DOCfield, fotos compromeses

Fins i tot des del cotxe és impossible no adonar-se de les fantasmagòriques fotografies de vaixells enfonsats a les profunditats marines que cobreixen els grans finestrals del Museu Marítim. Malauradament, les fascinants imatges recullen l’enfonsament el 2013 d’un pesquer libi davant les costes italianes, que va suposar la mort de 366 immigrants. L’obra, La profunditat del silenci, de Francesco Zizola, un homenatge a tots els que es juguen i perden la vida a la recerca d’un futur millor, forma part de la tercera edició de DOCfield, el festival de fotografia documental de Barcelona, organitzat per una entitat privada, la Fundació Photographic Social Vision, que reuneix les obres d’un centenar d’autors, repartides en més de 40 exposicions, totes gratuïtes, en 22 espais i 13 galeries privades.

Com altres esdeveniments multitudinaris i integradors, DOCfield accepta la participació de galeries i centres d’art que es volen sumar a la iniciativa amb propostes d’acord amb la temàtica de l’esdeveniment, de manera que algunes mostres ja s’han inaugurat. No obstant això, el cor del festival, és a dir les exposicions i les activitats seleccionades per la directora artística d’aquesta edició, la britànica Jessica Murray, sota el tema The Heart of the Matter (El quid de la qüestió), se celebraran fins al 23 de juliol.

“Cal tornar a l’essencial, perquè, finalment, el més eficaç per escurçar la distància entre dues persones és una història ben explicada”, assegura Murray, que d’això en sap molt. Al capdavall és la fundadora de Crónica 21, un arxiu multidisciplinari online, de lliure accés, que recull projectes d’autor des de l’any 2008 fins a l’actualitat.

Les guerres silenciades, les armes virtuals i la vigilància a distància, juntament amb el drama de la immigració, els desplaçaments, el deteriorament del medi ambient i l’emergència ecològica, són els temes estrella d’una edició molt heterogènia, amb clara voluntat de denúncia, que també aborda un bon nombre de problemes vinculats amb l’alimentació, la salut i l’atenció mèdica.

El festival, el principal objectiu del qual és el reconeixement social de la fotografia documental, s’articula en set rutes diürnes, més quatre vetllades temàtiques en quatre places de Barcelona, que tots els dijous de juny oferiran sessions de projeccions a l’aire lliure. A més, durant els pròxims dos mesos caldrà prestar atenció a l’aspecte de la capital catalana a la nit, perquè uns 120 establiments han ofert les seves persianes metàl·liques al fotoperiodista català Joan Tomàs (que ja fa més d’una dècada que realitza instal·lacions en els espais urbans) per imprimir-hi els retrats d’immigrants anònims que formen part del seu projecte Diàlegs invisibles.