_
_
_
_

Baltimore viu calmadament la primera nit de toc de queda

Excepte incidents aïllats, la ciutat compleix les restriccions

Silvia Ayuso
Voluntaris netegen dimarts una botiga destrossada ahir a la nit a Baltimore.
Voluntaris netegen dimarts una botiga destrossada ahir a la nit a Baltimore.JIM BOURG (REUTERS)

Baltimore semblava haver superat la nit de dimarts sense incidents una de les seves proves principals després dels violents disturbis viscuts 24 hores abans arran de la mort sota custòdia policial d'un jove afroamericà, Freddie Gray.

El gran repte tenia l'hora marcada: les deu de la nit, quan entrava en vigor per primera vegada el toc de queda decretat per l'alcaldessa de Baltimore, Stephanie Rawlings-Blake, per a la resta de la setmana.

El saldo de detinguts des del toc de queda era de deu

I, segons el comissionat de policia Anthony Batts, tot anava segons el que s’havia planejat. “Està funcionant”, va dir poc abans de la mitjanit. “Els ciutadans estan segurs i la ciutat estable, esperem que es mantingui així”, va afegir.

El saldo de detinguts des del toc de queda era de deu. Una xifra pírrica en contrast amb els dos centenars arrestats la vigília. Però fins a l'últim moment, el dubte va planejar sobre l'èxit de la decisió de les autoritats locals de limitar els moviments dels ciutadans durant la nit.

Más información
Baltimore es desperta presa per les forces de seguretat
Disturbis a Baltimore després de l’enterrament de Freddie Gray
EDITORIAL | Baltimore esclata

Malgrat intenses crides de la policia i de líders de la mateixa comunitat, alguns grups es van negar a replegar-se a casa a l'hora assenyalada, especialment en llocs sensibles com una intersecció de l’avinguda Pennsilvània, que la vigília havia sofert algunes de les escenes més violentes de les protestes. Allà la policia, protegida darrere d'escuts protectors i flanquejada per tanquetes antidisturbis, va començar a avançar lentament en fila tancada cap als manifestants, contra els quals va llançar granades de fum i gas pebre per dispersar-los.

Alguns –pocs– van respondre llançant ampolles de plàstic i fins i tot de vidre contra els agents, que van fer alguns arrests en aquesta zona i en d’altres de Baltimore.

Amb tot, la tensió era clarament inferior que la viscuda als mateixos carrers 24 hores enrere i que va deixar aparadors destrossats i ennegrits pel foc que va seguir als saquejos. Els incidents de dilluns van acabar amb més de 235 detinguts i 20 agents ferits, així com una altra persona en estat crític a causa d'un dels incendis provocats durant els disturbis.

Fins poc abans de l'entrada en vigor del toc de queda, aquests mateixos carrers ja havien estat testimoni dels esforços de la comunitat local per canviar el to de les protestes. Centenars de persones van confluir durant tot el dia en la intersecció destruïda pels saquejos per demostrar, d'una forma festiva, que no tots els que surten al carrer ho fan per causar caos.

Els ciutadans han participat en les dotzenes de brigades de voluntaris que netegen els carrers

Des de primera hora del matí, molts d'aquests ciutadans havien participat, a més a més, en les dotzenes de brigades de voluntaris que, convocats per les xarxes socials i armats amb escombres i bosses d'escombraries, van anar-hi a ajudar a netejar el caos provocat pels centenars de violents que, durant bona part de la tarda i nit de dilluns, es van dedicar a desvalisar i incendiar comerços i vehicles.

La violència havia començat a esclatar en la tarda de dilluns, després de l'enterrament de Freddie Gray. Aquest és el jove negre que el 19 d'abril va morir a causa d'una greu lesió medul·lar patida en algun moment durant el seu arrest, una setmana abans, per policies blancs. Gray es convertia així en l'últim símbol d'una situació que, almenys des de la mort de l'adolescent –també negre, també desarmat– Michael Brown a Ferguson (Missouri), fa gairebé un any, es repeteix amb massa freqüència als Estats Units: cas rere cas de brutalitat policial contra les minories, especialment l'afroamericana, han demostrat que aquest país no ha aconseguit encara superar les tensions racials, malgrat tenir com a president un home negre per primera vegada en la seva història.

Milers d'agents de policia, reforçats amb membres de la patrulla estatal i també –per primera vegada des dels forts disturbis del 1968 arran de l'assassinat de Martin Luther King– de la Guàrdia Nacional, es van desplegar dimarts als punts estratègics d'aquesta antiga esplendorosa ciutat portuària ara abatuda per anys de crisis i marcada per la desigualtat. Les zones comercials, turístiques i de negocis, a més de les seus del govern local, estaven fortament protegides per files d'agents i vehicles blindats, que també es van fer presents a les zones més calentes –i deprimides–, on la nit de dilluns es van viure els pitjors disturbis. Escoles, museus i nombrosos comerços romanien tancats. L'equip local de beisbol, els Baltimore Orioles, va tornar a posposar un partit ja ajornat dilluns, mentre que el governador de Maryland, el republicà Larry Hogan, traslladava temporalment la seva oficina a Baltimore per controlar més de prop una situació que, des de la Casa Blanca, el president Barack Obama va qualificar d’“inexcusable”.

Les zones comercials, turístiques i de negocis estan molt protegides per files d'agents

“No vaig pensar que poguéssim a arribar a aquest extrem”, lamentava Sharanda Palmer mentre, el matí de dimarts, escombrava desolada els vidres de l'aparador destrossat de la seva botiga. “Vaig creure que després de les protestes de la setmana passada s'havia acabat, però això sembla tret d'una pel·lícula”, explicava lluitant per contenir les llàgrimes i la ràbia de saber que molts dels causants de les destrosses del seu negoci són els mateixos que sovint van a comprar-hi.

Al jove regidor de Baltimore Brandon Scott també estava enrabiat amb la violència de la nit. “Estan destruint el futur de la seva pròpia gent, dels seus fills, perquè això és una cosa que danyarà la ciutat en els propers anys”, va lamentar. I pitjor encara, va advertir: “Això no ajudarà, això farà mal als esforços per aconseguir justícia, no només per a la família de Gray, sinó per millorar tota la nostra ciutat”, va argumentar.

Aeneas Middleton, un jove cineasta afroamericà de San Luis, a qui les protestes de dilluns van trobar càmera en mà filmant unes escenes del seu proper projecte –una pel·lícula de ciència-ficció– a Baltimore, no perdona la violència viscuda. Però diu que comprèn d'on surt.

“Des del 1968, la gent és conscient que coses com la mort de Gray són una cosa recurrent, i està cansada. En algunes zones de San Luis, el 99% de la gent que és detinguda és negra. I estem farts del racisme, volem un canvi”, va afirmar.

Les més altes autoritats del país, amb Obama al capdavant, han deixat clar que la violència no és la via per aconseguir-ho. Baltimore va tractar dimarts de buscar altres formes per manifestar la seva frustració i aconseguir els canvis que reclamen punts en tot el país. /

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Silvia Ayuso
Corresponsal en Bruselas, después de contar Francia durante un lustro desde París. Se incorporó al equipo de EL PAÍS en Washington en 2014. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid, comenzó su carrera en la agencia Efe y continuó en la alemana Dpa, para la que fue corresponsal en Santiago de Chile, La Habana y Washington.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_