Un gest responsable

En els propers dies, el partit Ciutadans tindrà la primera oportunitat de fer un gest favorable perquè a Andalusia hi governi la força més votada, si finalment s'absté en la segona votació d'investidura de Susana Díaz com a presidenta de la Junta, després del rebuig previsible de tota l'oposició a donar-li suport a la primera. El moviment del partit centrista va en la bona direcció, no pel fet de lligar una força emergent a una tradicional, sinó pel plus de responsabilitat que pot aportar un partit moderat i reformista que, sense renunciar a les màximes cotes possibles de vots, està ben situat al centre del tauler.

L'abstenció de Ciutadans és insuficient per a l'elecció de Susana Díaz, que necessita la mateixa actitud per part del PP o de Podem. I aquí convé deixar clar que la crítica del Partit Popular a Ciutadans és una tàctica de curt termini, que prescindeix del fet que en menys de tres setmanes es produiran unes altres eleccions municipals i autonòmiques en les quals el PP necessitarà el suport d'uns altres. Molt n'han d'aprendre les forces tradicionals del que significa dirigir una administració sense majoria absoluta. El banc de proves andalús ha de servir per greixar els oxidats mecanismes de la negociació abans que la cataracta d'eleccions pendents els exigeixi una escala més important.

Després d'algunes concessions populistes (que tant de bo no es repeteixin), Albert Rivera, president de Ciutadans, demostra cintura política a l'hora de flexibilitzar la seva anterior duresa respecte als pactes. És cert que corre riscos, ja que permetre el govern d'un competidor necessita coratge per part de qui fa el pas. Aquest coratge és, precisament, el que es necessita en la política espanyola. Ciutadans compta amb adversaris en l'escenari tradicional que intenten perversament presentar el suport a una investidura com si fos una coalició vergonyant. Els que insisteixen en la línia de la denúncia i la traïció són els pitjors adversaris de la governabilitat i de l'estabilitat.

Comença un nou temps polític, caracteritzat pel fet que els ciutadans ja no donaran massivament suport a un sol partit. Andalusia és un precedent per a la dinàmica de negociacions i transaccions que han d'obrir-se pas com a procediment de resolució de conflictes. A gairebé tot Europa és corrent que les administracions estiguin dirigides per governs de coalició o minoritaris, i cal prendre consciència que això és el que és l'habitual als països regits per sistemes d'escrutini proporcional.

És veritat que la idea del pacte no està assentada en l'actual cultura política dels espanyols, i d'aquí ve la temptació de plantejar reformes electorals que forcin la consecució d'una majoria. Però no estem en el temps d'abordar aquesta reforma, sinó d'obrir pas a la idea de resoldre els conflictes per la via del diàleg i la transacció. Oposar-se a això no és una actitud responsable i aïlla qui ho intenta.