Sergio García fa somiar l’Espanyol

En un duel a la mercè de la bipolaritat futbolística que pateixen aquesta temporada l'Espanyol i l'Athletic, l'equip de Sergio González se'n va sortir. El solitari gol de Sergio García va donar el triomf al conjunt blanc-i-blau, que amb poc es va quedar amb tot a Cornellà. Gustet de revenja per l'eliminació en les semifinals de la Copa i rebel·lia contra envellir massa aviat en la Lliga, per permetre's, ara i un altre cop, el luxe de tornar a somiar amb Europa. Un simple somni, qui l'hi pot treure a l'afició blanc-i-blava. Valverde no va saber capgirar la situació i muntar el puzle sense els seus dos asos (Aduriz i Muniain), i els bascos ja sumen 16 cursos sense doblegar els catalans a casa seva.

L'Athletic va tornar a Cornellà després de la seva estocada a l'Espanyol en la Copa del Rei. Un partit tan transcendent en l'aspecte esportiu com en l'emocional en la campanya de tots dos conjunts. Per als de Valverde va significar el retrobament amb versió més ambiciosa, que es va traduir en un desvetllament en la classificació. Per als blanc-i-blaus, en canvi, un déjà-vu de les últimes temporades: la terra de ningú a la taula. Atmosfera amb gust de revenja per a l'equip de Sergio González, que va arrencar el partit embravit, potser amb set de venjança, potser amb el bon gust que li havia deixat la golejada al Madrigal.

Tanmateix, la valentia de l'Espanyol es va esfumar en un tres i no res, i els locals van retornar a la seva versió més primitiva: trinxera i pilotada per als de dalt, resar per una il·luminació de Sergio García o esperar que una segona jugada allargui l'atac. L'Athletic es va afirmar en el camp, amb la intenció de cuidar l'esfèrica. Però San José i Mikel Rico es movien amb les cames pesants i Beñat no apuntava; conseqüència directa: la pilota circulava a ritme somnolent, massa previsible per buscar les galopades de Viguera i Williams. Els extrems blanc-i-vermells van perdre amb les seves parelles de ball, Duarte i Arbilla per les bandes. Amb l'Athletic escàs de profunditat i l'Espanyol atabalat en la seva timidesa, el partit s'oblidava que hi havia porteries.

L'equip de Valverde va trobar a faltar la trempera de Muniain i la ferocitat a l'àrea d'Aduriz. Williams i Guillermo són bones notícies des de Lezama, però encara estan verds. Sergio González, per la seva banda, amb l'Espanyol en zona de confort, també va aprofitar per donar hores de vol als projectes del club: Duarte i Víctor Álvarez. Bon partit dels jugadors del planter, sobretot de l'extrem català, inquiet en la recuperació i amb criteri per distribuir la pilota. I, en una d'aquestes jugades, quan semblava que ningú volia la pilota, Víctor Álvarez va pescar una pilota en la medul·lar i va distribuir ràpidament per a Sergio García. El cuir a l'espai: un caramel perquè el de Bon Pastor s'hi recreï. Va encarar el 9 a Iraizoz i va firmar l'1-0, en el primer xut a porta del partit. Així estaven les coses a Cornellà: amb poc l'Espanyol en tenia prou.

Valverde va voler sacsejar el partit amb Ibai Gómez i Susaeta. Una aposta ofensiva del tècnic de l'Athletic, que va tenir la pilota més temps a les botes dels blanc-i-vermells i l'Espanyol més a prop de Kiko Casilla. Per Cornellà hi van sobrevolar els fantasmes de dilluns passat contra l'Elx, quan es va deixar empatar. No va tornar a passar. L'equip de Sergio González es va quedar amb els tres punts i ara vol ficar pressió al Màlaga en la lluita per la setena posició i el somni d'Europa.