Trias i Collboni es disputen el vot d’ordre davant d’Ada Colau

La irrupció de Barcelona en Comú i la seva líder, Ada Colau, en la política barcelonina està obligant a replantejar l'oferta electoral dels dos partits que fins ara han governat la capital catalana. Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes han adequat els discursos respectius per reivindicar-se com a partits sòlids i allunyats d'aventures de final incert.

Això es va visualitzar ahir en els actes que CiU i PSC van celebrar a Barcelona a mode d'arrencada de precampanya electoral. L'alcalde i candidat a la reelecció per CiU, Xavier Trias, es va erigir com l'únic valor segur perquè l'economia barcelonina no s'estanqui, mentre que Jaume Collboni, candidat socialista, va defensar el “model Barcelona, que és un model d'èxit” amb els ajuntaments del PSC.

Les propostes de Barcelona en Comú, encara molt difuses, de posar límit al negoci turístic i reformular grans esdeveniments, com el Mobile World Congress, permeten als altres partits acusar Ada Colau de voler frenar l'activitat econòmica. Trias, davant més de 500 alcaldes de CiU reunits en el consell nacional de la federació, va apostar per l'economia productiva. “Volem crear activitat econòmica per després repercutir-la en la gent, sense això no hi ha benestar”, va dir. L'alcalde i candidat de CiU fins i tot es va permetre utilitzar un llenguatge amb reminiscències radicals per defensar les seves tesis. “Proclamarem la revolució del sentit comú.”

Jaume Collboni, per la seva banda, va reivindicar els alcaldes socialistes que ha tingut la ciutat i la seva obra de govern durant 32 anys. Ho va fer en una assemblea a Nou Barris, un territori amic pel PSC, en el qual té un alt índex la número dos de la llista, Carmen Andrés. “Nosaltres sabem de què parlem quan parlem de governar”, va dir el candidat del PSC, en el que va sonar com una crítica a la falta d'experiència de la candidatura de Colau, en què cap candidat ha tingut abans responsabilitats de govern. Dies enrere Collboni ja va retreure a “una part de l'esquerra” la “mania” de “posar el comptador a zero” a Barcelona.

En el cas dels convergents tota la campanya, també fora de Barcelona, estarà enfocada a reivindicar-se com un partit d'ordre i com a antídot de la fragmentació i el desgovern. El secretari general de la federació i número dos d'Unió, Ramon Espadaler, va resumir aquest missatge. “CiU és una aposta segura en temps d'incertesa. Som garantia de governabilitat davant la fragmentació que s'albira.”

Al discurs de certa centralitat contribueix la decisió de la cúpula nacionalista d'intentar deixar en un segon pla el discurs independentista. No és que Convergència en renegui ara, sinó que prefereixen no fer-ne bandera per evitar-se problemes amb Unió en plena campanya electoral i, sobretot, no tapar el que consideren una bona gestió dels seus alcaldes. El mateix Trias va deixar clar la setmana passada que la seva campanya no se centrarà en el pla sobiranista, sinó a reivindicar el que ha aconseguit. En el seu discurs d'ahir amb prou feines va dedicar unes paraules a reivindicar el “dret a decidir el futur”.

Artur Mas és l'únic que sí que continua parlant del pla sobiranista, però de manera matisada. Va deixar clar davant els quadres del partit que l'economia és l'absoluta prioritat. També en un intent de recuperar el vot dels descontents va admetre els problemes del partit amb la corrupció, que va limitar a “alguns casos individuals”. La qüestió sobiranista la va deixar per al final i, després de recordar que les properes eleccions són municipals i no autonòmiques, va admetre que no és el mateix continuar el procés amb els ajuntaments a favor que amb els ajuntaments en contra.

Miquel Iceta, per la seva banda, exhibeix el múscul municipalista que encara li queda al PSC i insisteix que en aquestes eleccions s'ha de parlar dels problemes de les ciutats, no d'una altra cosa. Per això, el líder dels socialistes catalans aprofita els seus discursos per reivindicar “la vella escola” de fer política, enfront dels “venedors de miracles”, en al·lusió a les noves formacions que irrompen.