb el lema Jota ke irabazi art (Fum-li fort fins a vèncer): el mateix que ha utilitzat ETA com a senyal d'identificació a les seves armes i els seus comunicats.

La reunió que avui celebrarà la Comissió contra la violència en l'esport haurà d'estudiar el que ha passat, incloent-hi aquella exhibició. A la pancarta hi figurava l'escut de l'Athletic de manera que pogués interpretar-se (davant d'un jutge) com que qui havia de jugar amb energia fins a vèncer era l'equip bilbaí. Que s'expliquin els que la van exhibir si s'identifiquen; però seria absurd ignorar la càrrega ofensiva i amenaçadora de la iniciativa.

Pel que fa a les xiulades no hi ha cap solució que no impliqui riscos greus: no és possible suspendre l'esdeveniment abans que passi l'ofensa ni prohibir-lo una cop produïda amb 90.000 persones a l'estadi; ni tampoc plantejar sancions indiscriminades. Però sí que s'hauria esperat dels presidents català i basc, i dels dos clubs, un pronunciament previ i conjunt. Urkullu, almenys, va demanar que imperés el crit de Aúpa el Athletic davant d'altres manifestacions. Encara són a temps de condemnar el que ha passat.