Rajoy rebutja que un òrgan imparcial revisi les tanques de Ceuta i Melilla

El Govern espanyol de Mariano Rajoy té clar a qui li correspon supervisar la política migratòria desenvolupada a les tanques de Ceuta i Melilla: al mateix Estat espanyol. "La protecció de les fronteres del nostre país és un dret nacional lligat a la seva sobirania i, per tant, no susceptible de control independent", ha recalcat l'equip de Mariano Rajoy en una resposta parlamentària, rebutjant així la proposta de l'ONU de crear un òrgan aliè a l'Executiu que controli l'actuació policial als reixats de totes dues ciutats autònomes.

Aquesta iniciativa va partir de François Crépeau, relator especial de les Nacions Unides sobre els Drets Humans dels Emigrants. "És l'única manera perquè autoritats, societat civil i institucions europees es posin d'acord sobre el que està passant", va afirmar el representant de l'ONU el febrer passat, en referència a les devolucions en calent de subsaharians en els perímetres fronterers de Ceuta i Melilla. Una pràctica que ha legalitzat el PP a través de la seva nova Llei de Seguretat Ciutadana, malgrat el rebuig de l'oposició, del Consell d'Europa, del Defensor del Poble, d'un nodrit grup de juristes i de les ONG. Tots ells consideren que la tornada immediata al Marroc d'immigrants que acaben de superar el filat viola el dret d'asil.

"Sorprèn l'arrogància amb la qual el Govern respon a la recomanació del relator de l'ONU. L'Executiu recorda el seu deure de protecció de les fronteres, cosa que és certa. Però oblida la seva obligació de respecte dels Drets Humans", subratlla Jon Iñarritu (Amaiur), portaveu adjunt del Grup Mixt i autor de la pregunta parlamentària. El diputat, a més, postil·la: "Aquí hi ha un problema amb el tractament de la immigració. Espanya ha preferit posar-se una bena als ulls i intentar legalitzar el que és il·legalitzable: les expulsions sumàries".

Crépeau va denunciar al febrer que a les tanques de tots dos enclavaments nord-africans no hi ha un "mecanisme de control fort des del punt de vista dels Drets Humans". Aquesta valoració del relator de l'ONU es va produir després que el mateix Govern defensés davant les Nacions Unides les seves intencions de regular les devolucions en calent. I va arribar, a més, després que un jutjat de Melilla imputés el màxim responsable de la Comandància de la Guàrdia Civil en aquesta ciutat, el coronel cap Ambrosio Martín Villaseñor, per aquestes tornades de subsaharians al Marroc. L'instructor investiga si aquest comandament va derogar de facto els tractats internacionals i la legislació nacional en matèria d'estrangeria.

Una actuació policial desplegada a la tanca de Melilla que ha deixat, a més, vuit agents imputats més. L'instructor els ha cridat a declarar pels cops propinats a un immigrant que intentava saltar el reixat el 15 d'octubre passat. L'ONG Prodein va gravar com els guàrdies civils van envoltar i van colpejar amb les porres al subsaharià, al qual després van portar en l'aire i van retornar al Marroc. L'organització va denunciar que aquest havia caigut inconscient a conseqüència de l'agressió. Una versió que rebutja l'Executiu, que insisteix que l'estranger fingia. És més, el Govern ha acusat el col·lectiu de manipular el vídeo i ha afirmat que el sense papers va atacar amb un garfi als agents, segons consta en una resposta d'Interior enviada al Consell d'Europa feta pública aquesta setmana.