52 anys després de la tragèdia

Han passat 52 anys de les inundacions que van assolar la comarca del Vallès –van causar 692 morts–, però a Isabel Gutiérrez i Dolores Moscoso, dues veïnes de Terrassa, encara se'ls humitegen els ulls quan recorden els fets. La tragèdia va quedar plasmada no només en els seus records, sinó en centenars de fotos que han estat recuperades recentment. En una apareixen aquestes dues amigues de la infància ajudant-se per creuar una riera. Fins ara cap de les dones havia vist la imatge. “Mira, aquesta sóc jo”, diu la Isabel. “Que no, que no. Que tu ets l'altra!”, la corregeix la Dolores mentre sostenen com si es tractés d'una joia la còpia de la fotografia, obra de Carlos Durán, un prestigiós fotògraf de l'època de Terrassa.

Tot i que ja queda lluny la fatídica nit del 25 de setembre de 1962, les seves imatges segueixen nítides. “Era al llit i vaig sentir crits. Quan em vaig aixecar se'm van mullar els peus. L'aigua m'arribava als turmells”, recorda Dolores. Aquella nit van caure a Terrassa 215 litres, una xifra semblant es va registrar a Sant Llorenç del Munt, a la capçalera dels rius que recorren la comarca. Les rieres habitualment seques i llavors poblades per tot tipus de vegetació es van ofegar d'aigua i enderrocs. La vinguda va sobrepassar la llera i es va fer propietària dels carrers, arrossegant les fràgils cases autoconstruïdes a la perifèria de les ciutats pels immigrants arribats del sud d'Espanya. Només a Terrassa hi va haver 327 morts.

La casualitat ha fet que la foto torni a les mans dels seus protagonistes. Fa tres anys la ciutat va commemorar els 50 anys de la tragèdia a través de diferents exposicions. En una d'aquestes Isabel es va topar amb una fotografia del seu marit. Llavors va localitzar l'impulsor de l'homenatge, el fotògraf Cristóbal Castro, que li va ensenyar altres imatges de les inundacions, amb la sorpresa de veure's retratada en una de les fotos.

Aquest dimarts la Isabel va quedar amb la seva amiga Dolores (a la qual ara veu ocasionalment perquè aquesta viatja constantment) per ensenyar-li la fotografia. No està feta el dia de la tempesta, sinó al cap de dos dies, quan l'aigua ja s'havia retirat lleugerament. La Isabel es dirigia a la feina i la Dolores a casa de la seva mare. Travessaven la riera diàriament perquè la resta de la ciutat era a l'altra banda. “No hi havia ponts ni res. Tot eren matolls i creuàvem per un camí que vam fer nosaltres a força de passar-hi cada dia”, expliquen alhora.

Arribades d'Andalusia quan eren nenes, es van instal·lar en unes barraques en el que ara és el barri del Poblenou de la cocapital vallesana. Comparteixen vides paral·leles. La Isabel va arribar a Terrassa procedent d'Oanes (Almeria) amb 13 anys. Va començar aviat a treballar de serventa i després en una fàbrica. La Dolores va venir de Nueva Cartella (Còrdova) amb 7. Va treballar en una pensió i després també en una fàbrica. Encara resideixen al mateix barri, ara ocupat per cases unifamiliars. I travessen la riera per les diferents passarel·les que hi ha. Però no tot ha canviat. “La riera continua igual de descurada, és una pena com està”, resolen.