Somia Chicharito i somia el Madrid

El Celta i el Madrid van elogiar el futbol. Amb aquest futbol trepidant, toc a toc, sense treva. Aquest futbol, en definitiva, que irrita els ortodoxos de les tàctiques àrdues, a aquells que celebren com a èxit el badall, que els agrada que no passi res, que ningú es despentini. A Vigo ho van fer tots, en un enfrontament a tota vela, sense protocols. Un plaer total. Ho va ser fins i tot per al Celta, que va caure amb glòria, reconegut per la seva gent, que té motius per estar-ne orgullós. I més encara per al Madrid, que ha trobat en l'inesperat Chicharito un punt on agafar-se per lluitar per la Lliga i pel que calgui. Els d'Ancelotti s'han endut un partit majúscul. Forçats al límit per un bon rival, van salvar un escull descomunal. Una d'aquelles victòries que té molt de mèrit, amb una actuació destacable, també, de l'equip de Vigo, que es rebel·la a ser un club subsidiari. El futbol agraeix apostes així. Un brindis.

El Celta té la seva banda sonora. No se sent inferior, no importa el registre de l'adversari. Un equip didàctic per molts de la seva condició, un conjunt de pensament propi. Contra el Madrid, es va revoltar des del primer xut. Augusto Fernández, Krohn-Dehli i Orellana, a qui els agrada rumiar la pilota, remenar-la, van catalitzar el joc. Tots tres tenen panoràmica, no menyspreen cap toc ni tan sols arrestats pel rival. Veure'ls és un plaer. D'entrada van ser un turment per a la defensa madridista. El Celta rescatava la pilota amb la pressió alta, el Madrid estava atabalat. I cada pèrdua era un avís. Fins que Nolito, a l'estil Nolito, amb aquella jugada tan d'autor, amb regateig en diagonal des de la banda esquerra, va acabar per deixar planxat Casillas, immòbil després que la rematada es colés per sota els peus de Varane. La jugada va sorgir d'un córner favorable als d'Ancelotti, van pispar la pilota a Illara i la contra tancada per l'extrem celta va tenir un toc rocambolesc: Sergio Ramos va travessar el camp, d'àrea a àrea, amb la bota dreta a la mà.

El desavantatge, amb la Lliga a Barcelona, exigia una resposta ferma de l'equip d'Ancelotti. No era una jornada de pas, per fer el ronsa. A l'equip li costava alliberar-se del contrari, un conjunt de portes obertes, que es replega cap a endavant, sense recular. La posició del xilè Orellana, a l'esquena de Kroos i Illarramendi, torturava els visitants. Mala notícia per al basc, després de veure's del tot arraconat en l'última cita de Champions. Amb Orellana d'enllaç per a tots, Kroos es feia el desentès, els centrals, a la seva amb l'ariet Larrivey, i Illarra, perdut.

El Madrid, ben atordit, finalment va trobar una via d'escapament per la banda esquerra del Celta, on Nolito, procliu a altres missions, no escortava els seus. Ni tan sols Cristiano es deixava caure per aquella banda. Així va anar en l'empat visitant. James, com en el gol europeu de Chicharito a l'Atlètic, s'ha acostumat a donar corda a CR. Ho va tornar a fer a Balaídos i la incursió del portuguès va acabar amb un rebuig cap a la frontal que va caçar Kroos de meravella, amb un tret contundent i amb precisió de cirurgià. El Celta va notar la descàrrega i va encaixar el segon gol amb Larrivey fora de combat després d'una topada de cap amb Ramos, cosa que el va obligar a jugar amb una protecció de làtex per aturar la sang. La ruta va ser la mateixa, el carril esquerre celeste. També va repetir el protagonista, James, el millor missatger del gol d'aquest Madrid. El colombià va tirar dues parets amb Chicharito, i el mexicà, que està en bona forma, va batre Sergio, que no va autrar-la i la pilota es va allunyar a la xarxa entre les seves cames.

El partit no tenia pausa. A la reacció del Madrid hi van correspondre els de Berizzo. Res d'acovardir-se. En una altra onada de bon joc, Santi Mina va prendre la matrícula a Marcelo, superat per un mil·limètric servei d'Orellana. Es va presentar davant Casillas: el seu primer intent se'n va anar al pal esquerre del Madrid. Va caçar el rebot davant de Marcelo, i bingo. El partit no admetia cap descuit, exigia una mirada fixa, permanent. Estira i arronsa, pim, pam, pum. Un Celta commovedor, un Madrid portat a l'extrem, que va demostrar que la contundència que el distingeix també és cosa de suplents, almenys d'aquest Chicharito il·luminat. Un golejador amb ull clínic quan té escena. Amb un excés de vocació ofensiva, Chicarito va habilitar CR en una contra que va acabar amb xut creuat del portuguès al pal. El preludi del 2-3, obra de James, que assisteix i goleja, una altra vegada en alça, altre cop diversos punts per sobre d'Isco, només fugaç amb algun arabesc. James, amb un desviament de Fontás, va deixar el Madrid amb el marcador de cara i es va arribar al descans després d'un primer acte extenuant.

Tot feia pensar que a la represa baixaria el ritme. Un miratge. Res de res. El guió es va mantenir, amb el Celta envaint el perímetre de Casillas, amb Nolito de repte en repte amb Carvajal, i gairebé sempre victoriós. El Celta anava a totes, el Madrid confiava en l'horitzó buidat, a l'atac a la carrera, com li agrada. Però no li arribava la jugada anhelada, contra d'un rival obstinat, hi anava, hi anava i hi anava. En un dels assalts, la gent va reclamar penal de Kroos a Orellana, en una acció confusa. El Madrid no tenia aire fins que Sergio Ramos, com un centurió, es va llançar a l'aventura fins a mig camp, on ningú el va obstaculitzar  i el defensa andalús va executar una arquitectònica passada a Chicharito, que va punxar la pilota amb exquisitesa abans de batre Sergio. Una veta de primera aquest Chicharito que semblava irrellevant.

Ni amb 2-4 ho veia clar Ancelotti, sabedor que a l'enfrontament hi havia un adversari de cos sencer. La prova és que el tècnic italià va recórrer a Pepe i Arbeloa en detriment de Chicharito i James. El Madrid va abaixar la persiana a l'enfrontament amb sis defenses. El xoc li havia exigit moltíssim i amb el somni de Chicharito pot continuar somiant. Per al Celta, honors. Si cal perdre, que es perdi així. Hi ha Lliga, molt de Celta i molt de Chicharito.