Ruz processa per genocidi al Sàhara 11 militars marroquins

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha ordenat el processament d'11 comandaments militars del Marroc pel genocidi al Sàhara Occidental després de la sortida d'Espanya de la seva antiga colònia el febrer del 1976 i fins al 1992. El magistrat, en una interlocutòria de 40 pàgines, considera un “fet” que durant aquells anys es va produir “un atac sistemàtic contra la població civil sahrauí per part de les forces militars i policials marroquines”. En la resolució, Ruz, que pròximament serà rellevat del seu lloc per un altre magistrat, descriu almenys 50 casos d'assassinats i 202 més de detenció il·legal per part de la Gendarmeria i l'Exèrcit marroquins de ciutadans sahrauís que tenien DNI i passaport expedit per Espanya.

Els atacs contra la població civil es van produir, relata Ruz, amb independència que les víctimes formessin part del Front Polisario, la guerrilla que va lluitar contra el regne alauí fins al 1991 per la independència de l'antiga província espanyola, o no. El magistrat parla en la seva resolució de “bombardejos contra campaments de població civil, desplaçaments forçats de població civil, assassinats, detencions i desaparicions de persones, totes d'origen sahrauí”. L'objectiu d'aquests actes hostils era, afirma Ruz, “destruir totalment o parcialment aquest grup de població i per apoderar-se del territori del Sàhara Occidental”.

A més de les detencions, assenyala el magistrat, “es van produir empresonaments perllongats sense judici, alguns durant molts anys”, i “tortures a persones sahrauís per part de funcionaris militars i policials marroquins en diversos centres oficials de detenció situats tant en territori del Sàhara Occidental com el Marroc”. Ruz afirma que aquests fets van ser “impulsats” pels alts comandaments dels cossos militars marroquins.

En tractar-se en molts casos de víctimes amb nacionalitat espanyola, la causa sobre el genocidi al Sàhara no es veu afectada per la reforma de la justícia universal, operada pel PP el març del 2013, i que ha suposat una aturada a nombroses causes per delictes de lesa humanitat fora d'Espanya investigats pels jutges de l'Audiència Nacional. La investigació es va iniciar el 2007 després d'una querella de l'Associació de Familiars de Presos i Desapareguts Sahrauís contra 32 persones.