La política social centra el debat

La problemàtica social va ocupar bona part del debat entre els cinc alcaldables. La crisi, l'atur i els desnonaments van copar la discussió en la qual amb prou feines es va parlar del procés sobiranista. Aquests van ser alguns dels moments clau de les intervencions dels candidats, que van contestar les preguntes formulades per entitats socials.

DESIGUALTATS SOCIALS: un superàvit inútil

L'alcalde va obrir el torn de preguntes i va atribuir les desigualtats a la crisi i a l'atur i va mantenir que el màxim antídot és la creació d'ocupació, l'habitatge, l'educació i la priorització d'inversions. A més, va recordar que també va haver-hi un gran salt en bretxa social durant l'últim mandat d'esquerres que va coincidir amb l'esclat de la crisi. Sense excepcions, la resta de forces li van retreure que els últims quatre anys el Consistori hagi tancat els exercicis amb superàvit i no s'hagin invertit aquests fons a atacar les causes de la pobresa, a més d'incrementar la despesa social com ha fet CiU. Jaume Collboni va recordar que l'alcalde ha retallat el pressupost en polítiques actives d'ocupació. Ada Colau va anar més enllà i va retreure a l'alcalde que el seu partit, CiU, va votar la reforma laboral, “una de les causes que provoca la desigualtat”, va dir la candidata de Barcelona en Comú, que va demanar “lideratge públic i mesures predistributives”, com l'educació.

DRETS CIVILS: 'Ciutat morta'

El president de la FAVB, Lluís Rabell, va plantejar als candidats la seva posició sobre les penes de presó a manifestants. Rabell al·ludia a les penes de tres anys de presó per als joves que van participar en el setge al Parlament. I va citar el cas de Ciutat Morta, el documental que narra la condemna a uns joves acusats de deixar tetraplègic un guàrdia urbà. Jaume Collboni, Ada Colau i Alfred Bosch van qualificar la sentència de “desproporcionada” i els dos primers van parlar de revisar la sentència de Ciutat Morta.Trias va defensar que les sentències cal complir-les i va advertir que la violència en les manifestacions és inadmissible. “També hi ha una ciutat cremada, perquè els contenidors no els crema l'esperit sant, senyora Colau”, va etzibar Fernández. La candidata va lamentar que el Consistori es personi en casos d'aquesta mena com a acusació particular i que no ho faci en casos de corrupció com el del Palau. I va reblar: “Hi ha tortures i males praxis a la Guàrdia Urbana”. Colau va enutjar Trias quan el va acusar d'haver donat una pensió vitalícia a dos guàrdies condemnats per tortures. “És una absoluta falsedat”, va dir l'alcalde, que va recordar que això correspon a la Seguretat Social.

TURISME: un model en qüestió

Tots els candidats van coincidir que el turisme és una font d'ingressos, però que cal ordenar-lo. Trias i Fernández Díaz van assenyalar que aporta el 12% del PIB, que genera 13.400 milions d'euros a l'any i 120.000 llocs de treball. Només es van posar d'acord en això, perquè fins i tot Fernández va acusar l'alcalde de no haver controlat prou aquesta activitat. La portaveu de BComú va recordar el cas del nou hotel Rec Comtal i "el pelotazo del Deutsche Bank”, i va reclamar una moratòria. “L'èxit ens desborda i no és fàcil contenir la picardia de la gent amb els apartaments de lloguer. Sembla que el turisme me l'hagi inventat jo”, va dir l'alcalde. En aquest sentit, va recordar que en el mandat de Jordi Hereu es van construir 66 hotels i en aquest 24. “L'hotel Rec Comtal no es construeix, haurem de pagar a Núñez [el constructor] 23 milions d'euros”, va etzibar a Colau. “Jo li demano solucions”, va dir Collboni. “Vostè ha concentrat tots els hotels a Ciutat Vella pactant amb el PP”. El socialista va lamentar que CiU rebutgés al Parlament que el 100% de la taxa turística es destinés íntegrament a l'Ajuntament de Barcelona. “Jo també hi estic a favor, però aquest impost no l'he creat jo”, va assenyalar l'alcalde.

DESNONAMENTS: el drama de l'habitatge

Una veïna de Ciutat Meridiana, un dels barris que més desallotjaments sofreix, va preguntar als candidats què farien per evitar els desnonaments. El tema, un dels que més controla Ada Colau, exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), va apujar el to del debat. Tots els candidats van assegurar estar-hi en contra i es van comprometre a posar els mitjans necessaris per evitar més desnonaments. “És el meu primer debat i m'incomoda que estiguin d'acord en tot, a frenar els desnonaments i després facin polítiques que els provoquen”, va dir Colau. La candidata de BComú va recordar la llei que permet els desallotjaments exprés o com PP i PSOE s'han oposat a la dació en pagament quan la proposta s'ha debatut al Congrés. Collboni va colar enmig de la discussió la privatització de la gestió dels 22 aparcaments més rendibles de la ciutat que ha dut a terme l'equip de Trias, amb els vots a favor del PP i ERC. Fernández Díaz va acusar Collboni de parlar d'"externalitzar" quan governa i de "privatitzar" quan és a l'oposició.

LA GESTIÓ DE L'AIGUA: la municipalització

El debat sobre la gestió de l'aigua i la seva eventual municipalització va revelar que, excepte Trias, la resta d'alcaldables estan disposat a estudiar-la. Collboni va parlar de “calcular costos i beneficis, encara que creiem que no és el cas”. Colau sí que és partidària obertament de la municipalització i va recordar que en altres ciutats s'ha fet. El popular Fernández Díaz va recordar que l'aigua de Barcelona "és la més cara d'Espanya" i va alertar que municipalitzar té el risc d'haver d'indemnitzar els actuals operadors i que caldria calcular el cost de les inversions que serien necessàries.

PARTICIPACIÓ: un mandat sense consultes

Aquesta qüestió la va obrir Colau presumint de candidatura participativa i que aposta per l'elecció directa dels consellers de districte. Bosch va compartir la tesi i va demanar una participació “real” i no de tràmit. Collboni va apostar per la “qualitat i no quantitat” de la participació i va demanar que aquesta participació tingui “retorn, eficàcia”, una posició que va compartir Fernández Díaz encara que va advertir que és partidari de les consultes però no de les assemblees. Tots van retreure a Trias no haver fet cap consulta i haver convocat només una audiència pública. Però Trias va presumir que “mai no s'havien fet tants processos participatius" com en el seu mandat per decidir com ha de ser la ciutat.

CONTAMINACIÓ: limitar l'ús de cotxe

El públic va preguntar als candidats si compartien la idea de limitar l'accés al centre de la ciutat als vehicles en funció del que contaminin. Barcelona supera els límits de pol·lució que fixa la Unió Europea. Fernández Díaz va ser clar: "No en sóc favorable. Cal incentivar els vehicles elèctrics”. Colau i Bosch s'hi van mostrar favorables mentre que Trias i Collboni van ser ambigus en aquesta qüestió.