El nou Govern de Netanyahu ignora la solució dels dos Estats

Gairebé tres mesos després de la seva victòria a les urnes, Benjamin Netanyahu ha superat aquest dimecres l'últim escull al Parlament per donar a llum un nou Govern de coalició ultraconservador i religiós. En el programa presentat pel primer ministre en el seu quart mandat a Israel no es fa esment a la solució dels dos Estats per al conflicte palestí, en contra dels principis defensats pels Estats Units i la Unió Europea.

El nou Executiu, que té previst prendre possessió aquest dijous, es limitarà a “avançar en el procés diplomàtic i en la recerca d'un acord de pau amb els palestins i amb tots els [països] veïns”. El Gabinet també es compromet a sotmetre qualsevol pacte al vot dels diputats de la Knesset i, “si cal, també a un referèndum”.

En els seus dos anteriors mandats (2009-2013 i 2013-2015), Netanyahu tampoc va incorporar als programes de Govern propostes explícites sobre la fórmula “dos Estats, dos pobles”. Però va obrir la via al reconeixement d'una nació palestina desmilitaritzada en una conferència pronunciada fa sis anys a la Universitat de Bar-Ilan.

Malgrat això, les alarmes van saltar a Washington i a les capitals europees quan el líder del Likud es va comprometre, la vigília del 17 de març passat, a impedir la creació d'un Estat palestí si era reelegit. En declaracions posteriors a la seva victòria electoral va matisar les seves paraules i va renovar la seva fe en l'anomenat discurs de Bar-Ilan. “No vull una solució d'un sol Estat”, va assegurar, “però les circumstàncies encara han de canviar”.

L'Administració nord-americana el va advertir llavors que si faltava al seu compromís amb el principi dels dos Estats, podria deixar d'exercir el seu tradicional veto en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides davant una eventual proposta de resolució de condemna a Israel.

Per “no perdre l'esperança” i poder fer aquest “complicat camí”, el president Barack Obama ha cridat israelians i palestins a “demostrar amb fets i passos polítics el compromís amb la solució dels dos Estats”, segons el diari àrab editat a Londres Asharq Al-Awsat.

Aquest dimecres també s'ha fet pública una carta dirigida per antics dirigents europeus a la cap de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, per demanar un canvi en la política de la Unió cap a Israel després de la reelecció de Netanyahu, qui, segons diuen, “té escasses intencions de negociar seriosament” amb els palestins. Entre els signants del text, difós per The Guardian, hi figuren l'exsecretari general de l'OTAN Javier Solana i els exministres d'Exteriores Miguel Ángel Moratinos (espanyol) i Hubert Védrine (francès), o l'expresidenta d'Irlanda Mary Robinson. “Europa ha de trobar una manera efectiva que Israel assumeixi la seva responsabilitat pel manteniment de l'ocupació [de territori palestí]”, preconitzen, ja que l'ajuda financera europea “només ha servit per preservar l'ocupació de Cisjordània i l'aïllament de Gaza”.

Netanyahu, mentrestant, ha aconseguit aquest dimecres que la Knesset l'autoritzés a augmentar el nombre de ministres del seu nou Govern per poder satisfer les peticions de carteres que li plantegen els responsables del seu propi partit. Per poder forjar una coalició que li garanteix la majoria, encara que amb un sol vot, el primer ministre ha hagut de repartir gairebé tots els ministeris entre els seus quatre socis de Gabinet: dos grups ultraortodoxos jueus, el moviment nacionalista religiós dels colons i una formació reformista escindida del mateix Likud.