Cinc autonomies demanen que es retirin els nous exàmens de la LOMCE

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha patit aquest dimarts un nou acte d'insubordinació per part dels responsables autonòmics d'educació de les regions on no governa el PP per reclamar una negociació del decret de les noves avaluacions i un canvi en el sistema de beques. Andalusia, Astúries i Canàries (PSOE), Catalunya (CiU) i País Basc (PNB) han sol·licitat al Ministeri d'Educació que retiri el decret que regula les futures avaluacions d'alumnes. Juntes sumen més de la meitat de l'alumnat i de les famílies d'Espanya.

Wert es reuneix amb les comunitats autònomes per mostrar l'esborrany del reial decret d'avaluacions i el que regula les beques. La reforma educativa del PP preveu exàmens en acabar les etapes educatives de primària, secundària i batxillerat. Per als estudiants de 4t d'ESO i de 2n de batxillerat, a més, seran revàlides. És a dir, si no aproven aquests exàmens, no aconsegueixen el títol i no poden continuar estudiant. L'examen de final de batxillerat, que substitueix la selectivitat a partir del 2017, és un test amb 350 preguntes de respostes múltiples.

Les cinc comunitats que s'oposen a les revàlides, que han comparegut abans de la reunió amb el ministre, denuncien que aquestes avaluacions envaeixen les seves competències i que serviran per expulsar alumnes del sistema educatiu. Luciano Alonso, conseller d'Andalusia, ha demanat que es retirin perquè els estudiants d'ESO i batxillerat no es juguin el seu futur “a una sola carta”. La consellera d'Educació d'Astúries, Ana González, considera que avaluar els continguts en un test és “antipedagògic per memorístic”. El Ministeri d'Educació farà públiques les notes dels centres, cosa que permetrà comparacions i rànquings entre ells i per comunitats. Per Ana González, això servirà “per a l'expulsió de l'alumnat i del professorat de centres amb dificultats” que obtinguin més mals resultats.

El conseller canari, José Miguel Pérez García, afegeix que el nou model “ens està retrotraient per posar-nos molt més enrere del 1970”. Destaca que inclou “continguts als quals el ministeri obliga” i amb “sistemes pedagògics que han quedat en la nit dels temps”. “Anem cap al model del sud-est asiàtic, en el qual els alumnes passen la major part del temps en acadèmies per entrenar-se en aquest tipus de test”.

Joan Mateo, secretari de Polítiques Educatives a Catalunya, ha assenyalat que les proves exigeixen “consens amb cadascuna de les comunitats autònomes”. Comparteix que no serviran per mesurar la qualitat dels ensenyaments. “Tota l'estratègia està bàsicament orientada a la comprovació de la implementació del currículum en el conjunt de tot l'Estat”. La viceconsellera d'Educació del País Basc, Arantza Aurrekoetxea, ha denunciat que “des del principi d'aquesta llei [la LOMCE] no hi ha hagut forma de participar”. També critica la “invasió” de les competències autonòmiques. “L'objectiu és uniformitzar, centralitzar per, en últim terme, controlar”, ha afegit.