Mourinho no s’avorreix de guanyar

Es tractava de tancar el partit i la Premier, i per a Mourinho sempre ha estat més important el fi que els mitjans, per la qual cosa va acabar el partit amb sis defenses i dos migcampistes, a més de Cesc i Drogba. L'àrbitre va xiular el final del partit i el Chelsea es va tornar a coronar amb el llorer de la lliga anglesa després de cinc temporades. Lluny quedaven els irònics càntics dels seguidors de l'Arsenal, que el van acusar fa dues setmanes de Boring, boring Chelsea!, una readaptació del Boring, boring Arsenal!, que es va encunyar al final de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta, quan el tècnic George Graham va triomfar com a gunner amb un futbol basat en l'exercici defensiu. Dues lligues, una FA Cup i l'extinta Recopa van adornar les vitrines d'un club que, tot i així, no tenia la simpatia de gairebé ningú. Ara és el Chelsea del multimilionari Abramóvitx el que es crea enemics. Però això li importa ben poc a Mourinho. “El que és avorrit és no guanyar una Premier en 10 anys”, va replicar als aficionats de l'Arsenal.

→ Courtois (porter del Chelsea; 22 anys). Va arribar després de triomfar a l'Atlètic com a cedit i ha estat capaç d'arrabassar el lloc a un gran porter com és Cech. Només ha rebut 26 gols –27 el Chelsea– i ha deixat en 13 ocasions la porteria a zero. Una temporada que remarca la seva evolució amb els guants i que el torna a situar com un dels millors al seu lloc.

→ Mangala (central del Manchester City; 24 anys). No ha estat la seva millor temporada, amb errors com una casa i errades incomprensibles per a un central vigorós que arribava de triomfar en gran al Porto. Fins i tot el veterà Demichelis li va passar per davant en els duels contra el Barça. En els últims partits, no obstant això, s'ha entonat una mica i ja recorda aquest central ràpid, que no falla a l'hora de tallar jugades i que va per dalt de manera majestuosa. Així ho va expressar contra el Tottenham (0-1) en el seu intens duel davant Harry Kane. L'any que ve hauria de ser el de la seva consagració.

→ Terry (central del Chelsea; 34 anys). Quan va acabar el partit davant el Crystal Palace es va estirar a terra i es va posar a plorar. “He viscut per a aquestes coses”, va encertar a dir el capità blue, “he estat aplegapilotes, he pintat l'estadi i ara m'arriba això”. Un nou títol per al seu palmarès, en què està escrivint ja les darreres fites. El club el renova any rere any i el seu rendiment –encara que li pesin les cames– ha estat de notable, ajudat per la idea de Mourinho de jugar amb la defensa de la mà del porter.

→ Maxi Pereira (lateral del Benfica; 30 anys). És ràpid i es menja la banda dreta a mossegades, tot raça i punt d'honor com a bon uruguaià. Tot i que no li sobra tècnica, sí que té un bon xut i la capacitat de trencar des de darrere. Davant del Gil Vicente (0-5) va fer dos gols i ja en suma cinc en tota la temporada. També ha donat sis assistències. Xifres excel·lents per a un carriler que no sabrem mai com hauria rendit en una lliga més competitiva.

→ Jordi Gómez (migcampista del Sunderland; 29 anys). Fins a l'equador de la temporada era més suplent que titular. Entre altres coses perquè és un futbolista amb pausa per al futbol i no acabava d'encaixar a l'equip d'Advocaat. Però a Jordi, jugador que ha passat desapercebut a  Espanya perquè gairebé tota la seva carrera l'ha completat a les Illes, no li ha importat mai l'anonimat. Va treballar, va córrer i va evidenciar un altre cop que té una esquerra que es vesteix de frac. Al Southampton (2-1) li va marcar els dos gols, tots dos des del punt de penal.

→ Gerrard (migcampista del Liverpool; 34 anys). Com a màxim li queda un partit a Anfield, el seu estadi. Alguna cosa que potser li va pesar en el seu llançament de penal fallat aquest cap de setmana contra el QPR (2-1). Però, per si de cas, el capità va marcar de cap a la sortida d'un córner per certificar el triomf del seu equip i ajustar la taula, ara a quatre punts del Manchester United, límit de la zona Champions. No ha guanyat mai la Premier, però sí el cor del futbol i el respecte del rival. I això, encara que no doni diners ni potser tanta glòria, val molt.

→ Hazard (migcampista del Chelsea; 24 anys). El duel davant el Palace va ser un bon resum de la seva temporada. No va aparèixer fins que el partit es va dreçar. I llavors, va fer un eslàlom preciós i va provocar un penal que ell mateix va transformar en gol. El talent belga ha estat segurament el jugador més decisiu del campionat, el que més espurnes i espectacle ha donat. Però li falta continuïtat. Quan l'aconsegueixi, serà equiparat amb els millors del planeta.

→ Calhanoglu (migcampista del Leverkusen; 21 anys). És probablement el millor llançador de faltes que hi ha ara al món del futbol. Amb el peu dret les posa on vol i així ho va deixar clar davant del Bayern (2-0) amb un gol de falta directa. Després de guanyar-se un nom al Karlsruher i a l'Hamburg, aquesta temporada ha acabat d'eclosionar. Set gols i sis assistències amaneixen el seu any. S'espera molt d'ell la temporada vinent.

→ Huntelaar (davanter del Schalke; 31 anys). Passen els anys però el seu olfacte de gol no es desgasta. Encara que no va brillar al Madrid ni tampoc li van donar gaire al Milan, l'holandès es reivindica des de fa cinc temporades en el conjunt miner. Suma nou gols –els dos últims els va fer a l'Stuttgart aquest cap de setmana (3-2)– i potser li queda una aventura. Queda per veure si és en una lliga competitiva, el seu gran repte.

→ Benteke (davanter de l'Aston Villa; 24 anys). Ha autografiat 10 gols en els últims vuit partits de lliga (contra l'Everton [3-2], en va celebrar dos). És l'explosió tardana d'un davanter que té una carrosseria superdotada i que es mou com un peix a l'aigua a casa del rival, a l'àrea contrària. La seva punteria ha realçat l'Aston Villa, que està dos punts per sobre de la zona de perill.

→ Ilicic (extrem de la Fiorentina; 27 anys). La seva ha estat una temporada grisa, absent en moltes convocatòries i lluny de remarcar aquesta esquerra preciosista que atresora i que tan bona fama li va donar al Palerm. Va tenir aquesta setmana, no obstant això, l'espiell ajustat i va fer dos gols al Cesena (3-1), un de penal. Tota una alegria que referma l'equip a la zona burgesa, per més que Sampdoria, Inter, Gènova i Torí li discuteixin la plaça.