Rosberg la clava

Qui pretengui guanyar-li una cursa a la versió actual de Lewis Hamilton ha de saber que està obligat a fregar l'excel·lència, i això és precisament el que va aconseguir aquest cap de setmana Nico Rosberg, la seva parella a Mercedes. L'alemany va aconseguir allò que reclamava des de fa ja diversos mesos i va estrenar el seu caseller de victòries a Montmeló, on va marcar la pauta divendres, va aconseguir la pole dissabte i va rematar la feina diumenge traient-se un pes del damunt que començava a martiritzar-lo. El segon va ser Hamilton, que va haver de treure el martell per recuperar la posició que Sebastian Vettel (tercer) li va pispar en arrencar. Carlos Sainz va anar de menys a més i va creuar la meta el novè, després de cremar Max Verstappen i Daniil Kvyat en les dues últimes voltes, amb dues maniobres que van fer aixecar la gent de les grades del seient. Fernando Alonso es va veure obligat a abandonar per culpa d'un problema als frens del seu McLaren que va estar a punt de provocar un desastre —no va poder aturar el bòlid als tallers i gairebé atropella un mecànic— i Roberto Merhi va tornar a acabar últim.

Si alguna cosa té Rosberg és que no es calla res. Prefereix queixar-se, encara que sàpiga que no té raó, que quedar-se amb la frustració dins. Ho va demostrar a la Xina, per exemple, quan va acusar públicament Hamilton d'haver rodat més lent del necessari per exposar-lo a ell a l'atac de Vettel. Si algú ha agraït l'aturada prèvia al desembarcament del Mundial a Europa aquest ha estat el noi de Wiesbaden, que des de principis d’any no havia aconseguit desconnectar el seu veí. Ho va fer a Barcelona, on tot li va quadrar per a sort de l’afició, desitjosa que el campionat augmenti una mica de voltatge.

Montmeló era l'escenari en què teòricament Ferrari havia d’encalçar Mercedes i al final va resultar tot el contrari

El Gran Premi d’Espanya era l'escenari en què teòricament Ferrari havia d’encalçar Mercedes i al final va resultar tot el contrari: la marca de l'estel va sortir reforçada del traçat català, amb el tercer doblet del curs i fent l'efecte d'haver optimitzat considerablement el rendiment del seu prototip. Caldrà esperar a veure com es planten els uns i els altres d’aquí a 15 dies a Mònaco per treure’n conclusions, però és evident que a Maranello hi ha dies de molta feina per endavant.

“Ha estat un cap de setmana fantàstic tot i que no he canviat res, ni de la meva preparació ni tampoc de la manera d'encarar la prova. Simplement tot m'ha sortit bé”, va declarar Rosberg tot just baixar del podi. Allà l’esperava la seva dona, Vivien, embarassada d'una nena que ha de néixer a l'agost i que encara no s'havia deixat veure pel paddock aquest 2015. Mentre Hamilton no ha parat quiet en les últimes setmanes, avió amunt, avió avall, el matrimoni s'ha quedat a casa seva, a Mònaco, on el corredor ha seguit amb la posada a punt. Competir amb una bèstia com l'actual campió no és gens fàcil, i d'això en poden donar fe els companys als quals s'ha anat cruspint. El britànic és una espècie de forat negre que no fa més que absorbir tot el que l’envolta. Estar al seu costat és bo i dolent alhora. D'una banda pot arribar a trastornar, encara que també és possible que et porti a límits als quals desconeixies que podies arribar. Això li passa a l’alemany, que fins i tot reconeix que crida dins del casc quan el persegueix.