_
_
_
_
ELECCIONS AL REGNE UNIT

10 preguntes i respostes sobre les eleccions britàniques més renyides

El Regne Unit té cita avui amb les urnes, amb un empat tècnic dels dos principals partits

Pablo Guimón
Ed Miliband (esquerra) i David Cameron.
Ed Miliband (esquerra) i David Cameron.OLI SCARFF (AFP)

1. Les eleccions estan tan ajustades com diuen?

Sí. Tret que totes l'enquestes s'equivoquin o que hi hagi un gir brusc d'última hora. Segons el sumatori d'enquestes de la BBC, la situació a dia d'avui és la següent: 34% del vot per als conservadors; 33% per als laboristes; 14% per a l'UKIP; 8% per als liberals demòcrates; 5% per als Verds; 6% per a altres formacions. La traducció en escons, segons el web May2015, seria aquesta: conservadors, 273; laboristes, 268; SNP, 56; liberals demòcrates, 28; UKIP, 2; Verds, 1.

2. Quants escons es necessiten per poder governar còmodament?

Hi ha 650 diputats a la Cambra dels Comuns, de manera que la majoria és de 326. Però el Sinn Fein nord-irlandès acostuma a no prendre possessió dels seus escons, de manera que, si n'obtenen cinc, com en les darreres eleccions, la majoria parlamentària se situaria en 323 escons. Un nombre que, segons les enquestes, cap partit aconseguiria, ni de bon tros.

3. Què passarà a partir del divendres si cap partit obté una majoria d'escons a la Cambra?

Si cap partit obté més escons que la suma dels que aconsegueix la resta de partits, es produeix el que es diu un “Parlament en desacord” (hung Parliament). El primer ministre, David Cameron, i el seu Govern continuaran en els seus càrrecs fins que aquest decideixi presentar la seva dimissió a la reina. Al primer ministre li correspon la prioritat a l'hora d'intentar formar un Govern que compti amb el suport majoritari de la Cambra dels Comuns. Quan consideri que el té, ha de trucar a la reina, comunicar-li que creu que pot formar Govern, i demanar-li que el convidi en audiència per oferir-li convertir-se en primer ministre. Si considera que no pot formar Govern, demanarà a la reina que truqui a Ed Miliband.

4. Llavors, podria governar un partit que obtingui menys escons que el seu adversari?

Tècnicament, sí. El Manual del Govern, una mena de guia sobre la legislació constitucional britànica, no diu en cap de les 107 pàgines que el partit amb més escons hagi de ser el que formi Govern. Ho farà el partit que tingui una majoria d'escons, però si cap la té –com sembla que serà el cas en aquestes eleccions–, el Govern el formarà “qualsevol que sigui més capaç de fer-se creditor de la confiança de la Cambra dels Comuns”. El primer intent correspon al primer ministre.

No obstant això, caldria remuntar-se a l'Executiu laborista de Ramsay Macdonald el 1924 per trobar un cas d'un Govern format per un partit que no hagués obtingut el nombre més elevat d'escons. I aquell Govern va durar nou mesos. Els votants, segons una enquesta recent de You Gov, són més partidaris que governi el líder del partit amb més escons (48%) que no pas el líder del grup de partits que pugui obtenir un suport majoritari de la Cambra (26%).

5. Quines opcions de Govern hi ha quan ningú ha obtingut la majoria dels escons?

Una opció és un Govern de coalició, una opció a la qual el Regne Unit no estava gaire acostumat, però que ha estat el cas des del 2010. És quan dos o més partits, com han fet els conservadors i els liberal demòcrates aquests cinc anys, sumen les seves forces per governar com una unitat. El partit petit obté alguns càrrecs ministerials i es redacta un programa conjunt. Per negociar, els partits petits estableixen al llarg de la campanya una sèrie de línies vermelles que el partit gran ha de respectar si vol formar una coalició. Les opcions més probables de coalició són les de conservadors o laboristes amb liberal demòcrates. Els laboristes han descartat una coalició formal amb els nacionalistes escocesos de l'SNP, que seria l'única opció que podria sumar, segons les enquestes, una majoria d'escons.

