Un grapat de lleis moribundes

El passat 10 de desembre Greenpeace va intentar cobrir amb un drap groc la boca d'un dels lleons a les portes del Congrés dels Diputats. Era la forma de rebel·lar-se al costat d'altres ONG davant l'aprovació de l'anomenada llei mordassa. Al costat d'ells van protestar diputats del PSOE, Esquerra Plural, UPyD, PNB, ERC i Amaiur, que no es van quedar en gestos simbòlics: van assumir el compromís de “derogar-la o reformar-la dràsticament”.

El rebuig a la reforma sanitària va unir tots els partits excepte el PP

La llei de seguretat ciutadana, una de les normes amb més rebuig social (el 82% dels espanyols hi està en contra, segons una enquesta de Metroscopia) de les que ha aprovat el Partit Popular en aquesta legislatura, tindria els dies comptats al Congrés fragmentat i sense majories absolutes, que pinten totes les enquestes. Les dues forces emergents, Podem i Ciutadans, també han mostrat la seva disposició a eliminar-la després de les eleccions generals de tardor. El partit de Pablo Iglesias aposta per “reescriure-la sencera perquè la societat el que demana són més llibertats, no menys”, assegura Auxiliadora Honorato, secretària d'acció institucional de Podem. La formació d'Albert Rivera demana “limitar la intervenció directa que atorga el Govern sobre drets fonamentals”. En el punt de mira de partits i col·lectius socials hi ha la retallada de llibertats i l'intent de legalitzar les denominades devolucions en calent dels immigrants que entren a territori espanyol.

No és l'únic text legal en vigor que perilla si després de les eleccions de novembre es produeix el gir electoral que anticipa la demoscòpia. Per escrit, tota l'oposició amb escó a la Cambra baixa excepte UPyD, Foro de Asturias i UPN, han acordat derogar la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, la polèmica Lomce, que ressuscita les revàlides, blinda els concerts amb els col·legis que segreguen per sexe, atorga a la religió catòlica el mateix pes acadèmic que la resta de matèries i desvia els alumnes cap a la Formació Penal a partir dels 13 anys. Per tombar-la es necessita una majoria de tres cinquens al Congrés. A més del PSOE, CiU, PNB, Esquerra Plural, ERC, BNG, Coalició Canària i Amaiur, la norma rep el rebuig de formacions que no estan al Congrés però que segons els sondejos tenen gran suport social.

Ciutadans sosté que no és la llei que necessita Espanya i advoca per buscar-ne una altra “amb un gran consens perquè tingui continuïtat en el temps”. Podem és encara més taxatiu: “Va néixer amb una forta dissensió per part de les Comunitats Autònomes, cal derogar-la, no per tornar a l'anterior sinó per buscar un gran pacte amb la ciutadania”.

També està escrit que un canvi de Govern o fins i tot de majories al Congrés pretén enderrocar la reforma sanitària del Govern, que va deixar sense targeta sanitària 873.000 persones. El front comú inclou partits que mai han trepitjat el Congrés. El constitueixen el PSOE, CiU, PNB, IU, UPyD, ERC, BNG, Coalició Canària, Geroa-Bai, Amaiur, Nova Canària, Equo, Compromís i Podem. Aquest rebuig frontal de gairebé tota l'oposició —la parlamentària i la que no ho és, a excepció de Ciutadans que sí que dóna suport a l'exclusió sanitària d'estrangers sense permís de residència— ja va forçar el PP a una primera rectificació: va acceptar retornar l'atenció primària als immigrants irregulars.

El canvi a la legislació de l'avortament obre esquerdes entre els populars

La reforma del Codi Penal que introdueix la presó permanent revisable també és a la diana de l'oposició. Ha estat l'únic canvi d'aquesta profunditat de la democràcia que un Govern ha aprovat en solitari. La resta de l'arc parlamentari hi està en contra. Durant el Ple del Congrés en què es va aprovar, les diferents sigles van competir en desqualificacions. Fora de l'hemicicle, a Podem tampoc li agrada. “No respon a les necessitats del país, que té una població reclusa superior a la mitjana europea i un índex de delictes més baix”, assegura Honorato. Consultat per aquest diari, Ciutadans, a través del seu departament de comunicació, manté l'ambigüitat: “El Codi Penal és molt extens i caldria parlar de què és el que es pretén canviar”.

El canvi a la llei de l'avortament, que el Congrés va començar a tramitar fa unes quantes setmanes —perquè les adolescents de 16 i 17 anys hagin de demanar el consentiment als seus pares encara que comporti risc per a elles— tampoc té el suport de cap altre partit: només diputats concrets de CiU, UPN i Foro de Asturias. Tot un panorama preelectoral de lleis moribundes.