Més de 13.500 pisos socials buits en un país amb 330.000 demandants
Les plataformes antidesnonaments demanen que aquests immobles es destinin a lloguers socials perquè estan fora de l'abast dels sol·licitants
L'últim informe de la defensora del poble xifra en 13.500 els habitatges protegits que es troben buits. I l'estimació es queda molt curta perquè no totes les comunitats li van enviar les dades. La xifra xoca amb els 330.000 demandants de pisos inscrits als registres municipals i autonòmics. Les plataformes antidesnonaments demanen que aquests immobles es destinin a lloguers socials perquè creuen que estan fora de l'abast dels sol·licitants. A dotze províncies el preu dels habitatges protegits és més car que el dels pisos de segona mà de mercat lliure.
Foment va anunciar el 2013 un registre estatal d'HPO buits que encara no existeix
L'immoble número 2 del carrer de Sant Eloi de Barcelona destaca de la resta pels colors de la seva façana i l'embolic d'escales posteriors, però també perquè algunes de les finestres que té estan tapiades amb maons. Els veïns de la finca, propietat de la Generalitat, expliquen que fa mesos que estan tancades. L'edifici havia de ser una promoció de 32 habitatges protegits (HPO) per a joves, però des que va sortir al mercat el 2011 els pisos han estat ocupats il·legalment moltes vegades. Un grup de paletes treballa ara a preu fet per reparar els habitatges, que es llogaran.
En la mateixa situació que aquest immoble de la Zona Franca barcelonina es troben milers d'habitatges a Espanya. Cap Administració sap quants són exactament perquè estan en mans d'autonomies, ajuntaments, promotors privats i bancs. Només la defensora del poble n'ha fet aquesta aproximació al seu últim informe, que n'ha recomptat 13.500. L'organisme ha tornat a requerir a les administraciones que n'actualitzin les dades.
Registre estatal
El Ministeri de Foment va anunciar el 2013 un registre estatal d'HPO buits. Fonts del departament que dirigeix Ana Pastor afirmen que “es continua treballant” per crear-lo amb les aportacions de les comunitats, encarregades d'aquell “seguiment”. Mentrestant, més de 330.000 demandants esperen als registres municipals o autonòmics un habitatge social.
El Govern basc va assegurar a la defensora que no tenia HPO desocupats i va al·legar que tenia habitatges “conjunturalment buits”. Però només la ciutat de Vitòria té avui 423 pisos desocupats, segons la comunitat. L'executiu ha reduït en dos anys els pisos sense residents des dels 703 amb “mesures de flexibilització”, com el lloguer amb opció a compra o la venda directa, però encara hi ha edificis públics nous buits.
Els HPO a Espanya
Les comunitats i ajuntaments van informar de prop de 13.500 habitatges buits el 2013 a la defensora del poble. La majoria a Catalunya (3.264), Castella-la Manxa (2.644) i Madrid (1.890).
Hi ha 12 províncies en les quals els HPO són més cars que els lliures de segona mà: Jaén, Conca, Lugo, Lleida, Ciudad Real, Badajoz, Còrdova, Osca, Orense, Palència, Terol i Zamora.
A nou províncies més la diferència és inferior al 10%: Sòria, Àvila, Castelló, València, Lleó, Granada, Almeria, Albacete i Càceres.
La plataforma Stop Desahucios d'Àlaba reclama que aquells habitatges passin a règim de lloguer social. La portaveu, Carmen Crespo, explica que durant els anys de bonança es van construir nous barris a la ciutat amb un alt percentatge d'HPO. Les reserves de sòl per a habitatge social al País Basc, de fet, arribaven al 70% dels nous desenvolupaments. “Va començar la crisi i moltes famílies no van poder accedir als pisos”, explica Crespo.
Aquell patró s'ha reproduït a desenes de ciutats. Les necessitats d'habitatge van portar a planificar blocs de protecció oficial de compra. Milers es van acabar quan va començar la crisi. Malgrat els sorteigs multitudinaris, els promotors van veure una cascada de renúncies. Els compradors no arribaven a pagar-lo amb els seus estalvis o es van considerar insolvents. “Hi ha hagut una falta de flexibilitat de moltes administracions. Res els impedia que rebaixessin els preus”, explica Julio Rodríguez, economista i vocal del Consell Superior d'Estadística.
A més, en l'època de la bombolla el preu dels HPO també va pujar, i fins i tot es van buscar figures a mig camí entre la protecció pública i el preu de mercat per a les classes mitjanes. Amb la baixada brusca del valor de les cases del mercat lliure, el dels HPO va quedar desfasat. Segons Foment, a 12 províncies —entre les quals hi ha Lleida, Còrdova o Lugo— avui l'habitatge protegit és més car que el lliure de segona mà, quan en plena crisi era de mitjana un 40% més barat. En nou províncies més, entre les quals, València i Castelló, el preu és amb prou feines un 10% inferior.
Cases sobrevalorades
La Generalitat valenciana s'ha vist obligada a rebaixar fins a un 24% el preu d'algunes promocions. A Albaida (València) continuen sense residents 64 dels 72 HPO que el Govern va acabar el 2011. La regidora socialista de la localitat Eva Tormo explica que la crisi va provocar que aquestes cases quedessin “sobrevalorades, per sobre del mercat”. Fonts de l'executiu expliquen que la Generalitat valenciana té 391 habitatges en venda. Els preus, admeten, no permetien trobar compradors, per la qual cosa van rebaixar preus. I tot i això, les vendes són molt lentes.
Tenir un pis buit, a més, té un cost per a l'Administració. Tormo explica que alguns habitatges van haver de ser reformats perquè van entrar a saquejar-los. I a Catalunya, prop de 200 pisos socials de la Generalitat estan ocupats il·legalment. Per impedir-ho, l'Administració ha contractat serveis de seguretat: només a Barcelona s'hi ha gastat més de 300.000 euros des de 2011.
Lloguers de 70 euros al mes, sense inquilins
L'opció de donar sortida als edificis buits a través de lloguers socials va ser l'opció per la qual es va decantar la Junta d'Andalusia. “Vam posar en règim en lloguer els habitatges de la Junta i vam demanar a ajuntaments i diputacions que fessin el mateix amb els seus. Molts van mirar cap a una altra banda”, lamenta la diputada d'Esquerra Unida i exconsellera de Foment Elena Cortés.
També va fer el mateix el Govern català el 2011, quan va passar tots els habitatges que tenia a règim de lloguer. El secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, explica que l'executiu ha anat reduint el parc públic buit fins a deixar-lo en 980 pisos. “El problema és que es va construir habitatge protegit en zones en les quals amb prou feines hi havia demanda”, assegura. Sala posa l'exemple de dues promocions de Lleida —Torre de Cabdella i Bellpuig— i dues de Tarragona —Torre de l’Espanyol i L’Ampolla— que han sortit al mercat amb un lloguer de 70 euros mensuals. I així i tot, es comercialitzen molt lentament.
“És un despropòsit que l'Estat sí que sàpiga quants cotxes hi ha a Espanya i en canvi no tingui informació sobre un dret bàsic”, es lamenta Cortés, que al capdavant de la conselleria de Foment d'Andalusia va imposar multes de 20 milions a diverses entitats per negar-se a informar sobre els HPO buits que tenien a les mans.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
