La passió grega de Maillol

No és la primera exposició d’Arístides Maillol, l’escultor europeu d'entreguerres més important, que pot veure's a Barcelona. Les seves obres, sobretot, dones, nues, voluptuoses serenes i silencioses, ja es van veure a la ciutat el 1979 i el 2009, en dues grans antològiques. Ara, el Museu Marès exposa per primera vegada Maillol i Grècia, el viatge que va fer l'artista (amb nom d'origen grec) al país hel·lè el 1908 per conèixer de primera mà l'origen i la inspiració de la seva obra. I ho fa a través de 24 de les seves obres, 23 peces de petit format –la majoria, bronzes, però també sis terracotes, algunes de les quals, inèdites, com Eva amb la poma, del 1899, que no s'havia vist fins ara, després que la comprés el museu francès de l'artista a un col·leccionista privat–, i Mediterrània, instal·lada al bonic pati del museu; una obra mostra feta el 1905, considerada la primera escultura moderna, “que va inaugurar el segle XX escultòric en recuperar la tridimensionalitat i trencar amb el que es feia fins a aquell moment, representat, sobretot, per Rodin”, explica Àlex Susanna, comissari de l'exposició. L'escriptor André Gidé després de veure aquesta escultura (que, sorprenentment, s'ha instal·lat envoltada d'una cinta vermella que impedeix apropar-s'hi i tocar-la tal com a Maillol li hauria agradat) no va dubtar a assegurar: “És preciosa, no té cap significat. És una obra de silenci. Cal remuntar-se molt lluny per trobar una mostra semblant d'indiferència total cap a tot allò que pogués restar valor a la seva bellesa”.

També s'exposa el dietari que va escriure l'artista durant les cinc setmanes del viatge, el seu quadern de dibuix i unes cinquanta fotografies, en què Maillol apareix amb vaixell, a l'acròpolis d'Atenes, als santuaris d'Eleusis i Delfos i al museu d'Olímpia, al costat d'algunes de les obres que tant admirava; unes imatges preses pel comte vermell Harry Kessler, mecenes i amic de Maillol que, després d'un laboriós procés de restauració, s'exposen per primera vegada.

“Maillol prescindeix i allibera les escultures per primera vegada de la narrativa, en la seva recerca de les formes pures que el porten a l'abstracció”. És el que passa a Leda, del 1900, on l'escultor, conscientment, elimina l'element que identifica el personatge mitològic; el cigne en què s'havia convertit Zeus. Maillol, que va néixer el 1861 i va morir el 1944 a Banyuls de la Marenda (Rosselló) i es va dedicar a l'escultura després de provar sort abans en la pintura i els tapissos, va viatjar a Grècia, segons Susanna, “no a la recerca d'inspiració, sinó per reafirmar-se en els seus plantejaments i el seu ideal estètic”. I així ho va deixar escrit en el seu diari: “No hi vaig per aprendre, hi vaig per veure estàtues davant del mar”. Segons Susanna, va ser un viatge transcendental perquè “va llegir de forma hipercrítica la tradició escultòrica hel·lènica, va lloar els escultors arcaics, per les seves formes llises i arquitectòniques, preferint Policlet a Praxíteles i les kores d'Olímpia a l'estatuària clàssica creada per Fídies per al Partenó”.

D'una de les obres més conegudes i famoses de la Grècia antiga, l'Auriga de Delfos va dir: “No m'ha causat mai una impressió agradable… l'escultura està morta… no té l'harmonia de les formes de les siluetes”, una cosa que va fer que els seus col·legues el critiquessin. La seva mirada, manté Susanna, director de l'Institut Ramon Llull, torna al passat amb el mateix interès de Picasso per l'art africà i Gauguin per Oceania.

L'exposició es tanca amb el documental Aristide Maillol, sculpteur, que va fer el cineasta Jean Lods a l'artista al seu taller poc abans de morir. La possibilitat de veure obres de Maillol a Catalunya és excepcional. Segons Susanna, només se n'han vist dues en espais públics: Estiu, que van regalar els mecenes a la ciutat després dels Jocs del 1992, al costat del MNAC i, a Girona, El tors de Venus, “a més de quatre peces en mans de col·leccionistes”.