Catalunya gihadista

Les notícies més recents no admeten bromes. El grup terrorista desarticulat pels Mossos d'Esquadra preparava uns atemptats que pretenien col·locar Barcelona al mapa de la gihad empresa per Al-Qaida i l'Estat Islàmic per imposar el seu califat i estendre'l, primer a les actuals terres de majoria musulmana, però després als territoris irredempts, que en algun moment de la història van ser part de l'umma, és a dir, la comunitat de creients musulmans.

Catalunya, que ningú s'enganyi, està al mapa d'al-Àndalus que tenen els fanàtics. Europa sencera es troba al punt de mira, ja que als territoris irredempts afegeixen els drets que genera la implantació de poblacions immigrades de països islàmics, que disposaran molt ràpid de capacitat d'influir en el rumb polític dels seus països respectius.

Les reaccions xenòfobes i islamòfobes són l'altra cara de les pretensions gihadistes. Uns pretenen islamitzar Europa mitjançant el terrorisme i els altres defensar-se de la islamització estenent les responsabilitats del terrorisme sobre tota la població islàmica europea. Els uns i els altres es retroalimenten i encaixen perfectament en un joc violent que erosiona directament els valors europeus.

Són molts els interrogants que plantegen les últimes actuacions gihadistes. El que és més cridaner és el reclutament de nadius que s'han convertit molt recentment a l'islam i de seguida apareixen ja com a capitosts, sense passar ni tan sols per les xarxes de proselitisme i d'observança religiosa del lloc on viuen. Aquest fet permet pensar que el gihadisme muta cap a una espècie d'ideologia terrorista antioccidental, a la disposició dels qui puguin sentir-se desenganyats per altres ideologies ultres de dreta o d'esquerra, i que se'n surt perfectament a través de les xarxes socials i de l'associacionisme més privat –en les reunions de l'anomenat tupperislam.

A Catalunya hi ha proporcionalment un nombre més gran de ciutadans de religió musulmana que a la resta d'Espanya. També hi ha, lògicament, més centres de culte

No és un misteri, sinó un argument irresponsable, la vinculació entre els brots de gihadisme desarticulats a Catalunya i el moviment sobiranista establerta pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i després confirmada per alguns diaris madrilenys amb una ben pobra exhibició de fonts i proves.

Hi ha dades que no admeten discussió. A Catalunya hi ha proporcionalment un nombre més gran de ciutadans, immigrants o no, de religió musulmana que a la resta d'Espanya, a excepció de Ceuta i Melilla. També hi ha, lògicament, un nombre més important d'oratoris i centres de culte. I en bona correspondència, també és més gran la proporció d'imams i creients salafistes, que practiquen un islam rigorista, atenent a l'estricta literalitat de l'Alcorà i dels hadits o dites de Mahoma.

Ens poden ajudar a entendre l'evolució religiosa de les nostres societats, incloses la catalana i l'espanyola, dues enquestes recents, una del Pew Research Center, una de les més prestigiosos institucions demoscòpiques dels Estats Units, referida a l'evolució de les religions al món des de 2010 fins a 2050, i una altra molt més modesta sobre les actuals creences dels catalans, del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat.

L'enquesta del Pew Center ofereix algunes conclusions rellevants, la més destacada que el nombre de musulmans al món arribarà a igualar el de cristians el 2070 i fins i tot el superarà el 2100. El planeta del segle XXI serà cada vegada més bipolar, monopolitzat per les dues grans religions, que sumen ara un 55% de la població mundial, però estaran en el 61% el 2050 i aconseguiran el 69% el 2100.

Aquesta situació afavorirà sens dubte la competència, de vegades en mans dels qui voldran agafar avantatge per les armes. Però el motor del canvi no són el proselitisme ni la gihad, sinó la fertilitat, més gran a l'islam que en totes les altres religions; l'increment de les expectatives de vida; l'estructura d'edat de la població; i en menor mesura les migracions i els canvis de religió.

L'enquesta confirma alguna cosa que ja sabíem i que desmenteix els temors apocalíptics dels identitaris europeus: els musulmans es mantindran entorn del 10% de la població europea. És cert que la xifra no està molt lluny del llindar actual en alguns països. A Catalunya, per exemple, segons les xifres del CEO, els creients islàmics ja són el 7'3%, enfront del 56'1 del conjunt de cristians i el 30 de no afiliats (agnòstics, ateus i altres).

Si posem en correlació totes dues enquestes, veurem que la composició de la població catalana quant a creences és molt similar a la que ofereix actualment França (63% cristians, 7'5% musulmans, 28% no afiliats) i fins i tot la que tindrà Europa el 2050 (65'2% cristians, 10'2% musulmans, 23'3 no afiliats). Espanya registra el 2010 un 78'6% de cristians, un 2'1% de musulmans i un 19% de no afiliats, mentre que el 2050 (65'2, 7'5 i 26'5) s'apropa moltíssim al que avui és ja Catalunya.

Aclarim que no hi ha dret a connectar el terrorisme amb l'islam com a religió i com a comunitat de creients, com no n'hi ha a connectar-lo amb l'independentisme, com a posició política i com a moviment. En sentit estricte, tampoc hi ha una relació de causa i efecte entre pràctiques salafistes i gihadisme, encara que la correlació, probablement formulable fins i tot matemàticament, és més que probable. Si a Catalunya hi ha més salafisme, i per tant, més gihadisme, és per motius històricament molt coneguts de més similitud i fins i tot de posició avançada respecte a les tendències del conjunt d'Europa, per més que alguns vulguin invertir aquests fets per convertir-los en motiu de discòrdia i denigració.