Una missa catòlica no és un funeral d’Estat

La primera cadena de Televisió Espanyola ha retransmès durant un parell d'hores la missa/funeral per a les víctimes de l'accident aeri dels Alps, concelebrada pel cardenal Martínez Sistach i diversos bisbes a la imponent basílica de Barcelona. Ho va fer també, però íntegrament (entre les 18 hores i les 20.37), la cadena 24 hores, també de TVE i el canal 3/24 de Televisió de Catalunya. Mentrestant, les emissores dels bisbes, 13TV i COPE Radio, emetien una pel·lícula de l'Oest amb molts trets i un debat sobre política, respectivament. Misteris de la vida eclesiàstica plurinacional.

S'ha anomenat a aquesta missa un funeral d'Estat. No és correcte. Ha estat un funeral catòlic, amb eucaristia inclosa, en què un cardenal catòlic, propietari del temple, després de resistir-s'hi durant dies, ha permès a dirigents de tres confessions més parlar breument, com en altres misses accedeix al fet que prenguin la paraula fidels que llegeixen l'Evangeli o pregàries prèviament pactades. Moltes organitzacions catòliques l'han criticat molt severament, acusant-lo de donar una nova mostra d'integrisme religiós. El que més ha sorprès és un dels arguments del prelat, segons un dels portaveus de la Generalitat que van intentar convèncer-lo que cedís en les seves posicions. És que l'Església catòlica creu en l'eficàcia de les misses celebrades pels difunts, cosa en què no creuen ni protestants, ni jueus ni musulmans, els va dir. Lloat sia Déu.

Per cert, per què s'ha donat la paraula a tres confessions (protestants, jueus i musulmans), i no a les altres que tenen reconegut el caràcter de “notori arrelament” a Espanya, és a dir, l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (mormons), els Testimonis cristians de Jehovà, la federació d'entitats budistes i l'Església ortodoxa? I per què no a les altres confessions registrades al Ministeri de Justícia, milers, algunes amb molta activitat, com la cienciologia, la Fe bahá'í, els fidels a Confuci, els Hare Krishna o l'Església d'unificació del coreà Sun Myung Moon?

No fem un debat absurd. Ni tan sols convertint la cerimònia d'aquest dilluns en un anomenat funeral multirreligió s'hauria resolt la polèmica sobre què s'entén per un funeral d'Estat. Un funeral multirreligiós amb presència d'autoritats civils vulneraria l'aconfessionalitat de l'Estat i la llibertat de consciència dels morts, ja que ningú podrà saber les conviccions dels 150 morts en l'accident de l'avió als Alps. És el que pensen molts teòlegs i, de manera severa, les organitzacions laiques més actives, com Europa Laica.

Alguns dels esvalotadors del cardenal de Barcelona han argumentat, per analfabetisme, que no és comprensible un funeral que no sigui religiós i, fins i tot, que no sigui catòlic. Ignorància greu. La paraula funeral, d'origen llatí, significa molt més, en concret la solemnitat amb què es du a terme un enterrament (el diccionari de l'IEC diu: “Pertanyent a l’enterrament i a les exèquies d’un difunt”). Des d'aquesta definició, un Estat autènticament laic hauria d'organitzar en aquests casos cerimònies civils, oficiades en espais civils, inclusives i al marge de les creences particulars de cada mort o dels seus familiars, que podran organitzar abans o després el funeral religiós, o no, que cadascú cregui convenient dur a terme.

El Govern Zapatero va voler legislar sobre aquest tema, amb aquest criteri, amb una redacció nova de la Llei orgànica de llibertat religiosa, de 1980, però es va arronsar per pressions dels bisbes a canvi d'una pau religiosa sempre qüestionada.