Teoria i pràctica de la conducció tertuliana

Diu Josep Cuní, mirant el seu full, que li surten quatre noms d'antics tertulians seus que ja són polítics. Prefereix no fer-los públics. "També n'he tingut i jo sí que els diré: Francesc Vendrell, Gemma Calvet i Oriol Junqueras", llança, amb una rèplica que és i no és, Jordi Basté des de l'altra punta de la taula, Mònica Terribas pel mig. Sembla que hi ha bon rotllo entre els tres. Ho ha semblat quan es feien les fotos: el líder de RAC-1 avisa el de 8TV amb aquella veu impostada de l'enginyós inquiet en la festa atapeïda que tregui la mà de sobre de la de Catalunya Ràdio. I en una de les composicions que els fan fer davant l'objectiu, se li escapa: "Ostres, com House of cards" (la sèrie a la qual està enganxat ara).

Es nota que són professionals de la cosa: van al gra, el discurs és sempre ben elaborat i les premisses, tan ben plantejades com modulades, culminen en sentències sageta: el gènere s'ha desbordat, els periodistes han deixat de ser els interlocutors i el poder s'ha traslladat al tertulià; les eleccions ja no es guanyen als mítings, les tertúlies s'han convertit en laboratoris projectors de candidats; els tuits són trinxera pura... I, entremig, un sincer "sense ego tampoc ens podríem dedicar a això" (Cuní).

Per sota la taula, Basté i Cuní tenen les cames encreuades i ben al darrere de la cadira, a l'inrevés de les inquietes de Terribas, una sobre l'altra cap endavant, incisives, amb el peu de sobre que no para quiet. Per damunt, Basté guixa amb força pictogrames propers a l'esotèrica estètica dels perseguits de True detective i que assetgen alguna frase solta ("N'hi ha massa?", "Audiència", "Hola!"), potser traduccions de la impaciència de voler intervenir, ànsia que resoldrà un parell de cops deixant, com a peu de plana: "Aquesta és la mare dels ous!", "Aaaraaa...". Terribas és l'única que no pren notes i la que més llambregades i ditades fa al mòbil; Cuní ni l'ha tret de la butxaca. Curiosament, els tres es miren ben poc als ulls; gairebé no ho fan, s'apunten més amb les orelles. Hi ha un substrat de sintonia, però Basté sembla un pèl més en dissonància amb la seva companya (¿un tic involuntari d'una batalla d'audiències directa que, en qualsevol cas, lidera ell?).

“Ens respectem, anem a dinar plegats i ens critiquem i reflexionem...”,

"Per fer una pregunta no demanis mai permís", alliçona el veterà de 8TV al moderador, en el paper de mestre que ja fa estona que li han atorgat els altres dos, que admeten que, en el seu ofici de moderadors, Cuní és "el que provoca millor". Basté fins i tot imita la crossa de quan vol burxar un convidat: "M'estàs dient...?". I també li recorden que és el que xerra més: "Se'n va anar de TV3 perquè no li vaig aconseguir un canal de TDT per a ell sol", fa broma l'exdirectora de la tele autonòmica, amb aquell posat tan seu: estirant els ulls de múrria que pretén matisar el somriure ràpid que acompanya la frase... "No et mosseguis la llengua, que t'enverinaràs", contesta amb el mateix to Cuní.

"Ens respectem, anem a dinar plegats i ens critiquem i reflexionem...", resumeix Terribas ja de peu dret, abans que facin un cercle reservat entre ells, del qual només s'escapen uns inconnexos "fa temps que no ens veiem, Josep", un "això és horrorós" i un tercer "problemes d'agenda", tot en veu baixa entre la presentadora d'un programa de la cadena radiofònica pública i els responsables dels espais estrella de la ràdio i la tele del mateix grup privat, nascuts professionalment, però, tots tres al mateix lloc...

Resulta que Basté i Terribas tenen als dits un Marlboro Touch Light, cigarrets més prims, un fumar que no és fumar: el metge (el mateix?) els ha dit que més val això i que ara no ho deixin, ja que l'ansietat i l'estrès serien pitjor. A la taula, entre els papers orfes de Cuní no hi ha el de la llista amb els quatre de la nova espècie de tertulians-polítics nascuts al seu cau: o no l'ha escrita mai o se l'ha enduta guardada a la butxaca.