Google es converteix en l’empresa que més gasta per influir a Washington

Fa any i mig que Jeff Bezos va anunciar la compra de The Washington Post per 250 milions de dòlars (227 milions d'euros). Es va interpretar com que l'amo d'Amazon apostava per la premsa tradicional. Però el creador del portal de comerç electrònic adquiria, a més, amb una de les armes més poderoses a la capital política dels EUA. Era la mostra de la creixent feina de lobby que fan les tecnològiques, fins al punt que Google ja s'ha convertit en la corporació que més diners mou a Washington. Facebook, Amazon i Apple també eleven la despesa per defensar els seus interessos al Capitoli.

Si un polític aspira a tenir un seient al Capitoli, necessita molts diners. Un congressista ha de recaptar com a mínim un parell de milions de dòlars per aconseguir-ho. La xifra es multiplica per cinc en el cas dels senadors. La principal font d'aquestes contribucions a les campanyes té el seu origen en grups d'interès que volen alguna cosa a canvi del Govern. Una vegada en el lloc, el legislador torna el favor fent de facilitadors, mentre els lobbies tracten en paral·lel de moure els vots pels despatxos.

Les tecnològiques havien estat les grans absents en aquest joc d'interessos i poder assumit a la política nord-americana. Fins ara. Google va destinar 16,8 milions de dòlars (15,3 milions d'euros) el 2014 per tractar d'influir els reguladors federals i els legisladors als EUA. Una xifra rècord que superarà còmodament aquest any, si es té en compte que el primer trimestre ja va gastar més de cinc milions amb aquell propòsit. És la quantitat més alta pagada per una corporació, d'acord amb les dades del Clerk of the House, l'òrgan del legislatiu que registra el curs dels diners.

Les empreses estan obligades a registrar els diners que destinen a defensar els seus interessos davant el Congrés i les agències federals. Hi ha diferents organitzacions que es dediquen a posar llum a aquesta massa de dades, com Maplight. Aquesta organització sense ànim de lucre va ajudar a esmicolar les dades públiques de 10 companyies tecnològiques. En fer la suma, es constata que van gastar 116,6 milions en gestions de lobby el 2014.

En el cas de Google, l'increment anual va ser del 20%, d'acord amb les dades publicades per Consumer Wachtdog. Tot i que la tecnològica de Mountain View ja és el lobby més gran a escala federal entre totes les corporacions dels EUA i la sisena si compta les associacions empresarials, l'increment va ser més gran en el cas de Facebook. La seva despesa en un any va créixer un 45%, a 9,3 milions, i en l'arrencada del 2015 ja suma 2,4 milions. Amazon la va elevar un 37%, a 4,7 milions, mentre que Apple ho va fer un 22%, a 4,1 milions.

Per entendre el poder creixent que tenen les tecnològiques a Washington n'hi ha prou fixant-se en diversos detalls. Google va gastar en lobbies a l'inici d'aquest any més del doble que en tot el 2008 i gairebé tant com Walmart, el màxim ocupador privat dels EUA, en tot el 2014. La propietària del sistema operatiu Android va gastar més en el trimestre que General Electric, els gegants de la defensa Boeing i Lockheed Martin o la petroliera ExxonMobil.

El curs dels diners ajuda a entendre també quines empreses són les que porten la veu cantant a la indústria tecnològica dels Estats Units. Microsoft, per exemple, va reduir la despesa en lobbies un 20% l'últim exercici, tot i que es manté com la tercera del grup que més gasta, amb 8,3 milions de dòlars. Cisco Systems la va rebaixar un 25% i IBM un 30%, que destina als lobbies més que Apple i Amazon. La d'Intel van caure un 13% mentre que les d'Oracle i Yahoo van variar poc.

En conjunt, el pes del sector tecnològic com a grup de pressió a Washington no és el més gran. El Center for Responsive Politics eleva la despesa total en lobbies a 3.240 milions el 2014. D'aquell total anual, 553,4 milions corresponen al sector financer, gairebé cinc vegades més que les empreses citades més amunt, mentre que el de la salut va mobilitzar 380 milions.

Aquestes xifres no inclouen el que les corporacions cotitzades es gasten en lobbies als estats. La legislació els obliga a comunicar també a les autoritats els diners que mouen amb aquestes finalitats. Però no hi ha una organització que els aglutini. Per això hi ha cada vegada més grups d'inversors que exigeixen a les companyies que revelin aquesta informació, com acaben d'aconseguir a Walmart.