Dues hores sense el procés i sense Colau

“Ada Colau està a casa malalta”, m’informen tot just arribar a l’auditori del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Colau ha assistit al matí a l’esmorzar col·loqui d’El Periódico i Banc Sabadell, però al vespre no assistirà, per indisposició, al debat de candidats organitzat pel CJB. La diputada de C’s Carina Mejías també ha estat baixa d’última hora: “Ens va avisar ahir al vespre que no podia venir perquè avui tenia ple”, explica el cap de premsa de CJB. El debat és la segona prèvia de la campanya electoral. La primera s’ha celebrat aquest dimecres al matí amb un altre debat, a la UPF, també amb canvis sobtats. Les candidatures es tantegen, s’analitzen, calculen per on aniran els trets durant la batalla. El més sorprenent és que en dues hores de col·loqui, el procés no apareix en cap moment.

CiU, PSC i ERC vesteixen igual

A l’escenari hi ha set persones assegudes sota un cartellet del seu partit. Raimon Blasi (CiU), Jaume Collboni (PSC) i Alfred Bosch (ERC) ofereixen una imatge de vigor i seny un punt informal, vestint de blau fosc. Collboni es desmarca dels altres dos calçant unes New Balance noves de trinca, com si les hagués estrenat per visitar Gràcia. Bosch mostra uns mitjons de ratlles de color blanc i negre, com els pijames de la Família Adams. Hi ha tres dones, cadascuna amb la seva personalitat: la regidora d’ICV Janet Sanz, substituta de Colau; Belén Pajares, senyora d’ordre del PP, i María José Lecha, mare emprenyada de la CUP. El setè en discòrdia és un jove desconegut, Daniel Elicegui, número 26 a la llista de Ciutadans i el més provocat i provocador del grup. És l’únic que fa un intent de remenar les aigües del procés cridant dos “¡Viva España!” en una interpel·lació sobre habitatge amb Sanz. Més que irritar el públic Elicegui el descol·loca perquè ningú s’ho esperava.

Ni tan sols Alfred Bosch ha parlat d’independència, de la capital de la república catalana o del Sean Connery català (Juanjo Puigcorbé). Si s’hagués d’escollir un guanyador del debat, possiblement ho hauria estat l’alcaldable d’ERC. Bosch s’ha mostrat natural, sense xous, i ha defensat amb convicció idees concretes, com retirar contractes públics a empreses de treball temporal o la seva proposta de salari mínim de ciutat. Aquesta idea, que Trias ha secundat, ha servit a Collboni per donar per fet que si sumen, Trias i Bosch formaran govern municipal.

27 milions per a l’atur juvenil

Collboni serà el guapo de les eleccions. Presència agradable, bona veu, discurs ben construït, Collboni juga millor a la contra que creant joc amb la pilota als peus. Quan Blasi destaca la reducció en 10.000 persones de l’atur juvenil en els quatre anys de Trias, Collboni li recrimina que no tingui en compte que en bona part és gràcies als que han marxat de la ciutat. En un altre moment, el candidat del PSC aconsegueix obtenir de Blasi una xifra que, segons ell, és desconeguda, la del diners de l’Ajuntament destinats a combatre l’atur juvenil: 27 milions d’euros. Collboni centra l’atac en CiU. En un moment fa un acudit sobre el 3% que no fa cap gràcia a Blasi i que fins i tot provoca cares d’incredulitat a la representant de Barcelona en Comú.

Sanz recorda el pla de xoc de 160 milions d’euros que prepara Barcelona en Comú per combatre l’atur i la pobresa. També adverteix que una prioritat serà la derogació total de l’ordenança de civisme, punt que Bosch lamenta que el partit de Colau no inclogui en el programa. “L’he llegit aquest cap de setmana amb molta paciència”, destaca Bosch.

Targeta T-Emprenedor

Les mesures més innovadores es plantegen en política de transport. Pajares explica que el PP vol que els menors de 16 anys gaudeixin de transport públic gratuït mitjançant la T-12. María José Lecha assegura que la CUP lluitarà pel transport gratuït per als aturats. També aprofita el seu temps en la discussió sobre el transport per demanar l’exculpació dels condemnats pel setge al Parlament, paraules que no venen al cas però que el públic, majoritàriament joves rebels, celebra d’allò més. Elicegui acaba proposant la creació d’una targeta de transport especial per a emprenedors, la T-Emprenedor. Lecha li respon l’ocurrència definint que el concepte d’emprenedor “és una gran fal·làcia; es tracta d'una persona que li diuen que és molt imaginativa, que té molta capacitat, es fa autònom i és subcontractat per una empresa i s’autoexplota amb sous de misèria i jornades inacabables”.