6. Hi ha més opcions?

Sí. En el cas que cap dels dos partits aconsegueixi pactar una coalició, pot optar per governar en minoria. Per enderrocar un Govern en minoria no n'hi ha prou que l'oposició sumi més escons que els del Govern: han de ser capaços d'oferir una alternativa viable.

7. Quin tipus de suports pot tenir un Govern en minoria?

Es parla de “confiança i provisió” quan un partit més petit decideix donar suport al gran en les votacions necessàries per mantenir-lo en el poder. És a dir, el discurs de la reina, eventuals mocions de censura i pressupostos. Ed Miliband també ha descartat aquest tipus d'entesa amb els nacionalistes escocesos. També hi ha l'anomenat suport “vot per vot”. Això no implica un acord com a tal i dóna al partit petit la llibertat de votar fins i tot en contra dels pressupostos. Abans de la  legislació introduïda per aquest Govern el 2011 per intentar enfortir els Executius de coalició, votar en contra d'un pressupost s'interpretava com una moció de censura. Però ara ja no.

8. Quines són les combinacions possibles?

Oficialment, conservadors i laboristes estan convençuts que, al contrari del que diuen les enquestes, podran formar un Govern de majoria. Però tots dos estarien disposats a governar en coalició amb els liberal demòcrates. Aquests han assegurat que podrien governar amb qualsevol dels dos partits, sempre que el tracte no inclogui un pacte amb l'SNP o amb l'UKIP, i que negociaran primer amb el que obtingui més escons.

Els laboristes han descartat una coalició o un suport de “confiança i provisió” amb l'SNP i amb Plaid Cymru. Tots dos, escocesos i gal·lesos, han descartat qualsevol tipus d'entesa amb els tories. El mateix han expressat els Verds. El nord-irlandès Partit Unionista Democràtic (DUP) s'ha mostrat disposat a treballar amb conservadors o laboristes, sempre que no es tracti d'un Govern “captiu d'un partit separatista”. Els antieuropeistes de l'UKIP han rebutjat entrar en qualsevol coalició de Govern però podrien fer costat als conservadors si garanteixen un referèndum sobre Europa.

9. Quant poden durar les negociacions?

El 18 de maig es reuneix per primera vegada el nou Parlament. En aquell moment el primer ministre ha de tenir clar que pot formar Govern o, en cas contrari, dimitir i demanar a la reina que truqui a Ed Miliband. Abans de dimitir, per tant, ha de tenir clar que Miliband pot formar Govern. Si no és segur, només hi ha una manera de comprovar-ho: el discurs de la reina. La data fixada per a aquest discurs, que obre el curs parlamentari, és el 27 de maig. Es tracta d'un text amb els principals punts del programa legislatiu, que redacta el Govern i pronuncia la reina des del seu tron a la Cambra dels Lords. Els Comuns, llavors, han de debatre'l i votar-lo.

Abans, perdre la votació del discurs de la reina suposava que el primer ministre havia de dimitir. Però això ha canviat amb la citada llei del 2011, que estableix que l'única moció de censura possible és una en la qual la meitat més un dels diputats voti el següent text: “Aquesta Cambra no té confiança en el Govern de la seva majestat”.

10. Poden, llavors, repetir-se les eleccions?

Sí. Segons la mateixa llei del 2011, si prospera una moció de censura, es convocaran eleccions en un termini de 14 dies, tret que un nou Govern pugui obtenir abans la confiança de la Cambra.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pablo Guimón
Es el redactor jefe de la sección de Sociedad. Ha sido corresponsal en Washington y en Londres, plazas en las que cubrió los últimos años de la presidencia de Trump, así como el referéndum y la sacudida del Brexit. Antes estuvo al frente de la sección de Madrid, de El País Semanal, y fue jefe de sección de Cultura y del suplemento Tentaciones.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_