Collboni, en contra de “posar el comptador a zero” a Barcelona

El model Barcelona no va ser una conjuntura concreta, sinó una història d'èxits de la ciutat derivada de 32 anys de governs progressistes que necessita actualitzar-se, ha proclamat aquesta tarda l'alcaldable del PSC pel 24 de maig, Jaume Collboni. En conseqüència, el candidat socialista s'ha mostrat contrari a abominar la gestió dels alcaldes anteriors a Xavier Trias que ha tingut Barcelona, en un moment en què el discurs polític de trencar vincles amb el passat sembla que guanya cada vegada més espai en les enquestes electorals.

"No estic a favor de posar el comptador a zero, que és la mania que té una part de l'esquerra de la ciutat", va respondre Collboni a Lluís Bassets, director d'EL PAÍS a Catalunya durant un diàleg mantingut a la Fundació RBA. Va ser un missatge en tota regla a Ada Colau, alcaldable de Barcelona en Comú i que en diverses ocasions s'ha mostrat contrària a aquell model de ciutat que reivindiquen els socialistes i que van aplicar tenint com a socis de govern Iniciativa per Catalunya, ara en les files de la candidatura de l'antiga activista de la PAH.

"Amb Trias el model de ciutat s'ha trencat, no sabem on va"

"Va ser una història d'èxit, aquesta és la carta de presentació, i haver governat 30 anys no és incompatible amb presentar una nova candidatura", va insistir Collboni, abans de justificar que no és casual que hagi deixat el Parlament per l'Ajuntament, ja que, segons va confessar, li apassiona la política local. Després va passar a l'autocrítica. "La ciutat no va tenir capacitat de resposta davant el 15-M i el PSC va sofrir un desgast polític comprensible, per la qual cosa era molt difícil actualitzar el projecte des de l'alcaldia", va raonar.

Amb l'alcalde Xavier Trias, el model de ciutat "s'ha trencat, no sabem cap on va", va dir Collboni, malgrat que va reivindicar els pactes que el PSC ha subscrit amb CiU per rebaixar el transport o reactivar el pla de guarderies, entre altres qüestions.

El que més va retreure el candidat del PSC a l'alcalde va ser que apliqués "polítiques econòmiques allunyades de la ciutadania", consistents a augmentar només la despesa social, amb un esperit compassiu amb els més desfavorits. Això li va servir per esgrimir el receptari socialdemòcrata de mantenir la pressió fiscal per aplicar polítiques als qui més ho necessiten, reivindicar un pla de rehabilitació d'habitatges, la necessitat de recuperar les obres públiques pendents o les ajudes fiscals des de l'Ajuntament als emprenedors.

"Jordi Hereu va deixar el calaix ple i no prendré cap mesura que pugui qüestionar la solvència econòmica de Barcelona", va dir Collboni abans de carregar amb la política de Trias d'actuar de banquer de la Generalitat.

El candidat advoca per polítiques socials, de rehabilitació d'habitatges i d'incentius fiscals per a emprenedors

"Tinc un model alternatiu a Trias i m'agradaria contrastar-lo", va afegir després, en una invitació al fet que l'alcalde de Barcelona accepti un debat amb ell. És l'estratègia del cos a cos que rebutja Trias, però que necessiten els socialistes per recuperar unes previsions en les enquestes que preveuen un daltabaix electoral molt més gran que el que va patir el 2011, quan van perdre la vara de comandament de la ciutat.

Malgrat tot, Collboni va proclamar que es veu alcalde i que ho serà, i en un altre moment va parlar dels problemes que es trobarà a la taula l'endemà de les eleccions. En cap moment no va aventurar cap pacte electoral, tot i que l'escenari que es preveu el 25 de maig és d'un vot molt fragmentat.

L'alcaldable del PSC va assistir a l'acte amb els missatges apresos i amb unes metàfores tan clares com moderades. Així, va reivindicar l'"urbanisme social, no només el d'eixamplar voreres", va proclamar que l'avinguda Diagonal que hagués reformat és el carrer Pere IV, al districte de Sant Martí, per estimular la reindustrialització i va repetir en diverses ocasions que no desitja que Barcelona es converteixi en "una bella dama en dolça decadència veient caure el sol". Ell aposta, va dir, per "la Barcelona que surt a córrer i persegueix un objectiu".