El símptoma Neymar

El Barça va abandonar Nervión amb mala cara, compungit per haver cedit el tercer empat del campionat, el primer amb gols després del 0-0 a Màlaga i Getafe, sense cap més explicació que els errors individuals, expressats en Bravo i Piqué. Els errors van entorpir el bon pla col·lectiu, molt visible fins al 0-2. “Ho sento per avui”, es va excusar Piqué. “Però estic convençut que la guanyarem”. Se suposa que es referia a la Liga.

Els blaugrana apel·laven al mateix ànim amb el qual els madridistes es van acomiadar del Camp Nou després de sortir derrotats del clàssic (2-1). La gestió dels resultats, no obstant això, és més difícil al Barça que al Bernabéu per més que Florentino es queixi de la premsa que no milita al Madrid. La figura de Luis Enrique va quedar especialment remarcada per substituir Neymar per Xavi quan el marcador era d'1-2.

A l'equip de Luis Enrique li falta solidesa i consistència per completar un partit

Tot i que tenia raó per defensar la seva continuïtat al camp, sobretot perquè la seva aportació era més important que la de jugadors com Suárez, el brasiler va procurar que es visualitzés el seu empipament amb una gestualitat histriònica, fins i tot desafiadora envers l'entrenador, que sempre té el mateix dubte en el moment de les substitucions: Suárez o Neymar. Ara li tocava a l'11 després d'un temps en què l'assenyalat era el 9.

El canvi del Pizjuán va expressar les indecisions que condicionen el joc del FC Barcelona, lliurat als seus davanters: Neymar, Luis Suárez i per descomptat a Messi. La pitjor notícia per a l'entrenador és que qualsevol dels seus atacants comprometi la seva autoritat, i més després que se sabés del desafiament de Messi quan el va qüestionar en un partit d'entrenament que va provocar el retorn de l'argentí a la banda dreta, la del 7.

Tot i que físicament no està en la seva millor forma, Messi en té prou amb el seu toc de pilota i lideratge per seguir a la pista de la mateixa manera que a Suárez l'han redimit els gols, com el del clàssic (2-1). Neymar no estava jugant gaire bé últimament i ho va fer molt bé a Sevilla, circumstància que va provocar que s'enfadés quan el va fer seure Luis Enrique. La substitució va delatar la dificultat de l'entrenador per controlar els egos —“no em fixo en bajanades”— i també per definir el joc del Barça.

El tècnic es remet als errors individuals per explicar la frustració a Sevilla

El tècnic va preferir per primera vegada un quart migcampista com Xavi a un tercer davanter —Pedro va entrar per Iniesta amb 2-2—, decisió que ha provocat moltes interpretacions, la majoria coincidents en la falta de solidesa i consistència que encara s'aprecia en l'equip. Al Barça li costa completar un bon partit i sovint el seu joc es mostra contradictori, circumstància molt visible a Sevilla.

Malgrat que el resultat del Pizjuán ha provocat interpretacions oposades, el Barça va ser molt superior quan va recuperar el seu estil, el perfil més futboler, aquell que es basa en el toc i la possessió i se li fa estrany a jugadors com Rakitic (0-2), i que per contra es va mostrar vulnerable en el moment que es va lliurar a l'intercanvi de cops que tan bé li ha anat en partits anteriors i que tant agrada al Sevilla (2-2).

A Bravo només li havien ficat dos gols l'Athletic, el Villarreal i el Madrid. Únicament Cristiano Ronaldo el va superar en els últims cinc enfrontaments. El tècnic va atribuir l'empat a errors individuals —van fallar Bravo en l'1-2 i Piqué en el 2-2— sense caure que els mateixos jugadors havien estat vitals per mantenir el marcador a zero en 16 partits anteriors de Lliga. La igualtat deixa l'equip sense marge d'error en els set matx que queden, alguns molt complicats com els que ha de jugar a Cornellà-el Prat i Manzanares, a més de la visita dissabte del València, posterior al del dimecres a París.

El desafiament és majúscul per a un Barça pres de la frustració, simbolitzat en l'empipada de Neymar. El repte de l'entrenador continua sent recuperar la postal que Messi, Neymar i Suárez van formar l'11 de gener contra l'Atlètic al Camp Nou després que cadascun anotés un gol: 3-1.