La intel·ligència francesa podrà accedir a dades privades sense control judicial

Els serveis secrets francesos tindran molts més mitjans tècnics i una àmplia cobertura legal a l'hora d'interceptar comunicacions de sospitosos, accedir a xarxes i bases de dades o obligar els operadors a facilitar continguts. Les seves accions es duran a terme sota control polític i administratiu, però no judicial. Així ho preveu el polèmic projecte de llei sobre els serveis d'informació el debat del qual ha començat aquest dilluns al ple de l'Assemblea Nacional tres mesos després dels atacs gihadistes de París que van costar la vida a 17 persones.

Les xarxes socials, els operadors, els motors de recerca a Internet o les empreses que allotgen bases de dades estaran obligats a comunicar als serveis secrets les activitats d'usuaris sospitosos amb activitats terroristes o d'espionatge. Per fer-ho, hauran d'instal·lar unes “caixes negres” per captar automàticament aquestes accions i hauran de facilitar els mitjans tècnics per desencriptar textos o missatges xifrats.

El projecte de llei també preveu legalitzar pràctiques habituals que els serveis secrets duen a terme avui al marge o al límit de les normes. O només sota manament judicial. Amb la nova llei, en canvi, podran col·locar micròfons on ho creguin necessari, entrar en domicilis en situacions excepcionals, accedir en temps real a ordinadors de sospitosos, o col·locar balises de seguiment als seus automòbils.

Igualment, podran utilitzar sistemes anomenats Imsi Catcher que, situats en un lloc determinat, poden registrar totes les dades de telèfons o ordinadors de sospitosos i de qui es trobi a les proximitats.

Set francesos o residents a França han mort en atemptats suïcides a l’Iraq i a Síria, diu el primer ministre

Les autoritzacions per a aquestes accions dels serveis secrets ja no necessitaran una ordre judicial. El permís el donarà el primer ministre després d'escoltar l'opinió d'una Comissió Nacional de Control de Tècniques d'Informació, integrada per quatre parlamentaris, dos membres del Consell d'Estat, dos magistrats i un expert en telecomunicacions.

Els agents podran fins i tot actuar sense autorització prèvia en cas d'“urgència excepcional” davant d'una amenaça imminent. Aquest mecanisme excepcional no podrà ser aplicat a parlamentaris, jutges, advocats o periodistes.

En un gest extraordinari, el mateix primer ministre, Manuel Valls, ha defensat davant l'Assemblea el projecte. Ha recordat els atemptats del gener i l'atac cibernètic de la setmana passada contra TV5 Monde que va interrompre diverses hores les emissions d'aquesta cadena. També ha destacat que set francesos o residents francesos han mort en atacs suïcides a Síria i l'Iraq. Ja han marxat a aquests països 1.550 gihadistes francesos i entre 5.000 i 6.000 de tot Europa, una xifra que Valls tem que arribi a 10.000 a finals d'any.

“Els serveis d'informació han de tenir els mitjans per complir la seva missió”, ha afirmat Valls. “Són mesures excepcionals, però no excepció”, ha puntualitzat per qualificar de “mentiders i irresponsables” els que comparen aquesta llei amb la Patriot Act nord-americana. Pel primer ministre, la llei es justifica per les noves amenaces terroristes, però també per l'espionatge industrial que pot costar milers de llocs de feina.

Poc abans de l'inici de la sessió parlamentària, diverses desenes de persones s'han manifestat davant l'Assemblea per protestar contra un text qualificat de “lliberticida” per l'Observatori de Llibertats i Sistemes Digitals, creat per associacions de drets humans, jutges, advocats i sindicats. Empreses d'allotjament de bases de dades han amenaçat de traslladar les seves seus fora de França si s'aprova la llei en aquests termes. Al Parlament, en canvi, gairebé no hi ha oposició ni crítiques al projecte. Com a prova, el debat ha arrencat amb l'hemicicle semibuit.

El debat parlamentari coincideix amb la difusió a Le Monde d'una informació segons la qual els serveis francesos disposen des de fa anys sense cap control, excepte el dels seus propis caps, d'un sistema de recollida i emmagatzematge massius d'informació. Anomenat Plataforma Nacional d'Encriptació i Desencriptació, va ser creat el 2007 i té la seu a París. “No hi ha cap vigilància en massa”, ha afirmat Valls a l'Assemblea.