El país que matava els gossos amb pesticida

Quan l'espanyola Marta Pedraja va anar amb 21 anys a intentar coronar el Kala Patthar, un cim de més de 5.500 metres a l'Himàlaia, es va sorprendre per la quantitat de gossos que hi havia pels carrers al Nepal, el quart país asiàtic amb més incidència de ràbia. Uns 200 nens mossegats per gossos rabiosos moren cada any per aquest virus, que s'estén pel sistema nerviós, inflama el cervell i acaba sent letal, sovint de manera fulminant.

“El Govern local havia iniciat una campanya per eliminar els gossos de carrer. Col·locaven als carrers esquers enverinats amb estricnina [un pesticida], que els causaven convulsions durant hores fins que morien. De vegades organitzaven batudes. Els agafaven amb unes pinces metàl·liques, els trepitjaven el cap i els injectaven qualsevol substància tòxica, des d'aigua amb sal fins a lleixiu”, relata Pedraja, llavors estudiant de Veterinària i avui llicenciada. Les autoritats mataven fins a 10.000 gossos l'any. Els cadàvers dels animals, continua, es llançaven sovint al riu Bagmati, de les aigües del qual depèn la població de la vall de Katmandú.

Era l'any 2010 i Pedraja va decidir tornar-hi per donar un cop de mà. L'estiu del 2012 va tornar a Katmandú –amb 35 quilos de medicaments i material sanitari a la maleta– per col·laborar amb KAT Centre, una ONG fundada per una britànica que treballa per millorar la vida dels 22.500 gossos que viuen als carrers de la capital del Nepal.

“Allà no existeix el concepte de gos de companyia, però la cosa està canviant. Vam veure un gos amb sarna brutal al qual espantaven a cops de pedra, però el vam tractar, li va sortir pèl i al final se'l va quedar una família”, recorda Pedraja.

KAT Centre, amb Ichangu Street Dogs –una altra ONG similar centrada al barri d'Ichangu Narayan–, havien començat el 2007 a canviar l'enfocament de les autoritats, totalment ineficaç. El buit deixat pels gossos enverinats amb mètodes salvatges era ocupat per altres cans arribats dels afores i en contacte amb animals silvestres portadors de la ràbia. La nova aliança de govern i ONG, amb el suport econòmic de l'organització internacional Protecció Animal Mundial, es va bolcar a vacunar els gossos contra la malaltia, extirpar els ovaris i l'úter de les gosses de carrer per aturar la seva reproducció, tractar-los contra els paràsits intestinals i la sarna i conscienciar la població que els gossos no són un enemic al qual cal eliminar.

D'aquest viatge, Pedraja va tornar a Madrid “plena de xinxes” i amb una giardiosi, una infecció intestinal provocada per un paràsit, però també amb ganes de continuar cooperant amb el Nepal. “Quan la Marta ens va explicar el projecte, vam decidir oferir tota la nostra ajuda institucional”, recorda Ángel Sainz, vicedegà d'Estudiants i Relacions Internacionals de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid. L'abril del 2014, van signar un acord amb Ichangu Street Dogs per enviar estudiants al Nepal com a pràctiques reconegudes per la universitat.

“Els alumnes fan realitat el lema de la professió, Higia pecoris, salus populis [la higiene dels animals és la salut del poble, en llatí]", afirma orgullós Sainz. Entre el setembre i el novembre de l'any passat, una dotzena d'estudiants espanyols van viatjar a Katmandú i van vacunar més de mil gossos de carrer, en van tractar uns 200 i van esterilitzar unes 140 femelles. Els mètodes salvatges estan desapareixent al Nepal, però Protecció Animal Mundial calcula que uns 20 milions de gossos són assassinats brutalment cada any a tot el planeta.

El treball dels estudiants espanyols es pot veure fins al 29 de maig en una exposició fotogràfica a la Facultat de Veterinària. L'objectiu és recaptar diners, mitjançant la venda d'imatges, per a Ichangu Street Dogs i per a Metges del Món, una organització que ara lluita per ajudar les víctimes del sisme del 25 d'abril, que va causar més de 8.000 morts al Nepal. “El terratrèmol ha aturat el projecte, ara les prioritats són unes altres”, reconeix el vicedegà.

"El conveni que hem signat és per a quatre anys i la nostra intenció és renovar-lo i fins i tot expandir-lo", afirma Pedro Lorenzo, degà de la Facultat de Veterinària de la Complutense. "L'ús d'estricnina està rotundament prohibit als països desenvolupats, és una salvatjada. La vacunació antiràbica massiva i el control de la població mitjançant esterilització és l'únic mètode èticament acceptable".