Un sondeig a peu d’urna dóna un ampli avantatge als conservadors

El focus de l'actualitat política britànica es trasllada aquest divendres a discrets salons als voltants del Parlament de Westminster, oberts de dia i de nit, a recer dels micròfons, que ja han estat habilitats perquè els negociadors dels diferents partits es reuneixin uns amb uns altres per tractar de fabricar un Govern capaç d'obtenir el suport del fragmentat Parlament que han triat aquest dijous els britànics. En espera que el recompte de vots conclogui divendres al matí, el sondeig a peu d'urna publicat a les 23.00 h (hora peninsular espanyola) atorgava una victòria als conservadors, molt més àmplia de la qual preveien les enquestes prèvies. El partit del primer ministre David Cameron obtindria 316 escons, i es quedaria a només 10 de la majoria absoluta. Aquest marge l'hi podria proporcionar el Partit Liberal Demòcrata, que obtindria justament 10 escons, segons el sondeig a peu d'urna encarregat per les cadenes de televisió BBC, ITV i Sky.

Els laboristes es quedarien amb 239 escons i el SNP n'obtindria 58, tots menys un dels disputats a Escòcia. Tot i així els responsables del sondeig adverteixen que el sondeig pot ser molt menys precís que en eleccions passades, a causa de l'ajustat de la contesa en algunes circumscripcions i al factor distorsionador que suposa el creixement dels partits minoritaris. El sondeig a peu d'urna, pel qual s'han fet 22.000 entrevistes, ofereix un repartiment d'escons entre els dos principals partits molt diferent del de totes les enquestes prèvies a la jornada d'electoral, les últimes de les quals coincidien a assenyalar un lleuger augment del vot laborista.

El probable gran perdedor de la nit és ara, irònicament, el principal objecte de desig. Tot indica que el Partit Liberal Demòcrata, soci minoritari del Govern de coalició de David Cameron, perdrà la meitat dels escons que va obtenir el 2010. Però és l'únic al qual pot recórrer el primer ministre i, al seu torn, seria el soci més còmode per a Miliband. Nick Clegg, líder de la formació centrista, ja va anunciar que estaria disposat a aportar “cor a un Govern tory o cervell a un laborista”. Ara toca posar preu polític a aquells òrgans.

La manera de procedir d'aquests dies, com que no existeix una constitució escrita, la marcarà el Manual de Govern, un document no vinculant redactat el 2010 pels funcionaris de Whitehall i experts constitucionalistes. El text estableix que el primer ministre, igual que el seu Gabinet, continuarà en funcions fins que dimiteixi o perdi una moció de confiança, sotmetent les decisions importants a consulta de l'oposició.

Al primer ministre se li suposa el dret a tractar de formar Govern en primer lloc, cosa que Cameron farà si obté més escons que els laboristes. Formar un Govern de coalició és una opció, però no l'única. Hi ha l'anomenat acord de “confiança i provisió” –un partit dóna suport a un altre en la investidura, els pressupostos i en eventuals mocions de censura– i el simple suport vot per vot.

“Si es torna a formar una coalició, el procés pot ser més llarg que el 2010, ja que els partits s'esforçaran a amarrar més els seus socis”, explica Akash Paun, del think tank Institute for Government, autor d'un estudi sobre governs en minoria. “L'experiència internacional mostra que els acords de coalició esdevenen més llargs i detallats amb el temps. Això fa que sigui més important tenir clars els detalls des del principi”.

El primer ministre ja ha enviat un home de confiança a negociar una coalició amb els liberaldemòcrates. Les negociacions es preveuen més dures que el 2010, en part a causa de la línia vermella traçada pels tories: la innegociable celebració d'un referèndum sobre la permanència del país a la UE. Acceptar-ho suposaria un incompliment del programa liberaldemòcrata i dispararà el preu que demanin aquests per donar el seu cor als tories.

Si pacten, Cameron podria continuar endavant i sotmetre a debat i votació al Parlament el seu discurs de la reina el 27 de maig. Tot i així, alguns experts constitucionalistes qüestionaven aquest dijous la legitimitat del primer ministre per haver demanat a la reina que llegeixi un discurs que no té garanties de rebre el suport majoritari dels diputats.

Mentrestant, Miliband tractaria d'assegurar que els seus diputats, els nacionalistes (escocesos i gal·lesos) i els Verds votin en contra del seu discurs de la reina. Això desencadenaria una moció de censura i l'obertura d'un termini de 14 dies per formar un Govern alternatiu. Si el termini transcorre sense que el nou projecte obtingui el suport de la Cambra, es convocarien eleccions.

Tret que el recompte els atorgui més escons, els laboristes hauran d'esperar que fracassi el projecte de Cameron (que, segons les enquestes a peu d'urna, podria prosperar). Llavors podrien buscar ells una coalició amb els liberals demòcrates. La línia vermella de Miliband és el seu compromís d'eliminar l'anomenat non-dom status, que permet a milionaris britànics cotitzar al Regne Unit només pels ingressos i el patrimoni que tenen al país. Els de Clegg porten en el seu programa una limitació d'aquest dret, amb la qual cosa les negociacions no haurien de ser complicades.

Clegg, d'altra banda, ha assegurat que no entrarà en cap Govern que pacti amb els nacionalistes. Però Miliband també ha descartat pactar amb ells. L'avantatge per al laborista és que no necessita oferir res al SNP: impedir un Govern tory és el principal mandat que tenen els nacionalistes dels seus votants.

El recompte decidirà qui comença a moure fitxa. Però, excepte sorpresa, queden moltes hores de negociacions en els discrets salons, que obren ja aquest divendres, als voltants de Westminster.