Marga Roig i uns altres

El gest gairebé elàstic de dominar el braç i el cos de na Margarita Roig Torrens (Palma, 1978), per a dur un dit sobre una tecla i marcar una lletra, recorda el moviment d’una nedadora que passa ones a la mar, i no s’atura. És un vol insistent, reiterat, la força d’una passió, per expressar-se, tira a tira, i xerrar des d’una màquina d’escriure i sintetitzar sa veu.

Ella no naufragà, es mou com una ballarina abstracta amb cadira de rodes. Viu per gaudir i fa d’escriptora. A ca seva usa una versió d’ordinador i programes adients en què completa imatges, idees, confegeix lentament les paraules i arma relats.

Es relaciona amb el món i arma un univers, concreta històries de bonda i sentiments, narra feliç. Pinta els seus contes breus, tot i que fins als 20 anys no va poder aprendre primer a escriure i després a llegir bé, lletra a lletra.

L'obra i història de Marga Roig parlen d'un bell cas de lluita i voluntat per llegir i escriure, per viure

Na Marga, dona valenta de mirada neta, de la pagesia del prat de sant Jordi, al néixer va ésser enclosa en un parèntesi i patí una paràlisi cerebral. És una usuària atesa i formada a Aspace on s’estrenà quan va adaptar coralment una rondalla. Planta una paradeta anual a la fira del caragol i a la fira solidària del poble, amb plecs, obretes d’autoedició. A les reines Letizia i Sofia els n'ha fet avinents.

Un llibre seu, de veres, Mis amigos (y otros cuentos), ha estat editat aposta pel festival de Literatura Infantil i Juvenil, fet a Palma la darrera setmana de març. Duu estampes fetes, aposta, per dibuixants de luxe, Max, Pere Joan, Nivola Uyá, Flavia Gargiula, Gerarad Armengol, Irene Gayà, Àlex Fito i Anapurna. L’expert autor per joves i pedagog Joan Manuel Gisbert diu que el que és “encoratjador i meravellós” dels relats és la seva existència, el fet de Marga creant per a nins i nines “per sobre de qualsevol desànim, limitació o barrera”.

L’esclafit de Marga Roig fou davant més de mil alumnes al festival. La seva obra i història personal parlen d’un bell cas de lluita i voluntat per llegir i escriure, per viure. Ella amb la seva màquina, des de l’escenari, davant tothom –una multitud–, convidà a amarar-se de lletra, llegir i somniar. Per poder votar i editar, anà al jutge a demanar una capacitació parcial. Per coherència i dignitat.

“La literatura està plena d’exemples en què la passió per crear s’imposa per sobre els límits, per a la necessitat de fer-ho”, diu Basilio Baltasar, patró del festival i de l’edició del llibre de Roig des de la Fundació Santillana, de PRISA, editora de EL PAÍS. El congrés és fill també de l'Institut d’Estudis Balèarics, la Càtedra Vargas Llosa i la Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, amb la SER.

Aquesta persona que escriu bé amb patiment i moviments complexes anà fa sis anys a la fira de la Ciència de Palma amb un CD de contes i un programa de traduccions fet a la UIB. Pujà, còmplice del món lletrut, a les Converses Literàries de Formentor i seguí amb esment els col·loquis dels seus col·legues. Allà fou descoberta per Basilio Baltasar qui decidí l’edició i l’aparició de l’autora al festival.

Els literats cerquen engrescar seguidors pels llibres. Un esplet d’autors es jugà, amb més o menys esma narrativa oral, durant un quart d’hora, cada un al teatre Trui. Era un risc gairebé de circ, on es pot passar del silenci i els visques o l’esclat del murmuri o desatenció general.

“Jo volia ser domador de lleons i vaig acabar de professor, que s’assembla”, els enflocà l’ornitòleg i narrador, Miquel Rayó, encomanant-los la “malaltia de la lectura”, tot fet un explorador. “Mirau al cel les falzies (oronelles) que venen d’Àfrica”, dormen volant, mai no s’aturen, només per niar.

“Un llibre és un amic que necessita un lector”, segons, Ponç Pons, escriptor i traductor, que ratllà telegràficament de cine, música, art i les lletres, “per fer la vida més interessant”. Cridà els joves a tenir la biblioteca pròpia. Entre literat i literat es veren animacions del laboratori Ladat-UIB i teatre clàssic actualitzat de Muñecos Animados. I més i més autors.

“El llibre sempre és una aventura” per a Mario Vargas Llosa, qui xerrà des del vídeo. “La literatura ens fa viure la possibilitat de ser altres, de sortir de nosaltres mateixos” perquè eixampla els horitzons, trenca i venç prejudicis, ressaltà el Nobel per aquí gairebé tots els lectors es formen en la primera edat. L’escriptor Jordi Sierra i Fabra, que ha fet 440 llibres i en llegia un al dia quan era nin, tot i ser quec i renyat pel professor que li deia "ase", va alçar el teatre en festa verbal grossa. Ell, quan era crític musical, havia conegut els Rolling Stones. I actuà.