El millor atac és una bona defensa

Al Barça l'espera un calendari aparentment més complicat que al Madrid, sobretot perquè ha d'anar al Sánchez Pizjuán, a Cornellà-el Prat i, al Calderón, un estadi pel qual ja ha passat l'equip d'Ancelotti; de manera que cada victòria és celebrada al Camp Nou com un partit menys —i en queden nou— més que com un enfrontament que s'ha guanyat, com va passar diumenge a Balaídos. No és necessàriament un problema per a un equip amb experiència en la cultura de l'esforç i del sacrifici com el de l'atleta Luis Enrique.

A canvi de guanyar cames, el Barça ha perdut vincle amb la pilota, circumstància que penalitza la contribució dels migcampistes, fins al punt que a dia d'avui no se sap molt bé quins són els bons i els dolents, ni tampoc els que aporten més o menys, una observació que no permet distingir entre Iniesta i Rafinha en la valoració del partit de Vigo. La vida del Barça no depèn de la divisòria sinó del seu pes a les dues àrees, i de moment és el millor en la pròpia i ha perdut el lideratge en l'aliena després del 9-1 del Madrid.

Enfocat al marc contrari per la presència de tres davanters de la mida de Messi, Luis Suárez i Neymar, la preocupació blaugrana més important no és el pes dels mitjans sinó la fecunditat de les seves puntes, últimament més escassa que de costum, remesa des de la golejada contra el Rayo en una matinal tan assolellada com la del Madrid contra el Granada. La productivitat barcelonista ha minvat des de llavors i especialment després del partit següent a Eibar, resolt amb dos gols de Messi.

Els blaugrana només han marcat quatre gols en els últims tres partits

El 10 no ha tornat a marcar i el Barça només ha comptat quatre gols en tres partits: un contra el Manchester City i el Celta i dos contra el Reial Madrid. L'actuació del 10 s'ha justificat pel mal que li fa un dit del peu dret de la mateixa manera que no es demanen explicacions al 9 després del seu gol contra el Madrid. El focus se situa en l'11: Neymar s'ha quedat aturat, s'equivoca en la presa de decisions i no troba la porteria en la Lliga des del 15 de febrer, quan es va golejar el Llevant (5-0). El brasiler s'ha quedat en 17 gols en la Lliga, en contrast amb els 8 de Suárez i els 32 de Messi.

Ha quedat per al record la fotografia del trio de davanters que celebra un gol contra l'Atlètic al Camp Nou. Ara s'imposa en jornades com la de diumenge passat la defensa del marc propi com a defensa també del lideratge de la Lliga, amb quatre punts d'avantatge sobre el Reial Madrid. Els blaugrana són els menys golejats del campionat, amb 17 punts, després de millorar en les jugades d'estratègia: no només han marcat 13 gols a pilota parada sinó que no n'han encaixat cap des de la derrota al Bernabéu.

La defensa de la seva porteria ha provocat imatges tan sagnants com la puntada de peu d'Iniesta a Vigo, qualificat de sacrilegi en mitjans que reien de l'estil quan era la bandera del Camp Nou. Al manxec se l'escruta de forma particular en cada partit, a casa i a fora, com si fos el símptoma dels mals del Barça. Una crítica que no preocupa Luis Enrique, per no dir que fins a cert punt el diverteix si arriba des de Madrid. L'entrenador blaugrana no es preocupa del joc sinó del marcador: “Ens jutjaran pels resultats”. I, de moment, el Barça més físic dels últims temps, on els futbolistes corren darrere de la pilota, ha guanyat els 10 partits disputats en camp aliè des de la caiguda d'Anoeta.

Luis Enrique és part molt important de la situació actual del Barça. No hi ha cap sector del barcelonisme que no se senti representat d'alguna manera en l'equip que lidera la Lliga, sobretot perquè hi convergeixen diferents tendències: unes, representades per Xavi; unes altres, per Mathieu, Rakitic y Bravo, totes al servei de la causa encapçalada per Messi. Avui la fi justifica els mitjans en el Camp Nou. Encara que pugui semblar mentida en un equip admirat per la seva capacitat ofensiva, els blaugrana fan bé la vella dita que el millor atac és una bona defensa.