Europa fa un senyal al BCE perquè no es tanqui l’aixeta a Grècia

Continua el compte enrere. La reunió de ministres d'Economia de l'euro celebrada a Brussel·les va ventilar en menys d'una hora el tema grec. Després de la sonora brega al ministre Iannis Varufakis de la reunió a Letònia, els socis de l'euro van donar la benvinguda al nou procés formal de negociació –en què Varufakis té un paper una mica menys destacat– i van subratllar els tímids progressos aconseguits. Però van acabar dient el que diuen sempre: l'acord és lluny. Grècia es resisteix a aprovar una retallada de pensions i una reforma laboral de l'estil que volen les institucions europees i l'FMI.

Iannis Varufakis, ministre de Finances grec

El cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va deixar clar que el pilar de la negociació amb Grècia era, és i serà el molt alemany “diners a canvi de reformes”. “No hi haurà desemborsaments mentre no hi hagi una llista completa de les reformes que ha de fer Grècia”, va subratllar. Els ministres de l'eurozona van fer públic un sintètic comunicat subtilment favorable per a Grècia, que funciona com una mena de missatge implícit pel Banc Central Europeu (BCE). L'Eurogrup, en definitiva, va fer un senyal al BCE perquè Frankfurt no tanqui l'aixeta de liquiditat als bancs grecs.

Mantenir l'statu quo

Es tracta de mantenir l'statu quo: permetre que Grècia es continuï finançant, però sense donar-li el més mínim marge addicional, perquè acabi fent el que li exigeixen els seus creditors. Atenes, que es resisteix a afluixar la corda, demana des de fa setmanes que el BCE li permeti emetre més deute a curt termini. La banca grega compra els bons i els col·loca a l'Eurobanc a canvi de liquiditat: la respiració assistida que manté Grècia. Atenes continua satisfent religiosament els venciments del seu deute: va ordenar el pagament de 750 milions d'euros a l'FMI, malgrat els habituals rumors d'impagament durant el cap de setmana, que reapareixen cada vegada que s'acosta un venciment important. Atenes guanya així 20 dies extra. Però els seus matalassos de liquiditat continuen caient, amb pagaments pendents de 12.000 milions addicionals fins a final d'any, amb un coll d'ampolla de 6.700 milions al juliol i a l'agost al BCE.

Ningú no sap quants diners li queden a Grècia. “La situació de liquiditat és terriblement urgent”, va advertir Varufakis després de la reunió. L'economia s'ha aturat, els ingressos públics han caigut, la fugida de dipòsits segueix implacable. “Les coses estan empitjorant”, es va limitar a dir Dijsselbloem davant la premsa, conscient que Grècia ha millorat en les formes, però es manté ferma en el fons: no vol més austeritat amb preteses reformes que són en realitat retallades.

Brussel·les creu que hi ha risc d'accident, però destaca que el més probable és que hi hagi pacte. Les institucions creuen que Alexis Tsipras acabarà abaixant veles quan es vagi quedant sense diners. El moment s'acosta. I no serà fàcil políticament: l'ala esquerra del partit de Tsipras prefereix trencar l'acord abans que incomplir les seves promeses. I el primer ministre amenaça amb un referèndum si Europa imposa condicions massa dures. Les capitals no volen el referèndum: es convertiria en un perillós plebiscit sobre l'euro. O almenys això semblava; l'alemany Schäuble va obrir la porta: “Pot ser útil perquè el poble grec decideixi si està disposat a acceptar el que és necessari o vol alguna cosa diferent”, va tancar.