Cameron triomfa

La clara victòria aconseguida dijous al Regne Unit per David Cameron –majoria absoluta a la Cambra dels Comuns i el millor resultat del Partit Conservador en 20 anys– suposa un suport a les polítiques del primer ministre. Després d'una campanya molt eficaç, Cameron deu la seva victòria a l'èxit de l'economia –i a la percepció que no s'havia de posar en perill la recuperació– i a un lideratge agressiu en dos afers complicats que va plantejar com una doble amenaça per al Regne Unit: l'independentisme escocès, al qual va fer front amb un referèndum a tot o res guanyat la tardor de l'any passat, i la Unió Europea, les condicions de pertinença de la qual pretén renegociar i sotmetre a referèndum el 2017.

Els britànics han donat suport a aquesta posició i, contra pronòstic, han atorgat a Cameron una majoria ajustada que li permetrà governar amb les mans més lliures que els últims cinc anys, sense necessitat de dependre del suport d'altres.

Amb els números a la mà –232 escons d'un total de 650, amb una pèrdua de 26 respecte a les eleccions anteriors–, el resultat dels laboristes ha estat dolent sense embuts. Miliband ha entès que el seu moment ha passat i ha assumit la gravetat de la derrota a Escòcia, on el seu partit pràcticament ha desaparegut a les mans dels nacionalistes, que obtenen 56 dels 59 escons en disputa.

En una actitud que diu molt de la democràcia britànica, els principals líders derrotats –el laborista Ed Miliband, el liberaldemòcrata Nick Clegg i l'ultranacionalista Nigel Farage– van trigar hores a presentar les respectives dimissions per permetre als seus grups reorganitzar-se sobre diferents lideratges.

Malgrat els vaticinis, de les urnes en surt un Parlament no bloquejat i amb una gran novetat: la tercera força no és un partit de caràcter nacional –com eren els liberaldemòcrates–, sinó un de nacionalista, l'SNP escocès. El sistema electoral, d'altra banda, ha contingut als marges el radicalisme xenòfob i populista encarnat per l'UKIP de Farage.

La victòria de Cameron obre una etapa difícil. Descarregat voluntàriament de la pressió d'un eventual tercer mandat, el líder conservador ha d'aprofitar ara el capital polític guanyat per gestionar de manera audaç, imaginativa i amb voluntat de fer història tant la qüestió escocesa com el repte del referèndum sobre la pertinença a la Unió Europea, previst per al 2017.