L’atmosfera de Txékhov sedueix la Filmoteca

No tothom sap que Anton Txékhov, un dels més grans dramaturgs del segle XIX, abans d’assolir èxit com a narrador era un metge forçat a dedicar-se a l’escriptura per arrodonir els seus miserables ingressos. El triomf literari va convertir el rus originari de Taganrog en el precursor d’aquell realisme despietat que va influir en una generació sencera, des de Hemingway fins a Carver, passant per Thomas Mann. Les atmosferes suspeses i extasiades, els personatges que tiren endavant amb una existència estoica i apàtica, converses monòtones i la sensació que una catàstrofe està a punt de succeir són els caràcters distintius que han transformat la poètica de Txékhov en un llegat immortal. Un estil que la Filmoteca ha decidit homenatjar amb la retrospectiva Txekhoviana, en la qual es projectaran fins al 31 de maig quatre adaptacions al cinema de les seves obres.

“Vam decidir triar pel·lícules vinculades amb l’obra txekhoviana, adaptacions reals o evocacions de la seva poètica. És una manera per descobrir quant de Txékhov ha inspirat el setè art i a quin tipus de realitat es refereixen els seus textos”, explica Octavi Martí, director adjunt de la Filmoteca i responsable del cicle. No és casualitat que la retrospectiva dedicada a l’autor de La gavina s’hagi organitzat ara. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acaba d’estrenar L’hort de les oliveres, escrita per Narcís Comadira amb la direcció de Xavier Albertí i basada, entre altres, en El jardí dels cirerers de Txèkhov.

“Les cintes escollides tenen en comú la capacitat d’investigar sobre incògnites i detalls significatius de l’existència”, puntualitza Martí. Les pel·lícules programades són: Hannah i les seves germanes de Woody Allen, La senyora del gosset de Iosif Kheifits i Ulls negres del moscovita Nikita Mikhàlkov.

Completa la programació Vània al carrer 42, una pel·lícula metacinematogràfica en la qual un grup d’actors es reuneix en un teatre a punt de demolir per representar L’oncle Vània l’escriptor rus.