Ciutadans abaixarà l’IVA cultural i apujarà el dels productes bàsics

La direcció de Ciutadans vol abaixar l’IVA general, que s'aplica a la cultura, la gasolina i l'electricitat, i apujar el superreduït, que grava productes de primera necessitat, com el pa i la llet. Segons van explicar fonts del partit a EL PAÍS, l'aplicació d'un complement salarial anual amb un cost de 7.800 milions d'euros compensarà als ciutadans amb menys capacitat adquisitiva per l'eliminació de l’IVA superreduït.

L'equip d’Albert Rivera, que avui presentarà el tercer dels sis eixos que componen el seu programa econòmic amb Luis Garicano, professor de la London School of Economics, i Francisco de la Torre, inspector d’Hisenda, planeja seguir el model d’Alemanya per remodelar el sistema tributari i, en conseqüència, refundar-lo al voltant de dues classes d’IVA (general i reduït), en lloc dels tres actuals. El partit planteja eliminar l’IVA superreduït (que afecta els aliments bàsics, llibres, diaris i revistes, i els grava amb un 4%), unificar-lo amb el reduït (que baixaria del 10% actual al 7%) i llimar el general, que afecta l'electricitat, la gasolina o la cultura (que passaria del 21% d'ara al 18%).

“L'element clau és el complement salarial, que és una mesura antipobresa, assegura la progressivitat del sistema amb els números a la mà i permet superar la preocupació pel preu del pa”, van explicar fonts coneixedores dels detalls del programa, que reparteix el complement salarial en funció dels nivells de renda i la situació familiar. “Un solter amb un sou de 14.000 euros pagaria 1.185 euros via IRPF ara mateix i 1.521 amb la nostra reforma... però tindria 1.000 euros de complement salarial”, van argumentar. “Una família amb dos fills i 10.000 euros de sou no pagaria IRPF ara, i tampoc ho faria amb la nostra reforma, però amb la nostra proposta li tocarien més de 4.000 euros de complement”.

“L'objectiu és recaptar més pagant menys”, va argumentar un membre de la direcció de Ciutadans. “Proposarem també una harmonització fiscal de tots els impostos a Espanya, per intentar posar fi als regnes de taifa de les comunitats autònomes”.

La formació vol doblar el nombre d’inspectors fiscals

A més, la direcció del partit, que s'ha mostrat molt crítica amb l'amnistia fiscal del Govern de Mariano Rajoy (Rivera ha arribat a qualificar-la de “vergonyosa”), posarà l'accent en la lluita contra el frau i els paradisos fiscals, motiu pel qual impulsarà, en el cas que arribi a governar, polítiques d'homogeneïtzació d'impostos a Europa.

Francisco de la Torre, exportaveu dels inspectors d’Hisenda, és qui posa la signatura a aquesta part de la proposta. L'autor del llibre ¿Hacienda somos todos? (Debate) vol que España impulsi un gran acord internacional, en què s'impliquin els membres de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, composta per 34 membres) per crear un règim fiscal especial que afecti les grans multinacionals. L'objectiu de l'acord, segons van explicar fonts del partit, seria col·locar aquestes companyies davant un dilema, pagar impostos al país en què obtenen els beneficis o renunciar al mercat europeu.

“I en aquest cas, pagaran”, asseguren des de Ciutadans. “El que no pot haver-hi és una competició entre 28 estats per veure qui ofereix la possibilitat de pagar menys”, prossegueixen. “Hem d'aconseguir una harmonització fiscal en l'impost de societats. L'alternativa és una erosió de les bases imposables a tot Europa”. Amb la seva proposta, Ciutadans vol intentar evitar casos com el d’Irlanda, que té un impost de societats molt baix (12,5%), i el defensa amb tant d’afany que fins i tot es va negar a equiparar-lo al de la mitjana de la Unió Europea (per sobre del 20%) quan així se li va demanar en el marc del rescat de la seva economia (2010).

No és l'única proposta amb la qual Ciutadans intentarà augmentar el flux de diners que arriba fins a les arques de l’Estat. El partit de Rivera, segons va explicar De la Torre a aquest diari en una conversa telefònica, duplicaria el nombre d'inspectors.

“Tenim molts menys mitjans que els països del nostre entorn i per cada euro que s'inverteix en això se’n recapten vuit, per tant, s'autofinancen”, va argumentar l'inspector d’Hisenda, que també proposa mesures per augmentar la visibilitat de les activitats que es produeixen amb diners en efectiu, i que ara tenen com a límit els 2.500 euros. “La idea, a mitjà termini, és que estiguem en la grandària mitjana de l’OCDE, i no com el país més petit. Si al Regne Unit hi ha 70.000 persones i a Espanya 25.000, l'objectiu és duplicar aquesta xifra en totes les categories, i arribar a més de 2.000 inspectors”, va resumir De la Torre.