Milers de refugiats vaguen pel ‘Mediterrani d’Àsia’

L'allau de refugiats procedents de Birmània i Bangla Desh cap al sud-est asiàtic no s'atura. Aquest divendres han arribat a Aceh, a la costa nord de l'illa indonèsia de Sumatra, prop d'un miler de persones. Amuntegades en un d'aquests vaixells de fusta, ja semienfonsat, n'hi havia més de 700, entre les quals més de 60 nens. Els van rescatar els pescadors de la zona.

D'altres no han tingut tanta sort. Desnodrits i esgotats després de dies abandonats al mar, les autoritats de Malàisia, Indonèsia o Tailàndia els impedeixen l'arribada a les seves costes i els retornen a la seva sort.

“La situació és molt greu”, ha afirmat el representant de l'Organització Internacional per a la Migració, Joe Lowry, a Bangkok. “No tenen ni aigua ni menjar, i s'estan bevent la seva pròpia orina. És un joc de ping-pong marítim amb vides humanes. Esperem que els governs de la regió arribin ràpidament a una solució... o trobarem vaixells i vaixells plens de cossos ressecs flotant al mar d'Andaman els propers dies”, ha declarat a l'agència Reuters.

Milers d'aquests refugiats, segons els càlculs de l'ONU, es troben de camí, abandonats a la seva sort al mar d'Andaman. Alguns procedeixen de Bangla Desh, d'on fugen de la pobresa del seu país. La majoria són refugiats de la minoria rohingya, de religió musulmana, i fugen de Birmània. Un país de majoria budista, Birmània, els nega la ciutadania, el dret a posseir terra o a tenir fills lliurement. Els considera immigrants il·legals bangladeshians, encara que estiguin establerts al país des de fa generacions.

Anualment fugen per milers de la persecució i la violència contra ells, que s'ha aguditzat durant els últims tres anys. Segons els càlculs de l'ONU, els tres primers mesos d'aquest any s'han embarcat prop de 25.000. Molts han quedat abandonats al mar arran de la campanya empresa les últimes dues setmanes contra els traficants de persones a Tailàndia, on els contrabandistes ara no s'atreveixen a atracar amb la seva càrrega humana.

Però de moment els governs dels països de l'àrea no donen indicis de cedir. Tampoc de voler organitzar una gestió comuna per al problema, a diferència del que passa aquests dies amb els immigrants al Mediterrani.

Indonèsia ha retornat al mar diversos vaixells durant els últims dies, com ha fet Malàisia. El primer ministre d'aquest país, Nayib Rezak, va emetre un comunicat en el qual expressa la seva “preocupació” pel problema i promet escometre les “accions necessàries per abordar aquesta crisi humanitària”, sense donar-ne més detalls.

Però el primer ministre tailandès, el general Prayuth Chan-ocha, el país del qual ha convocat una cimera regional sobre la crisi el dia 29 de maig, aquest divendres ha al·legat davant la premsa: “N'hi ha molts, no podem cuidar-los adequadament. On els posem?”. També ha apuntat que si en el futur n'arriben molts més, podrien “treure'ls la feina i la manera de vida als tailandesos”.

“El Govern birmà ha creat aquesta crisi amb la seva persecució continuada dels rohingya”, afirma Phil Robertson, subdirector per a l'Àsia de Human Rights Watch. “Tailàndia, Malàisia i Indonèsia han empitjorat molt les coses amb unes polítiques sense cor… Altres governs han d'instar-los a col·laborar perquè rescatin aquesta gent desesperada i els ofereixin ajuda humanitària i assistència per processar les seves reclamacions”.