_
_
_
_

Brussel·les estableix quotes per repartir els immigrants que demanen asil

La Comissió presentarà la seva proposta dimecres. Els fluxos d'estrangers es repartiran “de manera obligatòria i automàtica” quan hi hagi una afluència massiva

Immigrants rescatats reben menjar de la Creu Roja aquesta setmana a Salern (Itàlia).
Immigrants rescatats reben menjar de la Creu Roja aquesta setmana a Salern (Itàlia).Ivan Romano (Getty Images)

La resposta que els líders europeus han donat al drama de la immigració ha estat “immediata però insuficient”. Qui s'expressa així no és un partit polític ni una ONG, sinó la mateixa Comissió Europea, que aquesta setmana presentarà la seva esperada proposta per gestionar millor els fluxos migratoris. Vistes les disparitats entre Estats membres en el grau d'acolliment que fan dels refugiats potencials, l'Executiu comunitari proposarà una mesura que generarà tensions en el si de la Unió Europea: la fixació de quotes d'acolliment d'estrangers en funció del PIB, la població i la desocupació de cada país, així com del nombre de demandants d'asil registrats en anys anteriors.

“La UE no hauria d'esperar per actuar fins que la pressió sigui intolerable”, justifica el document, a què ha tingut accés EL PAÍS. Amb un sistema que concentra el 72% de les demandes d'asil en quatre països —un terç del total recau a Alemanya—, Brussel·les ha decidit actuar per dues vies. De manera immediata, activarà el sistema d'emergència previst en els tractats quan es detecti “un influx sobtat” d'estrangers d'un país tercer. Aquest mecanisme permetrà una distribució de demandants d'asil “amb una participació justa i equilibrada” de tots els Estats membres. I amb caràcter permanent, Brussel·les presentarà una nova norma a final d'any que distribueixi els immigrants “de manera obligatòria i automàtica” quan hi hagi una afluència massiva d'estrangers.

Aquest caràcter vinculant constitueix la principal novetat de l'anomenada agenda europea d'immigració que el col·legi de comissaris aprovarà dimecres. Fins ara eren els Estats membres els que podien adoptar decisions davant situacions d'emergència. Conscient de les dificultats polítiques per acceptar refugiats, especialment en països que ja suporten la pressió de les arribades a les costes, Brussel·les ha decidit que el repartiment sigui directe i obligatori.

Aquest model descarregarà, previsiblement, Alemanya i Suècia de bona part dels seus demandants d'asil per recol·locar-los en països com Espanya, Portugal o Romania, que figuren entre els quals menys demandants absorbeixen. La UE compensa d'aquesta manera els països del nord, que van fer un esforç a l'última cimera extraordinària de finals d'abril en acceptar destinar més recursos per afrontar les arribades d'estrangers pel Mediterrani. “Els Estats membres hauran de mostrar solidaritat i doblar els seus esforços per assistir els països que estan en primera línia”, diu la proposta, com si fos un recordatori de la necessària assistència als països més propers a les fronteres exteriors.

Aquesta solidaritat no podrà limitar-se a fixar quotes amb els immigrants que ja han arribat a Europa. L'Executiu comunitari llançarà una recomanació a finals de mes per a l'acolliment de refugiats en origen, és a dir, els que no han entrat encara a la UE. El nombre de places apareix al document de la Comissió marcat amb tres ics, però Brussel·les apunta com a pista que l'ONU recomana per a Europa un objectiu anual de 20.000. Fins ara les xifres amb prou feines superen els 7.000 acollits, mentre que als Estats Units s'acosten a 60.000. També aquí es tindrà en compte el PIB i la resta de criteris esmentats per al repartiment dels estrangers que ja són a Europa. I si la voluntarietat no funciona, Brussel·les anuncia un model obligatori a partir del 2016. Les xifres definitives se sabran a final de mes.

Per facilitar aquesta recol·locació d'estrangers que fugen dels conflictes, Brussel·les proposa una idea que, sense arribar a fixar centres europeus en països tercers per demanar asil, s'hi aproxima bastant. La UE establirà a final d'any un centre pilot al Níger que permetrà organitzar el viatge a Europa d'aquells refugiats que els països acceptin de manera voluntària.

Tots aquests projectes rebran diners. El document que es presentarà la setmana vinent inclou 50 milions d'euros extraordinaris per fomentar l'acolliment d'estrangers en origen per al 2015 i 2016. 60 milions més es destinaran a les tasques de recepció i assistència sanitària dels països “que estan sota una especial pressió”. I es destinaran 30 milions més a la cooperació regional.

El revers de tota aquesta solidaritat és un augment de la duresa en les devolucions de tots aquells a qui es considera sense dret a l'asil. Només el 39% de les expulsions decretades el 2013 es van executar, un aspecte que, en opinió de Brussel·les, fomenta les arriscades sortides cap a Europa. La Comissió proposa donar nous poders a Frontex, l'agència de supervisió de fronteres, per agilitar aquests retorns.

Tot i que és ambiciosa respecte al marc actual, la iniciativa de Brussel·les no deixa de ser un conjunt de solucions fragmentàries al repte migratori. El mateix Executiu comunitari conclou el seu document amb tres propostes de futur que sí que suposarien una revolució: un sistema únic d'asil, amb criteris homogenis a tots els països, una gestió unitària de les fronteres, amb un cos europeu encarregat de protegir-les, i un sistema integrat d'immigració legal que creés “una reserva europea d'immigrants qualificats” accessible per als empresaris.

El fracàs de la targeta blava

Tot i que alguns Estats membres ara no ho conceben, l'envelliment de la població europea provocarà una pèrdua de 17,5 milions de persones en edat de treballar la propera dècada. I les necessitats laborals canvien cada vegada amb més rapidesa. La Comissió Europea veu en la immigració la resposta a aquests desafiaments i es proposa ampliar els canals legals per atreure treballadors d'altres territoris.

Com a mesura més concreta, l'Executiu comunitari revisarà l'anomenada targeta blava, un instrument destinat a aplanar el camí a Europa a treballadors qualificats, però que només ha aconseguit reunir des del 2011 16.000 persones al club comunitari, 13.000 en un sol país, la qual cosa implica que els 27 restants pràcticament no hi han recorregut. En un moment en què escassegen els recursos econòmics, Brussel·les proposa estendre aquesta targeta també a emprenedors —no només a empleats per compte d'altre— que estiguin disposats a invertir a Europa. També s'intentarà facilitar l'estada a professionals del sector serveis que es desplacin temporalment a la UE a treballar per a empreses o Governs. I es proposarà eliminar el requisit de visat a algunes nacionalitats.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_