Els franctiradors del Barça desmunten l’Almeria

El Barça amb prou feines fa diferències entre el Celta, el Madrid i l'Almeria. Els partits es fan llargs, escasseja el futbol, el joc és discontinu i de vegades sense sentit, es creen poques oportunitats, se celebra molt la victòria i es festegen sobretot els gols, aquest dimecres més nombrosos i bonics que en jornades anteriors, i també més conseqüents amb l'alineació de Luis Enrique. Messi, Luis Suárez (2) i Bartra, per descomptat en el córner de rigor, han abatut com tres franctiradors al delmat Almeria.

Encara que el partit semblava dissenyat per als davanters, la línia blaugrana més intensa i exigida de sortida ha estat la dels migcampistes, ben disposats per a la pressió i la recuperació de la pilota, mal assistits pels defenses i sense desmarcatges de Messi, Pedro i Luis Suárez. Al Barcelona el guanyava la pressa, massa vertical i al límit, molt imprecís i reiteratiu en la pèrdua del cuir, incapaç de generar una sola ocasió en mitja hora davant Julián Cuesta.

La impaciència barcelonista contrastava amb l'aplicació de l'Almeria. Els homes del debutant Sergi Barjuan defensaven en línia, molt junts i uns metres fora de l'àrea, com si agafessin una corda, més diligents i més ben col·locats que el Barça, excitat a l'inici, hipotens després, sense capacitat per llegir el partit. Fins i tot Messi semblava un veterà, fora del partit, absent de l'estadi, sense regateig ni conducció ni tir, ni res, una sort per a l'Almeria.

La millor jugada l'ha protagonitzat Thievy després d'una acció mal defensada a la línia de fons per Pedro. No jugava Neymar, ni Piqué, ni Iniesta, ni Mathieu ni òbviament el sancionat Busquets, ni el lesionat Alba. El mig centre hi havia Sergi Roberto. Ningú li retreia que el seu equip no tingués ritme, ni sabés donar-li la velocitat adequada a la bola, ni tingués la finor necessària per precisar l'última passada i després el xut al marc de l'Almeria.

L'afició mirava a Messi. I el 10 no responia, no canviava de ritme, sorprenentment distret i desganat com l'equip, desconnectat del món, a punt per ser criticat pels seguidors més ortodoxos del Camp Nou. I llavors, quan la desesperació anava en augment, Bartra ha tocat per a l'extrem dret ocupat pel 10. L'argentí ha agafat el cuir i s'ha activat amb un regateig impossible per Edgar i una rematada amb l'esquerra des de la punta de l'àrea que s'ha esmunyit pel costat del pal dret de Julián.

Xavi és hàbil en un equip de vegades matusser, ansiós per guanyar la Lliga

La rosca de Messi ha estat tan deliciosa que ha semblat que sortia d'un estadi diferent i d'un partit diferent, res a veure amb el desert futbolístic que era el Camp Nou. No hi ha hagut més rematades ni opcions de gol fins al descans, entossudit com estava el Barça a resoldre el partit en una jugada, obligat sense motiu, necessitat d'un moment de pausa i també d'ambició, com si no fos el líder ni es jugués la Lliga. La poca sang blaugrana ha despertat l'Almeria a la represa.

El partit s'ha trencat, la pilota s'ha accelerat i ha caigut el 2-0 en una jugada calcada a l'1-0. Alves ha tocat des de la dreta per a Luis Suárez i l'ariet ha disparat un xut amb l'esquerra espectacular a l'angle dret del marc després de tocar i tocar davant el nas d'Edgar. El despertar blaugrana, més viu i agitat, no ha influït en el futbol, perquè al Barça li costa acabar les jugades, potser perquè la sortida de la pilota és confusa, ja no es desplega a un toc i les ocasions resulten barroques, fins i tot davant l'Almeria.

A l'equip andalús, afectat per les baixes i per la classificació, li ha costat arribar a l'àrea contrària i quan Thievy i Espinosa s'han apropat a Bravo han xutat malament, s'han entrabancat o han estat penalitzats per Hernández Hernández. El partit s'ha anat consumint sense interès ni passió, alleujat per un gol de Bartra a la sortida d'un córner, com ja és norma en els centrals, i una segona diana de Suárez, habilitat per Pedro.

La notícia han estat els càntics de l'afició a favor de Xavi, convidat a quedar-se, ni que sigui per jugar uns minuts cada partit, conscients els aficionats al futbol que se'l trobarà a faltar si al final se'n va a Qatar. Xavi és hàbil en un equip de vegades matusser, ansiós per guanyar la Lliga. Els quatre propers partits decidiran segurament la seva sort: Sevilla, València i Espanyol, i al mig, PSG. Si s'ha de jutjar pel guió de les trobades anteriors, en qualsevol cas, el nom del rival no preocupa al Barça.