Malàisia investiga si hi ha autoritats implicades en el tràfic de persones

Malàisia investiga la implicació de les autoritats locals en el tràfic de persones després d'haver-se trobat 28 campaments clandestins amb 139 fosses al nord del país. "Tenim la sospita que alguns d'ells [participaven en el trasllat d'indocumentats]", va dir el ministre de l'Interior, Ahmad Zahid Hamidi. “Les nostres investigacions mostren que [les xarxes] estan col·laborant entre si, no només amb la gent local, sinó que també tenen vincles internacionals amb Tailàndia, Bangla Desh i Birmània", va afirmar segons declaracions recollides per la premsa local. A principis d'aquest mes, el Ministeri va negar l'existència de campaments i fosses comunes al costat malaisi de la seva frontera amb Tailàndia.

Aquest dimarts s'han iniciat l'exhumació de les restes humanes trobades a les fosses, per determinar si els cadàvers trobats pertanyen a rohingyes o bangladeshians víctimes de les xarxes. Encara no se sap el nombre exacte de cadàvers que poden estar enterrats. Un cadàver trobat en avançat estat de descomposició i altres restes trobades en un d'aquests campaments –utilitzat, pel que sembla, per les màfies per ocultar o confinar els immigrants durant el seu trasllat– podrien indicar que va ser abandonat pels traficants de forma precipitada fa poques setmanes. "Encara no hem constatat el sexe de la persona morta, però pensem que podria haver mort fa tres o quatre setmanes", va assenyalar el director del departament de Seguretat Interna i Ordre Públic, Muhammad Fuad Abu Zarim.

Les autoritats creuen que els cadàvers pertanyen a bangladeshians que fugen de la pobresa i a persones de la minoria rohingya, que escapen de la persecució a Birmània, on se'ls denega la ciutadania des del 1982, quan es va aprovar una llei dissenyada pràcticament per excloure'ls. Els rohingya, de fe musulmana en un país majoritàriament budista, no estan inclosos en la llista de 135 grups ètnics oficialment reconeguts pel Govern i són catalogats com a immigrants irregulars procedents de Bangla Desh, on tampoc se'ls reconeix.

La selva del sud de Tailàndia i el nord de Malàisia ha estat una important ruta per a les xarxes de tràfic d'immigrants. Milers de refugiats rohingya i immigrants bangladeshians s'han posat durant anys en mans de traficants de persones perquè els portessin en vaixells a Malàisia a través de Tailàndia. En el camí eren retinguts en camps a l'espera d'un rescat de les famílies per poder alliberar-los. Tailàndia i Malàisia no han signat la convenció internacional que els obligaria a donar asil a refugiats. A Malàisia, de majoria musulmana, no obstant això, hi ha una comunitat que els ajuda a pagar els diners del rescat i trobar una feina.

Unes 25.000 persones van salpar en vaixells des de Bangla Desh i Birmània durant el primer trimestre del 2015, el doble del nombre registrat durant el mateix període de l'any passat, segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Una crisi migratòria al sud-est asiàtic que els responsables dels 17 països més afectats debatran aquest divendres a Bangkok.