Alemanya es qüestiona els límits del secret mèdic després de la tragèdia
Els professionals alerten del risc de vulnerar un dret fonamental dels pacients
Com va poder pujar a la cabina d'un avió en el qual viatjaven 150 persones un home que va ser tractat per les seves evidents tendències suïcides? És necessari relaxar en alguns casos les normes sobre la confidencialitat entre metge i pacient? O potser fa falta intensificar els controls als quals se sotmeten pilots, maquinistes de tren, conductors d'autobús i altres professions en les quals la confiança en els desconeguts és fonamental?
Aquestes són algunes de les qüestions que aquests dies es mira de respondre a Alemanya, un país encara commocionat per la catàstrofe aèria del 24 de març passat als Alps, originada suposadament per Andreas Lubitz. Els investigadors creuen que aquest copilot de 27 anys, incapaç d'assumir que els seus problemes de salut li impedirien renovar la llicència de vol al juny, va preferir matar-se ell i matar els que volaven amb ell. Totes les preguntes anteriors es resumeixen en només una: Com es pot evitar que torni a passar una cosa tan horrible?
Ningú té respostes segures, però sí que són perceptibles els dos bàndols que comencen a formar-se. Al primer hi hauria polítics com Dirk Fischer, responsable de transports a la Unió Cristianodemòcrata d'Angela Merkel. “Els pilots han d'anar a metges triats per les companyies aèries; i aquests professionals sanitaris haurien d'estar lliures del deure confidencialitat per informar l'empresa i l'Oficina Federal d'Aviació”, assegura. Alguns democristians han secundat els seus arguments, mentre que d'altres alerten de posar en risc una cosa tan important com la confiança entre metge i pacient. En aquest tema, les diferències transcendeixen les fronteres partidàries.
El debat arriba en un moment de xoc per a tot el país, fet que afavoreix que en alguns casos s'oblidin detalls bàsics, com que la llei alemanya ja estableix que si un metge considera que un pacient suposa un perill per als altres pot –i fins i tot ha de– comunicar-ho a les autoritats; però és el facultatiu qui ha de valorar si és necessari violar la confidencialitat per protegir la vida o la salut d'altres persones.
“Em sembla molt perillós iniciar un debat populista del qual s'extreguin conclusions precipitades. Obligar un metge a informar l'empresa de les dades d'un treballador seria un atac massiu als drets bàsics del pacient”, subratlla el president dels Col·legis de Metges d'Alemanya, Frank-Ulrich Montgomery. Els pilots alemanys també s'han manifestat en contra de relaxar la confidencialitat. “Si no confio en el meu metge, no li explicaré cap problema, perquè tindré por de perdre la llicència”, assegura el president de l'associació de pilots, Ilja Schulz. El Govern no planeja ara com ara cap canvi en la normativa sobre secret mèdic.
És important recordar que en el cas de Lubitz –com va informar dilluns la Fiscalia de Düsseldorf– els metges que el van tractar últimament no van apreciar trets d'agressivitat ni cap a ell mateix ni cap a terceres persones. Les tendències suïcides van ser diagnosticades anys enrere, quan el copilot encara no havia obtingut la llicència per volar.
Sí que li van signar una baixa del 16 al 29 de març –és a dir, incloent el dia del sinistre– que mai va arribar a coneixement de Germanwings, l'empresa per la qual treballava. Klaus Reinhardt, president de l'Associació de Metges d'Alemanya, està en contra de restringir la confidencialitat entre metge i pacient, però sí que proposa mesures per evitar riscos en professions “amb un gran potencial perillós”. Reinhardt defensa que en alguns casos la baixa mèdica –sense el diagnòstic– arribi directament per mitjans electrònics a l'empresa.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.