‘Joc de trons’: Sexe, política i guions falsos

Un matí de febrer, en un luxós hotel de Londres, la màgia del màrqueting va convertir per unes hores Joc de trons en una curiosa versió del joc de cadires. Les suites es van omplir de periodistes de tot el món, en grups de deu, i els actors i actrius van començar a desfilar, ocupant en torns breus les cadires buides per explicar al món com és participar en la més ambiciosa obra de ficció televisiva de la història, la cinquena temporada de la qual estrena ara Canal + Series (matinada del diumenge 12 al dilluns 13 d'abril, a les 3.00, en VOSE).

No esperin spoilers —si desconeix que Ed Stark perd el cap en el penúltim capítol de la primera, potser no hauria d'estar llegint això— ni retrats en profunditat de les persones darrere dels herois. Al marge de la inquietant oportunitat de veure Daenerys Targaryen sense perruca i Sansa Stark en texans i samarreta, aquell matí es va descobrir, per exemple, que de vegades els guionistes colen bromes quan distribueixen els guions de la temporada: lliuren a alguns actors guions falsos en els quals els passen coses horribles.

Alfie Allen, l'actor que interpreta Theon Greyjoy, ostatge fillol pels Stark que acaba traint Robb, va ser un dels triats. “A la segona temporada”, explica, “em van lliurar un guió en el qual moria apunyalat al cor. Em va fer molta pena, però era una mort molt bonica”. Suposem que en llegir el guió de la tercera va pensar que havia tornat a ser objecte de l'humor sàdic dels adaptadors de les novel·les de George R.R. Martin. Però allò era real. Com ho és que arriba viu, encara que desproveït de determinats atributs, a la cinquena temporada.

“És bo no saber el destí dels personatges. S'assembla més a la vida real, en què tampoc coneixes el teu futur”, opina John Bradley, el jove que interpreta Samwell Tarly, sapastre i company enamorat de Jon Nieve, que a la cinquena temporada guanya pes com el seu conseller.

Nieve, Kit Harington a la vida real, ha decidit aquesta temporada no llegir el guió complet sinó solament les seves parts. Ni més ni menys que 300. “Volia poder veure la resta de la sèrie objectivament”, explica. “Aquesta és la trama televisiva més gran de la història. En totes les altres sèries hi ha un argument principal i tot es construeix al voltant d'aquest. Però aquí no. Aquesta naturalesa expansiva és única”.

Harington no tenia experiència professional quan es va embarcar fa cinc anys en aquesta aventura que li ha canviat la vida. Ara lluita contra el perill d'encasellar-se. “Durant un temps només m'enviaven guions de fantasia”, explica. “Però la meva feina és demostrar la meva versatilitat”.

Harington avança que Jon Nieve entra més en política aquesta temporada, encara que “la seva ambició va sortir per la porta el dia que va veure per primera vegada un caminant blanc al bosc”.

Molts polítics, des de Pablo Iglesias fins a Cristina Fernández, són fans de la sèrie. Emilia Clarke, que encarna Daenerys Targaryen, sap que “aquesta és una història de poder”. “Les similituds amb el món de la política són òbvies”, afegeix. I quan li pregunten quin polític de la vida real s'assemblaria a la mare de dracs respon entre rialles que Obama.

El sexe és un altre dels ingredients clau de la sèrie, que alguns han titllat de masclista. “No vam mostrar un context actual, sinó medieval, on els rols estaven molt més separats”, explica Clarke. “Podries dir que és sexista, però era un arma que tenien les dones per prosperar. Per sort tot el meu sexe va passar a la primera temporada”.

Per Sophie Turner, la jove de 19 anys que encarna Sansa Stark, la sèrie ha estat la seva formació “com a actriu i com a persona”. “A Joc de trons, encara que soni cursi, som com una gran família”, diu. “Viatges per tot el món i vius en un hotel amb 20 dels teus millors amics. No puc imaginar el que sentiré quan tot això s'acabi”.