Brussel·les estableix quotes per repartir els immigrants que demanen asil

La resposta que els líders europeus han donat al drama de la immigració ha estat “immediata però insuficient”. Qui s'expressa així no és un partit polític ni una ONG, sinó la mateixa Comissió Europea, que aquesta setmana presentarà la seva esperada proposta per gestionar millor els fluxos migratoris. Vistes les disparitats entre Estats membres en el grau d'acolliment que fan dels refugiats potencials, l'Executiu comunitari proposarà una mesura que generarà tensions en el si de la Unió Europea: la fixació de quotes d'acolliment d'estrangers en funció del PIB, la població i la desocupació de cada país, així com del nombre de demandants d'asil registrats en anys anteriors.

“La UE no hauria d'esperar per actuar fins que la pressió sigui intolerable”, justifica el document, a què ha tingut accés EL PAÍS. Amb un sistema que concentra el 72% de les demandes d'asil en quatre països —un terç del total recau a Alemanya—, Brussel·les ha decidit actuar per dues vies. De manera immediata, activarà el sistema d'emergència previst en els tractats quan es detecti “un influx sobtat” d'estrangers d'un país tercer. Aquest mecanisme permetrà una distribució de demandants d'asil “amb una participació justa i equilibrada” de tots els Estats membres. I amb caràcter permanent, Brussel·les presentarà una nova norma a final d'any que distribueixi els immigrants “de manera obligatòria i automàtica” quan hi hagi una afluència massiva d'estrangers.

Aquest caràcter vinculant constitueix la principal novetat de l'anomenada agenda europea d'immigració que el col·legi de comissaris aprovarà dimecres. Fins ara eren els Estats membres els que podien adoptar decisions davant situacions d'emergència. Conscient de les dificultats polítiques per acceptar refugiats, especialment en països que ja suporten la pressió de les arribades a les costes, Brussel·les ha decidit que el repartiment sigui directe i obligatori.

Aquest model descarregarà, previsiblement, Alemanya i Suècia de bona part dels seus demandants d'asil per recol·locar-los en països com Espanya, Portugal o Romania, que figuren entre els quals menys demandants absorbeixen. La UE compensa d'aquesta manera els països del nord, que van fer un esforç a l'última cimera extraordinària de finals d'abril en acceptar destinar més recursos per afrontar les arribades d'estrangers pel Mediterrani. “Els Estats membres hauran de mostrar solidaritat i doblar els seus esforços per assistir els països que estan en primera línia”, diu la proposta, com si fos un recordatori de la necessària assistència als països més propers a les fronteres exteriors.

Aquesta solidaritat no podrà limitar-se a fixar quotes amb els immigrants que ja han arribat a Europa. L'Executiu comunitari llançarà una recomanació a finals de mes per a l'acolliment de refugiats en origen, és a dir, els que no han entrat encara a la UE. El nombre de places apareix al document de la Comissió marcat amb tres ics, però Brussel·les apunta com a pista que l'ONU recomana per a Europa un objectiu anual de 20.000. Fins ara les xifres amb prou feines superen els 7.000 acollits, mentre que als Estats Units s'acosten a 60.000. També aquí es tindrà en compte el PIB i la resta de criteris esmentats per al repartiment dels estrangers que ja són a Europa. I si la voluntarietat no funciona, Brussel·les anuncia un model obligatori a partir del 2016. Les xifres definitives se sabran a final de mes.

Per facilitar aquesta recol·locació d'estrangers que fugen dels conflictes, Brussel·les proposa una idea que, sense arribar a fixar centres europeus en països tercers per demanar asil, s'hi aproxima bastant. La UE establirà a final d'any un centre pilot al Níger que permetrà organitzar el viatge a Europa d'aquells refugiats que els països acceptin de manera voluntària.

Tots aquests projectes rebran diners. El document que es presentarà la setmana vinent inclou 50 milions d'euros extraordinaris per fomentar l'acolliment d'estrangers en origen per al 2015 i 2016. 60 milions més es destinaran a les tasques de recepció i assistència sanitària dels països “que estan sota una especial pressió”. I es destinaran 30 milions més a la cooperació regional.

El revers de tota aquesta solidaritat és un augment de la duresa en les devolucions de tots aquells a qui es considera sense dret a l'asil. Només el 39% de les expulsions decretades el 2013 es van executar, un aspecte que, en opinió de Brussel·les, fomenta les arriscades sortides cap a Europa. La Comissió proposa donar nous poders a Frontex, l'agència de supervisió de fronteres, per agilitar aquests retorns.

Tot i que és ambiciosa respecte al marc actual, la iniciativa de Brussel·les no deixa de ser un conjunt de solucions fragmentàries al repte migratori. El mateix Executiu comunitari conclou el seu document amb tres propostes de futur que sí que suposarien una revolució: un sistema únic d'asil, amb criteris homogenis a tots els països, una gestió unitària de les fronteres, amb un cos europeu encarregat de protegir-les, i un sistema integrat d'immigració legal que creés “una reserva europea d'immigrants qualificats” accessible per als empresaris.