El fiscal que va fer la seva feina

Una setmana abans de la catàstrofe aèria dels Alps, a la Fiscalia de Marsella es van mantenir reunions per preparar el pla d'acció en cas d'accident col·lectiu. La casualitat té una raó lògica. A aquesta fiscalia se li van ampliar les competències el passat 1 de gener per poder investigar accidents d'aquesta naturalesa.

El destí va voler que aquest pla s'apliqués a la realitat pocs dies després. Al capdavant de la investigació s'hi va posar immediatament el fiscal cap de Marsella, Brice Robin, un magistrat la transparència del qual va deixar ben parats als espanyols explicant, només 48 hores després de la tragèdia, els detalls del que havia passat amb l'avió sinistrat dimarts passat als Alps.

Robin és un experimentat magistrat que va fer 63 anys el dia abans de la catàstrofe. Però ni tan sols els que han treballat amb ell i l'admiren l'assenyalen com un heroi compassiu i sensible amant de la transparència. “Ell només va fer la seva feina”, assenyala un antic col·lega a aquest diari. El protagonista d'aquesta part de la història no és el fiscal, sinó el sistema francès, que dotat d'un codi processal penal, aprovat el 1957, faculta al fiscal a comunicar els detalls que cregui pertinents de la investigació. Un codi, a més, que vetlla per les víctimes.

Per això, Robin es va reunir prèviament amb els familiars espanyols i alemanys per explicar-los, abans que a la premsa, el comportament estrany del copilot Andreas Lubitz. Va estar una hora i quart amb ells. “Es van quedar commocionats quan van sentir el que havia passat”, va explicar després Robin a la roda de premsa. “Se'ls feia difícil de creure. Van ser informats amb respecte. Van fer moltes preguntes. Sobre les normes internacionals, sobre si era normal que el comandant sortís de la cabina, les conseqüències legals per a l'aerolínia. Vaig intentar donar-los respostes”.

Quan parla amb aquest diari, ell mateix es treu importància: “De totes maneres, ja ho havia explicat tot a The New York Times”, diu Robin, que al·ludeix a l'article 11 del codi francès, just el que aconsella donar informació oficial “per evitar la propagació d'informacions parcials o inexactes”. Aquesta va ser la raó, per tant, del seva pressa per explicar-se. A França, a més, la formació dels fiscals inclou tècniques de comunicació i s'entrenen per saber oferir conferències de premsa.

El sistema espanyol s'assenta sobre la Llei d'enjudiciament criminal de 1882. La instrucció del cas és competència del que sol decretar el secret del sumari. A França, la informació pública és vital i està prevista. Això no resta valor a Brice Robin, que va ser precís, prudent i pacient en la comunicació de les dades. No està obligat, és clar, a donar més que la informació que consideri necessària.

Al capdavant de 40 fiscals, Robin coneix bé la seva jurisdicció marsellesa, una de les més conflictives de França a causa de l'alt nivell de criminalitat organitzada. Va arribar a aquesta fiscalia el 2013, però ja abans havia treballat aquí com a fiscal cap adjunt. Comís de droga provinent d'Espanya, l'assassinat de la milionària monegasca Hélène Pastor, l'escàndol de la carn de cavall o els partits d'handbol dels germans Nikola i Luka Karabatic són alguns dels casos més mediàtics que ha tingut a les mans.

Un col·lega el defineix com un home compromès, amb molta humanitat. La delicadesa amb què va tractar els familiars de les víctimes és una deferència per part seva no inclosa en cap llei.