Un debat per posar-se a fer els mots encreuats

Catalunya és un país acostumat als debats electorals al vespre. Les tertúlies matinals a la ràdio inunden els timelines abans de les nou, però si qui es posa a discutir són els polítics que es presenten a les eleccions a cada capital de província la cosa canvia. El debat ha passat desapercebut per a molts dels usuaris, deixant de banda l'habitual matraca dels seguidors de cada partit, sempre disposats a fer de claca, com denuncia @albertcuesta: "La maquinària de 'palmeros digitals' dels partits funcionant a tota màquina durant el debat #municipalsBCN". Per això el debat va ser trending topic, per l'acumulació d'"el meu candidat és el millor", retrets cap als altres i demés propaganda.

I això que hi ha hagut elements de sobres per començar a revolucionar les xarxes. Alfred Bosch, l'home que va capgirar el mapa de Barcelona en el primer debat, ha optat per no ensenyar cap cartell i no equivocar-se. Una llàstima, però l'ha substituït en el paper Mònica Terribas. Si Bosch la confonia l'altre dia amb Ariadna Oltra, la presentadora de Catalunya Ràdio l'ha anomenat Xavier Bosch, com l'escriptor. La venjança se serveix freda. @annamurgades li feia notar al periodista, que no ho descartava, tot i el problema amb el padró: "Tot arribarà. Ai, no, que no visc a Barcelona...". Com si no viure a la ciutat fos un impediment per ser-ne l'alcalde, però vaja. Més enllà d'això, poc moviment a la xarxa.

Un altre element que donava molt de si era el renaixement d'un vídeo del 2007 amb Ada Colau vestida de Supervivienda. Aquí, Alberto Fernández ha actuat amb la desimboltura que li hem vist als debats i l'ha etzibat bé: "Què, avui no véns disfressada?". És clar que Colau també ha tingut una resposta adequada: "Jo vinc d'una tradició, vostè del sobre i la corrupció". PAM. 

Però ni l'esment a Supervivienda ha animat els comentaris a Twitter, pendents del pim pam pum. Terribas ha començat aleshores a descriure com anaven vestits els candidats, per allò que el debat també es retransmetia per la ràdio. Trias, que té estudiat el comportament quan ha de parlar davant la càmera, no entenia res: "Ara això és important?": @politicaymoda, sempre atenta en qüestions del vestir, s'ha ofès: "Nooo! Vés despullat a la TV i ho comproves...". No donis idees, que avui en dia els polítics per ser virals són capaços de qualsevol cosa.

El debat per a la independència sempre fa pujar el nivell de claca, perquè no hi ha res que enervi més un independentista 2.0 que algú que digui que no ho és al 100%. Ada Colau se n'ha salvat una mica (només una mica, és una de les víctimes preferides dels processistes), però Collboni ha rebut més, en defensar un Estat plurinacional i una Barcelona capital del sud del Mediterrani. Perquè, on és el sud del Mediterrani? Collboni ens ho ensenya amb ajuda de @MarcdealaTorre:

Tot semblava que havia d'acabar bé, però Terribas ens tenia reservada una última sorpresa: l'Enigmàrius. Cada matí el lingüista Màrius Serra posa una paraula de repte als oients. I en ple fragor del debat Terribas ha recordat que necessitava esmentar-ho, i demanar a Collboni que triés un número entre el 0 i el mil i escaig. Collboni, sorprès, ha dit el 984. Per què? Difícil de saber-ho, però li ha sortit molt ràpid: @msunyol té una teoria: "Referència inconscient a la derrota del PSC a les catalanes de 1984?". Rebuscat.

Tampoc l'Enigmàrius ha despertat els tuitaires àvids de buscar sempre els tres peus al gat. Era un dia de feina, per deixar el protagonisme als seguidros de cada candidat i descansar a l'espera de tardes millors. Per mirar el debat amb Twitter, més valia agafar el diari i posar-se a fer uns mots encreuats. Si no, corries el risc que l'estona se't fes horitzontal, de vuit lletres, nom que rebia la bruixa que acompanyava les tres bessones.