El tramvia de la Diagonal ressorgeix en campanya
Els partits es llancen retrets sobre el model urbanístic actual
L'urbanisme, de l’àmbit global al concret, va ser un dels protagonistes de la campanya electoral d'ahir a Barcelona. I si una cosa va quedar clara és que té molta part de política. Al matí, dos dels alcaldables, Xavier Trias (CiU) i Ada Colau (BComú), van exposar les seves propostes per a l'avinguda Diagonal. Al socialista Jaume Collboni li va faltar temps per sumar-se al debat, amb vídeo inclòs, retraient al convergent com ha canviat d'opinió respecte a quan estava en l'oposició. A la tarda, els experts en urbanisme de cada candidatura van debatre sobre la qüestió al Col·legi d’Arquitectes (COAC).
En les dues dimensions es van visualitzar les distàncies entre les propostes dels partits. Començant per la Diagonal. Trias va presentar el seu projecte de mobilitat per implantar autobusos elèctrics i també sobre la unió dels tramvies del Besòs i el Llobregat, va donar per enterrat el traçat per unir-los per la Diagonal: perjudicaria la mobilitat molt més del que la resoldria; també va assegurar i va argumentar que quan fa anys es va obrir el debat els vehicles elèctrics no es tenien en compte com ara. Trias, amb tot, no va tancar la porta a estudiar un traçat alternatiu. Mentrestant, Colau va apostar per tancar la gran avinguda al trànsit i rescatar el traçat del tramvia en línia recta entre Glòries i Francesc Macià.
El socialista Jaume Collboni es va sumar al debat demanant “que es deixin estar d'ocurrències” i va treure del calaix un vídeo del 2009 d'un Trias, llavors regidor, a l'oposició defensant, davant el llavors alcalde del PSC Jordi Hereu, el traçat del tramvia per la Diagonal en un plenari. ERC i PP ja han dit en els últims dies que opten per estudiar traçats alternatius basant-ne en l’opinió d’experts.
A la tarda, al COAC els set partits que opten a l'alcaldia van coincidir en la importància que té l'urbanisme per millorar la vida de la gent o democratitzar la ciutat. El regidor actual d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives (CiU), va bescanviar retrets sobre la responsabilitat en la configuració actual de Barcelona amb els representants del PSC (Daniel Mòdol) i BComú, que integra ICV (Janet Sanz), els partits dels quals van governar durant 32 anys. Va haver-hi discrepàncies entre qüestions tan essencials com quants pisos buits hi ha a Barcelona. Vives els va xifrar en 8.000 i la número dos de la CUP, Maria Rovira, en 90.000. El primer va apostar per construir lloguer social i la rehabilitació, en sintonia amb els representants del PP, PSC i ERC; la segona, per rescatar els pisos buits abans de construir-ne de nous, igual que BComú.
Va haver-hi aportacions interessants i que van sortir del discurs habitual. Com: “L'impacte que les llicències d'activitat tenen sobre la ciutat" (Buhigas); la falta de la perspectiva de gènere en la construcció de la ciutat (Rovira); la preocupació per la poca participació entre els mateixos afectats pels plans (Bolaños) i la capacitat de l'urbanisme com a eina “correctiva a la curta i preventiva a la llarga” (Sanz).
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.