Els cent mil diaris de Colau

La candidatura de Barcelona en Comú (BComú) presumeix de tenir una gran influència a les xarxes socials i en fan un eix de la seva estratègia electoral. Però la presència virtual no exclou que la candidatura d'Ada Colau abandoni en aquesta campanya les formes tradicionals de propaganda política.

Des de primera hora d’aquest matí de divendres, primer dia de campanya, més de 500 simpatitzants han inundat la ciutat amb cent mil exemplars d’un diari. S’han repartit a les sortides del metro, estacions d’autobús, mercats i les zones més concorregudes.

Són quatre pàgines a tot color en què destaca a la portada una enorme fotografia de Colau amb el lema de la campanya, “Guanyem Barcelona”, el nom de la formació que al final no va poder ser perquè la marca ja havia estat registrada. A més de la fotografia, la primera pàgina inclou les deu prioritats per a Barcelona i les proclames a favor de la cohesió social i la regeneració democràtica.

A BComú li costa definir-se com una candidatura d’esquerres perquè, diuen, això els associa amb la vella política que volen combatre. Però, tot i així, en la publicació domina amb escreix el color vermell, que és també el de la candidatura. A diferència del bilingüisme que caracteritza els vídeos electorals, el català és l’única llengua del diari.

A la segona pàgina la candidatura recorda en xifres l'esforç fet per arribar a ser una alternativa política: com les hores robades a la son (300), les persones que han assistit als seus actes previs (cent mil) i els dies de mandat que s’albiren si guanyen les eleccions (1.460).

Les fotos un pel aombrades dels cinc primers candidats i la dels cinc que tanquen la llista rematen la segona pàgina abans de passar a la tercera, la del programa, programa, programa.

Mitja pàgina detalla “la Barcelona que tenim”, amb xifres que van del 10 (la diferència d'esperança de vida entre els barris més rics i els més pobres de la ciutat) al 116.100, que és la xifra d’aturats que hi ha a Barcelona.

Per sota de la pàgina, “la Barcelona que volem”, farcida de propostes contra l'atur, el transport públic, els subministraments mínims o les escoles bressol públiques. No es fa cap promesa concreta, però sí compromisos, com el sistema de tarifa plana de 50 euros per al transport per a tres zones, la T-Ambiental de 50 euros al mes amb accés a tots els transports, el Bicing i el cotxe compartit.

Finalment, a la contraportada i quarta pàgina de la publicació, torna a aparèixer una gran fotografia amb desenes de persones que donen suport a la candidatura i Colau al centre, al costat de l’activista antifranquista Maria Salvo, la penúltima de la llista.

Hi ha també el que pretén ser una vinyeta de còmic amb la ciutat inundada per la pluja que descarrega un núvol anomenat ètica política, al costat d'una reivindicació del codi ètic, el senyal identitari de Barcelona en Comú.

Al sòcol d’aquesta pàgina, les recomanacions de compartir el diari desprès de llegir-lo, les adreces electròniques de rigor, l’anunci del míting central de campanya (el dia 20 a la plaça de Catalunya) i la petició de diners per sufragar les despeses electorals. Fins ara s’han recollit més de 90.000 euros i BComú assegura que no demanarà cap crèdit a cap entitat, si més no per fer bona la dita de la copla: Ná te pido, ná te debo.